dimarts, 4 de novembre de 2008

Baixades

A la darrera entrada parlàvem de trens...i tornem a rescatar el tema. Ho fem perquè darrerament, com a usuaris de la línia C-3 de Rodalies, hem notat una pèrdua greu de viatgers. Evidentment entre les causes trobem el tall i transbordament a Sant Isidre, que fa augmentar el viatge en un mínim de 15 minuts.

La gent no és tonta i se'n va al bus: major freqüència i temps, comparativament, similar. I deixa els trens prou més buits que abans, tal i com es pot apreciar en aquesta imatge (és un rodalia, d'un dia laborable a les 10 del matí, amb 3 viatgers a tot el tren). Açò ens fa tindre por per una possible retallada de serveis. I ja sabeu, açò és un cercle molt perillòs que és molt habitual en els transports públics: no hi ha ús, es retallen els serveis i baixa l'ús...Quan la realitat és que baixa l'ús perquè no s'adequa l'oferta a la demanda o a la competència. Esperem que Renfe entenga la situació i no ens castigue amb -encara- pitjors horaris.

divendres, 31 d’octubre de 2008

Plou i plou (IV i final)

Per anar tancant aquest monogràfic sobre com afecten uns quants dies de pluja al nostre municipi, paradoxalment, eixim d'Alaquàs. Però ho fem justificadament, ja que per ací passen uns quants centenars d'alaquasers cada dia. Estem parlant de l'estació de metro de Sant Isidre, on molts esperem (i ens desesperem).

Durant l'estiu començaren a acondicionar aquest abaixador, degut a l'ús que tenia des d'abril pel tall de la C-3. És clar, quan les coses es fan sense planificació, passa el que passa. I en aquesta imatge podeu veure com banyar-se els peus és prou fàcil. Val a dir que MetroValència va construir una mena de sostre d'uralita, però això no evita que l'andana estiga en molt mal estat. Quan plou, és un miracle no xafar un bassal.

Ara que diuen que les obres d'entrada de l'AVE a València estan prou avançades, seria un bon moment per pensar en dir quan va a acabar aquest malson. Perquè la gent comença a estar un poc molesta -tal i com explicarem a la propera entrada- i seria un gest prou lleig que l'AVE arribe al centre i, en canvi, els rodalies no. Com se sol dir, mai plou a gust de tots.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Plou i plou (III)

Això sí, amb tant de ploure, ara són uns bons dies per apropar-se al barranc de Torrent i gaudir d'una imatge molt pròpia de la tardor mediterrània. No cal oblidar que les nostres rambles, majoritàriament seques, sempre tenen reservada alguna sorpresa.

diumenge, 26 d’octubre de 2008

Plou i plou (II)

Continuem amb la nostra visió sobre la pluja al nostre municipi i, una vegada més, ens fiquem el vestit de reivindicació. Ho fem perquè, bé sabeu, qui no plora no mama. I tots sabem que, quan cauen quatre gotes, més val viure en un pis alt a Alaquàs, perquè si no cal tindre poals. Però si a aquestes inclemències li sumem que ningú es preocupa gaire perquè la normalitat torne...doncs la sensació és d'abandonament. Ací podeu veure què passa quan plou, s'acumula fang i ningú mana als serveis de neteja.

divendres, 24 d’octubre de 2008

Plou i plou (I)

Els nostres companys del Fòrum parlaven fa uns dies de dos temes que ens agraden especialment: aigua i AVE. La pluja està marcant la setmana i l'alta velocitat ens està donant molts posts des de fa un any. El cas és que la setmana passada anàvem caminant d'Alaquàs a Torrent (per cert, una temeritat gràcies als nostres governants) i ens vam trobar amb açò: la nova piscina descoberta del barri de la Puríssima. Volem agrair a Fomento la consideració que ha tingut amb nosaltres, després de les molèsties que ha ocasionat...

dimarts, 30 de setembre de 2008

Alcalde o/i secretari

I ara la gran pregunta, independentment del que diga el protagonista, és...cal que Jorge Alarte se centre al PSPV-PSOE i ens deixe oblidats als alaquasers o cal que Jorge Alarte se centre al PSPV-PSOE i ens tinga en compte?

La formulació d'aquesta pregunta és, com a mínim perniciosa per la nostra part. Perquè ací hi ha dos coses clares: el nostre alcalde no va a dimitir del seu càrrec com a edil (sempre ho ha dit i no veuríem lògic que comence a mentir tan prompte) i el nou secretari general dels socialistes valencians es va a centrar a la seua carrera cap a la Generalitat, deixant com a segon plat (més o menys ple) l'Ajuntament d'Alaquàs. Està clar que hi ha càrrecs polítics que uneixen moltes ocupacions i, un dels casos més cridaners és el d'Alfonso Rus. Aquest home, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, a més de president del PP a la província, té prop de 10 càrrecs de primera línia. I no en deixa cap. Això sí, tota la gent sap on està cada dia i és igual de visible que quan tenia sols un càrrec. Tal vegada és qüestió de voluntat.

El nostre amic Vicent Forment ja ha començat a fer una enquesta de futurs substituts d'Alarte. Què en penseu? Què en sabeu? Esperem a que la plana dels socialistes diga alguna cosa?

dimarts, 23 de setembre de 2008

Recordeu, alaquasers, recordeu

Com bé sabeu, aquest mateix cap de setmana se celebra l'11é Congrés Nacional del PSPV-PSOE. Durant aquests dies es tractarà de fer reviure un partit que ha comandat la Generalitat Valenciana durant 12 anys i que, tanmateix, ha començat la quarta legislatura lluny del poder a les nostres terres.

A aquest conclau polític acudiran un bon nombre de compromisaris socialistes, que concediran el comandament del partit. Tot i que el procés és prou més complicat, el que sí tenim clar és que l'alcalde d'Alaquàs, Jorge Alarte, serà un dels candidats amb més possibilitats, després dels recolzaments aconseguits a l'Horta i a Alacant.

I com bé tindreu en compte, aquestes aspiracions polítiques del nostre edil han portat a que molts sectors d'Alaquàs es consideren abandonats, especialment a la darrera legislatura. Nosaltres no serem qui anem a llevar-li a Alarte tots els mérits que ha fet en les seues dues primeres majories absolutes, és clar. Però sí serem especialment durs amb el que no s'està fent des de finals de 2006 i des de les eleccions de maig de 2007. Estem parlant de les carències de les instal·lacions esportives, de les seues comptades visites als actes on ens hauria de representar o del nou Pla General d'Ordenació Urbana, criticat per la falta de proteccions i "poc clar" des del punt de vista dels empresaris del polígon. Açò té el poble aturat, com esperant, i sense massa ganes d'emprendre res. Trobem a faltar un alcalde com aquell que va aconseguir -juntament amb altres, s'entén-, que l'AVE no passara en superfície. Un alcalde que, això, siga alcalde. No un candidat, sinó un alcalde.

Així que, millor serà pel bé de tots, que Alarte se centre en Alaquàs o s'ho deixe estar. Perquè això és el que ha decidit la majoria del municipi. Nosaltres necessitem algú que estiga al comandament (és clar, tant ens fa el color polític) i no una persona que es passe el dia comptant fins a 142 (avals). Des d'ací, evidentment, li dessitgem tota la sort possible, perquè segurament si algun dia fora President de la Generalitat, el nostre poble rebria uns quants euros extra. Però, sobretot, perquè volem un alcalde. Ací teniu a la vostra mà, si coneixeu un delegat del PSPV, que ens deixem de queixar. Sort, per ell, però sobretot per nosaltres.

dimarts, 2 de setembre de 2008

I per què no parla?

Mirem el calendari (que en temps de festes passa més ràpid) i ens adonem de que portem , ara mateix, tres mesos sense Alaquàs Parla. I són tres mesos en què s'han fet moltes interpretacions, s'han esmentat plens de l'Ajuntament d'Alaquàs, s'ha parlat "d'accions jurídiques" i de llibertat d'expressió. On molts, amb bloc o sense ell, hem dit coses sobre el tema i hem mostrat el nostre recolzament unànime, sense importar la visió política. Excepte, és clar, a qui aquelles píndoles d'humor els molestava massa.

Ho podem dir obertament i sense por a amagar-se: la gestió pública està oberta a la crítica social, a la ironia com a senyera i a la conversa sense entrebancs. I si tots tenim clar que no ens agrada una Ràdio Televisió Valenciana condicionada i teledirigida, tampoc volem una cosa per l'estil a Alaquàs. És pot dir més alt, però no més clar: si es tanquen les paradetes, obrirem de noves i, si no som nosaltres, seran uns altres.

I mentre, continuem desitjant el retorn i recolzant la tasca de fiscalització que quasi tota la blogosfera practiquem.

diumenge, 31 d’agost de 2008

Blog Day

Avui ens sumem al que s'ha anomenat Blog Day. Aquells que tenim una bitàcola ens sentim dins d'una comunitat molt lliure, en què podem publicar allò que volem i, un dia a l'any, ens revindiquem en el nostre goig. Aquesta és la quarta edició d'aquesta efemèride (la primera que estem amb vosaltres i el podem "celebrar") i és una cita inexcusable per tal de fer més ampla la nostra llista de preferències. Perquè en això consisteix la història: avui hem de comentar els nostres 5 blocs més importants, que poden tindre molt o molt poc de personal. Fem, doncs, la nostra tria de consens (sense oblidar que la censura s'ha emportat pel camí altres espais, ja sabeu):
  • Fòrum Ciutadà: evidentment no pot faltar el racó pioner a Internet del nostre poble. Pot ser la bitàcola més intensa i correcta d'Alaquàs. Ací mai veuràs un article fora de lloc, un atac injustificat o una informació innecessària. A sovint, això sí, trobem a faltar més de redacció pròpia, que queda clar que en teniu enginy de sobra.
  • Microsiervos: l'espai per excel·lència de la gent que estem interessats en tot allò relacionat amb la ciència i la tecnologia. És el bloc més llegit en castellà i un veritable torrent d'informació. Necessari i tècnicament fonamental.
  • Cuatro Tipos: un espai de quatre periodistes/dissenyadors gràfics que ens conten com és la premsa -de veritat- per dins. Hi ha històries molt interessants i detalls que passen desapercebuts a un lector de a peu. O tal vegada no...
  • El bloc d'Arsenio Escolar: el director de 20 Minutos té un espai a Internet molt interessant, on conta com es crea un periòdic i explica gran part dels secrets que té el diari més llegit de l'Estat. Una veritable joia...
  • El bloc d'Alberto Montt: es tracta d'un il·lustrador de primer nivell, que diàriament ens regala les reflexions visuals més interessants que mai hem trobat. Fa falta un bloc així a Alaquàs...

diumenge, 24 d’agost de 2008

Au d'estiu (VI)

Un amic ens va enviar el divendres aquesta imatge i, després de passar per retoc fotogràfic (no volia ser reconegut a l'espill retrovisor), la publiquem. Concretament es veu l'accident d'un camió que estava treballant en les obres de l'AVE, que va passar entre les 22h del dijous i les 8 hores del divendres. El camioner no ha tingut cap problema i això és el més important. Però accidents com aquest ens fan pensar algunes coses:
  • Si s'ha produit per una errada mecànica, que ha tingut molta sort (perquè tan prop del barranc podria haver provocat una desgràcia).

  • Si té a veure amb algun tipus d'errada humana, tal volta s'hauria de revisar si aquesta gent està treballant massa a estall, perquè els pressionen i temen perdre el seu treball.

  • Si hi ha cap incidència a la qualitat de l'asfalt que fa la carretera menys segura.
Però tot açò són conjetures. De moment, aneu amb compte pels trams on hi ha obres...

dijous, 21 d’agost de 2008

Au d'estiu (V)

Continuem amb les nostres curtes i visuals entregues sobre l'estat de les obres de l'AVE en aquest estiu. En aquest cas, prenem una imatge quasi des del terme de Picanya, en un enclau on la plataforma s'enfonsarà fins a ésser un túnnel. Açò que veieu ara no era així fa alguns mesos, ja que existia un escorxador i uns xicotets horts. Però ja sabeu, les coses canvien...i ara cal reforçar els ciments del que ens queda, tal i com recollien els companys del Fòrum, d'una notícia redactada per la genial Laura Sena. Ja els resta ben poc als pobres veïns que, cada matí, desdejunen pols, soroll i unes meravelloses vistes al penya-segat de l'evolució. Les obres avancen i, diuen, ens abandonen...amb quants mesos de retard?

dimecres, 20 d’agost de 2008

Au d'estiu (IV)

Les infraestructures, està clar, per on passen es deixen notar. Durant molts anys els valencians patírem per com es feien les coses a l'A-3 totjust al llindar amb Castella o ara ho fem amb l'A-7 a l'entorn d'Albaida-Cocentaina i Alcoi. Està clar que deixen un tatuatge, una marca difícil d'esborrar, però ens agrada pensar que el progrés paga un mínim la pena (evidentment quan no queda més opció i quan és estrictament necessari). Aquest AVE, com molts han dit, ni és l'única opció, ni és necessari. I aquesta esquerda és el nostre tatuatge, la marca que ha de pagar la nostra comarca al meninfotisme madrileny i, és clar, valencià. En aquesta imatge, quasi finalització de les obres de l'AVE a la part més oriental del tram entre Aldaia i Picanya, encara sort que baix hi ha un túnnel i no és una trintxera per dalt.

dimarts, 19 d’agost de 2008

Au d'estiu (III)

Per continuar amb aquesta sèrie d'observacions, visuals fonamentalment, hem escollit aquesta imatge. Un cotxe xafa una ratlla divisòria groga, abans d'encarar la redona que hi ha al final del Camí Vell. I la xafa perquè és una línia incoherent, sense cap tipus de trellat i que delimita un carril impossible. Damunt ho fa sota una senyalització errònia, obsoleta i confonedora. Així són les obres de l'AVE, unes obres que alteren -sense permís- la vida quotidiana de molta gent, fetes amb una planificació zero i amb un grau de despreci cap a tot que esglaia. I a qui no li agrade...mala sort.

dilluns, 18 d’agost de 2008

Au d'estiu (II)

El més important de l'avanç de les obres de l'AVE, sense cap mena de dubte, és la recuperació de l'enllaç amb el nostre poble veí. Com hem patit molts dels que tenim alguna cosa a fer a sovint a Torrent i escollim el cotxe, l'autobus, la bicicleta o el passeig per arribar-hi, teníem seriosos problemes. En les dos primeres formes multiplicàvem el viatge, però en les altres dos, era directament impossible. Ara, aquesta carretera mal asfaltada, amb una protecció dubtosa i d'un ample poc raonable ens torna a connectar des de fa alguns dies, cinc setmanes després de desconnectar-nos per l'altre costat. Ací està i gràcies...i diuen que al setembre tornarà la redona de La Puríssima.

diumenge, 17 d’agost de 2008

Au d'estiu (I)

En ple estiu que estem, i després d'unes quantes setmanes informativament desapareguts, tornem poc a poc a l'activitat. I ho volem fer amb unes quantes entregues molt curtes i fonamentalment visuals per tal d'exposar l'estat actual de les obres de l'AVE al pas pels voltants del nostre barri. Com sabeu, en aquest estiu calorosament informatiu, l'actualitat del nostre barri ve marcada per aquestes obres que, afortunadament, semblen encarar la recta final. Serà cert? De moment, aquesta és la situació, a finals de la tercera setmana d'agost. Podeu comparar, si voleu, amb aquesta citadíssima imatge de desembre.

dimecres, 23 de juliol de 2008

Paisatges canviants

Després d'alguns dies de vacances encobertes (permeteu el relax estiuenc, però amb aquestes temperatures i amb aquest nivell de cansanci, "quasi" ens ho mereixem), tornem per fer una doble reflexió. Val a dir que estarem unes quantes setmanes a baix nivell, perquè ens anirem agafant vacances indistintament i no sempre serà fàcil actualitzar (no ens anirem massa lluny, que l'economia no està per obrir la mà). Gràcies a tots aquells que s'heu preocupat. Però ens anem a centrar.

Imaginem que molts de vosaltres recordareu aquesta imatge que ens va permetre encetar una reflexió. Llavors pensàvem que les finques creixien massa ràpid i les escoles es quedaven baix. Quina desgràcia i indecència, però quina gran realitat que, tres mesos després, encara queda més clara.

D'un temps ençà, véiem al bloc de Vicent Forment com es parlava d'aquest solar, que nosaltres pensàvem que seria emprat en un futur per a alguna cosa de profit. Com per exemple donar-li dignitat al Ciutat de Cremona. I fa algunes setmanes descobrírem que allò canviava. I finalment, Vicent ens va contar el que no volíem, però imaginàvem: no sols no ens desfem dels barracons, sinó que també els ampliem.

I des d'ací volem fer, novament, la nostra denúncia. Perquè quan algú té la voluntat de fer quelcom provisional, no planteja ampliacions i millores. No empra diners i temps en una cosa temporal. Més ve es dóna pressa i tracta d'acabar quant abans millor. Però quan es parla de serveis públics i de governs amb diferents parers (si en tenen, és clar), ací no hi ha qui s'aclare. Mentre, això sí, les finques creixen i la gent paga (si pot)...les escoles es queden vigilant els fonaments, per si escau.

divendres, 11 de juliol de 2008

Imatge relaxada (per a alguns)

Uns dies després de començar a moure les coses per l'ex-rotonda de La Puríssima, nosaltres anàrem a fer unes quantes fotos. Va ser a principis de febrer. I vam guardar algunes d'aquestes imatges "per al futur", perquè en tenim un toll. I avui, per fi, hem trobat una utilitat: és la nostra imatge relaxada de la setmana.

I direu...com que relaxada si aquest tall està suposant 20 minuts extra de viatge per als qui van a Torrent en cotxe i fins mitja hora per als que empren el bus. Per no parlar d'aquells que anaven a peu o en bicicleta, que ara ho tenen impossible. I sense oblidar de la brutícia que està generant (i ens han contat que ha hagut més d'un accident per culpa de la terra a l'asfalt o les deficients indicacions) o els problemes per dormir d'alguns al nostre barri.

Doncs hem decidit que siga relaxada perquè esperem que, prompte, siga una realitat que Alaquàs i Torrent tornen a ser pobles veïns. Han dit un mes? Doncs ja falta una setmana menys...

dijous, 10 de juliol de 2008

Humor negre


Els ajuntaments són uns ens simpàtics, de veritat. A sovint miren per fer-nos la vida més fàcil als veïns i, quan no ho aconsegueixen, ens furten un somriure "amb totes les de la llei". Una vegada, recordem, algú ens va dir que a una habitació d'un carrer Major se seguia amb molta intensitat el que deien els blocs locals i, especialment, aquells que som lliures i sense lligam polític, però que no callem una del que ens envolta.
Vam pensar que qui ens ho va dir havia sobrevalorat el poder dels blocs. Perquè als ajuntament treballen persones serioses, amb corbates i tot, que no tenen temps per a aquestes coses. Que s'ho miren tot molt bé, però les coses amb importància. I sense sentit de l'humor. Però entrades com aquestes demostren que aquella persona estava errada.
La imatge que adjuntem correspon al Camí Vell de Torrent, totjust ací. S'estan iniciant unes obres junt a l'escola infantil Ciutat de Cremona i, tot i que no sabem què són, ens ha cridat l'atenció la tanca. Perquè a aquest lloc no hi ha carrer ni, afortunadament, veïns. Com a molt un antic cementeri...

dimecres, 9 de juliol de 2008

Cataclonch, cataclonch

Cataclonch, cataclonch. Això és el que escolten els veïns que viuen a la part més propera al Camí Vell del nostre barri durant tot el dia. Bé, mentida. Sols quan les fàbriques deixen de treballar, perquè fins aleshores sols s'escolten les màquines de les factories (que pugen les seues portes buscant un poc de vent).

Aquest soroll, segons ens conta un informador (al qual agraïm les dades), és el que s'escolta quan passa per una banda sonora l'autobus que connecta Torrent amb València a través del nostre poble. Es sols un plàstic amb contacte amb uns pneumàtics. Però s'escolta des de les 5 de la matinada fins les 12 de la nit. Al menys quatre o cinc vegades per hora. Silenci absolut i, de sobte, uns rovellats frens aminoren la velocitat i s'escolten els dos colps secs. I un altre acceleró amb sabor a gasoil.

Esperem, pel bé de la seua son, que algú faça alguna cosa. Com per exemple acabar el túnnel ràpid o pensar una altra ruta. En imatge, un autobus que acaba de regalar-nos el cataclonch, cataclonch.

dimarts, 8 de juliol de 2008

Perduts

Si els nostres amics d'Alaquàs Parla estigueren entre nosaltres encara (com a bitàcola, s'entén), segurament farien una entrada semblant per fer notar la poca activitat de la blogosfera local a les darreres setmanes. Per supost, en alguns (tot i l'actualització d'última hora, amb una vessant molt "local") es nota la davallada més que altres. També ho hem notat -almenys en les nostres dades- en el nombre de visites i comentaris, així com la no aparició de personatges que donen nom i cognoms.
Benvingut siga l'estiu blocaire alaquaser i esperem que esteu preparant la tornada amb totes les forces...Des d'ací la nostra rotonda homenatge doblement impossible.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Minut i marcador (II)

Ja fa temps fèrem un "minut i marcador" i ara és un bon moment per fer-ne un altre. Com suposem que vos haureu adonat, hem fet alguns canvis en el disseny, però en essència es pot veure el mateix...Segons les novetats del nostre transport favorit vagen esdevenint, l'anirem actualitzant. Ens veiem en ¿un mes?

diumenge, 6 de juliol de 2008

El Tall de Torrent

El Ball de Torrent és una popular representació que se celebrava al nostre poble veí al voltant del 1600. Tot i que no està clar el seu origen, ni s'ha conservat exactament la seua estructura de ball, allò ben cert és que tots sabem com acaba (amb garrots) i d'ací la popular frase valenciana que diu "açò acabarà com el Ball de Torrent", és a dir, no massa bé. Doncs els veïns de Torrent i Alaquàs ja sabíem que açò del túnnel en trinxera de l'AVE no podia ser res més que un mal de cap. El nostre Tall de Torrent esdevé un Ball de Torrent, si ens permeteu l'humor a aquesta calorosa vesprada de diumenge.

Per als qui no tingueu massa clara la situació, el nucli urbà d'Alaquàs té dues connexions directes amb el nucli urbà de Torrent. Una d'ella més històrica (Camí Vell de Torrent) i l'altra relativament més nova (Doctor Gómez Ferrer). No res: dues carreteres d'un quilòmetre que, paral·leles, arriben al barranc de la vila veïna i el creuen. A un costat Alaquàs, a l'altre Torrent (tot i que realment als dos costats es troben els nostres torrentins). Val a dir que el Camí Vell de Torrent ja estava tallat (com altres zones) i Doctor Gómez Ferrer estava "esperant".

El cas és que la nit del dissabte el tall total es va fer efectiu i aquest trajecte d'un minut en cotxe s'allarga uns quants més, ja que els conductors han de visitar Picanya per acabar entrant des d'ací a Torrent o, directament, pujar fins el Parc Central. L'altra opció, també vàlida, passa per donar una gran volta pel Mas del Jutge i entrar pel costat contrari. Segons diuen des d'Adif (que ha subcontractat aquesta obra a l'UTA AVE Aldaia-Picanya), en un mes tornarem a tindre "alguna cosa semblant" a un enllaç amb Torrent, mitjançant l'antic Camí Vell de Torrent.

I nosaltres ens preguntem dues coses: per què si tenim dues carreteres que van directes a Torrent i les dos es veuen afectades, no poden fer primer una i després l'altra? I, el més interessant, si sols van a tardar un mes, per què no s'han esperat a rehabilitar l'altra? Recordem que gràcies a aquesta idea tan -segurament- meditada, més d'un que vaja en cotxe s'enrecordarà d'ells (especialment demà, que molta gent treballa). Però no volem pensar què dirà la gent que va tranquil·lament caminant o en bicicleta fins el poble veí. O, el que és pitjor, aquells que van en autobús (això va a semblar un bus turístic...). En qualsevol cas paciència, que amb açò del transport públic és una bona recepta. En imatge l'antiga redona que anava fins Torrent, des de la BP.

divendres, 4 de juliol de 2008

Imatge un poc menys relaxada

Aquesta setmana la nostra tradicional "imatge relaxada" pot ser siga menys relaxada que mai. O això és el que ha pensat més d'un conductor d'Alaquàs quan s'ha trobat amb aquesta senyal de tràfic tan informativa. Perquè no podem dubtar que siga informativa...tal vegada massa per a una persona que està conduint i pretén desxifrar què signifiquen totes aquestes direccions entrecreuades, amb un fosforescent groc. Un altre dia parlarem de la cara que tenien alguns quan el seu GPS indicava que podien girar a l'esquerra i, la realitat, és que no...qüestions de tecnologies.

dijous, 3 de juliol de 2008

Record

A aquesta mateixa hora d'aquest mateix dia d'ara fa dos anys van morir 43 a un punt del túnnel que hi ha entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús de MetroValencia. El tren es dirigia a Torrent amb vora 150 persones i, de fet, 21 dels morts van ser d'aquesta ciutat. Molts, a eixes hores, sols podíem escoltar la ràdio i tractar de comprovar que no hi havia cap conegut en eixe convoi (i per sort així va ser).

El cas és que a la major tragèdia d'un metro a Espanya, per motius que es desconeixen i s'han tancat en fals, sols s'ha culpat al maquinista i no hem vist cap tipus de responsabilitat política (bé siga d'un conseller o de qualsevol altre tècnic de FGV o la pròpia Conselleria). I dos anys després, les coses es continuen fent "parcialment". D'un banda s'han instal·lat balises i s'han incorporat alguns trens més moderns per tal de millorar la seguretat, però d'altra el sistema de seguretat general de la línia 1 continua siguent el mateix i encara es compta amb una majoria clara de trens com aquells que van protagonitzar l'accident.

I parlem d'açò per responsabilitat amb el nostre seguiment al transport públic, perquè no és una bona idea oblidar als qui van morir o van resultar ferits i perquè ara, cada dia, molts alaquasers travessen pel mateix lloc, degut al tall de la línia C3. Fins i tot queda més d'un que tanca els ulls quan passa per aquest tràgic indret. Des d'ací, doncs, el nostre record i homenatge. En imatge podeu veure un tren de la línia 1 que aquest mateix matí s'enfilava pel famós tram cap a Bétera.

El transport públic a Alaquàs V: el futur entre projectes i propostes

Arribem, finalment, a la culminació del nostre estudi de situació. No ho podem fer de qualsevol altra manera que agraint l'estima que hem rebut i destacant la vessant tan enriquidora que ha tingut per a nosaltres açò de reflexionar al voltant d'un tema tan rellevant com aquest. No tenim cap dubte en què ho tornarem a repetir i comptem amb el vostre recolzament.

Com hem vist als darrers posts, Alaquàs té greus problemes comunicatius en tres esferes: interns (entre les diferents parts del poble), externs (amb la resta de municipis de la comarca) i centrals (a la relació de dependència amb València). Aquesta situació s'ha materialitzat gràcies al nostre culte quasi religiós a la benzina barata i el seu individualisme insostenible, a una deficient planificació horitzontal de les administracions implicades en matèria de transport públic i, d'una manera o una altra, a la nostra negativa percepció d'allò que no controlem. No ens preocupen massa les causes quan no es té voluntat per arribar a una solució (i en teniu unes quantes mostres del que estem dient als capítols anteriors).

La connexió amb València és molt millorable i d'una manera relativament senzilla: d'una banda cal duplicar i electrificar les vies que uneixen València i Bunyol, per tal de permetre l'augment de les freqüències dels rodalies al nostre poble. Amb aquesta actuació, de pas, ens estalviaríem els sorolls, vibracions i incompliment sistemàtic d'horaris. Per descomptat, comptem amb recuperar el nostre enllaç perdut amb l'Estació del Nord (o Central).

El bus també ha de millorar en qüestions de competitivitat i respecte al medi ambient. Un bon exemple del que es podria fer passa pel bus guiat elèctric en via reservada que la Conselleria va inaugurar la passada setmana a Castelló (i que té en estudi a Sagunt, Elx, El Perelló...). Es tracta d'un mitjà que no ha de compartir espai amb els cotxes, que funciona amb electricitat i que no requereix una despesa en infraestructures massa gran.

Pel que fa als nexes amb la comarca tot passa per un fet clau: la integració de mitjans públics, tant en coordinació d'horaris com de tarifes. Així s'aconseguiria que un alaquaser no haguera de pagar diferents bitllets a més d'una companyia. En una segona fase, caldria teixir un nou entramat comunicatiu més dens, coherent i, pot ser, sense tanta dependència amb la capital. Queda clar que amb les altes despeses que genera un automòbil i la seua creixent insostenibilitat mediambiental, qualsevol cosa que no passe per enfortir el transport públic és una mostra més del curterminisme.

En aquest sentit, la Conselleria d'Infraestructures va anunciar fa uns anys la construcció del Tramvia de l'Horta Sud, un ambiciós projecte que volia unir Manises amb Silla sense passar per València. Aquesta idea, que donaria servei a una quinzena de pobles, hauria de començar la seua construcció a l'any 2009 i estar enllestida un any després. El ben cert és que ara mateix no hi ha un itinerari oficial exhaustiu, ni una confirmació de freqüències o temps de trajecte. Mentre no funcione, molts continuarem amb la convicció de que estem davant d'un mitjà fictici que es manifesta únicament als programes electorals municipals dels dos grans partits, tant en 2003 com en 2007.

I, pel que fa al nostre municipi, no tots tenen el temps o les forces per anar caminant a l'altra punta del poble: bé siga al centre urbà, bé siga als polígons. Allò ben cert és que l'Ajuntament hauria de crear un servei intern de bus que connectara els principals indrets de forma ràpida i regular. Alguns, pot ser disentisquen amb nosaltres, però tots aquells que vivim a un cantó i hem d'anar caminant a l'altre sabem què diem (i més encara a determinades hores i condicions climàtiques).

Com haureu pogut veure, hem adjuntat un mapa que pretén ser una unió entre la fantasia i la realitat. D'una banda trobem l'actual servei de rodalies i de metrobús, tal i com el coneixem; de l'altra, una sèrie de línies que representen projectes i somnis. El primer dels projectes (en línies a discontínues morades) és l'AVE, que és tota una realitat i, encara que no s'aturarà al nostre poble, sí passarà. El segon, el famós projecte de Tramvia de l'Horta Sud (en línies discontínues roges), que pot ser algun dia veja la llum, tot i que no se sap si s'asemblarà res a aquesta projecció inicial. I, el tercer (en línies discontínues granes), una proposta més o menys factible de bus municipal per donar servei a tot el municipi.

Afortunadament hi ha moltes visions i la nostra no ha de ser l'única i, ni molt menys, l'encertada. Des d'ací, amb el nostre petit altaveu, sols volem demanar seny a tots aquells implicats en la construcció i funcionament de la nostra xarxa de transports públics, així com un ús intel·ligent i racional del vehicle privat. És l'única manera d'evitar-nos uns quants problemes.

dimarts, 1 de juliol de 2008

El transport públic a Alaquàs IV: la immobilitat interna

Després de tres entregues -amb una setmana de "descans" pel mig-, tornem per presentar els dos últims posts que, a priori, pensem dedicar a aquest tema monogràfic. Es tracta d'un treball de recerca i reflexió, amb unes quantes hores invertides i amb tota la voluntat de fer una crítica de situació i constructiva, denunciant allò evident. Ens hem allunyat, pot ser, del nostre barri; però situacions com aquestes bé mereixen que abandonem els límits estrictament geogràfics. De nou, moltes gràcies a tots aquells que ens heu recolzat amb comentaris, correus, idees i lectures, així com aquells que heu col·laborat tècnicament. Abans de començar volem demanar disculpes, ja que durant unes hores del dissabte es va poder veure publicat un esborrany, sense cap tipus de qualitat, al bloc.

Alaquàs és un poble vergonyosament comunicat internament i, qui ho negue, és un mentider. Amb un terme municipal de vora 4 quilòmetres quadrats (relativament xicotet), no res faria pensar que caldria un transport públic que permetera eliminar l'ús del transport públic o anar caminant. Però la realitat és que aquests 4 quilòmetres quadrats estan més que ben aprofitats: de nord a sud i d'est a oest. Amb una ràpida ullada al mapa que hem creat (perdoneu de nou les errades, però no sempre és fàcil fer les coses comprensibles i, tanmateix, fidels): d'una banda a l'altra del terme trobareu motius per anar: a l'oest el cementeri i els poligons industrials; al nord, el centre de salut i el Castell; al sud, les instal·lacions esportives i, a l'est, el bingo i l'interessant espai creat amb el Parc del Dijous. I això que comptem que cada barri del nostre poble té els seus supermercats, parcs i altres serveis bàsics per no anar-hi massa lluny.

Fem itineraris imaginaris que, certament, són completaments verídics. Si algú del nostre barri ha de visitar el metge, paga la pena deixar-ho córrer si no es compta amb transport privat. De la mateixa manera, algú de la part més propera a Xirivella de l'albereda, que necessite anar a nadar a la nostra piscina, tal vegada hauria de canviar els seus hàbits esportius. I no parlem d'aquells del Camí Vell que tinguen afició pels jocs d'atzar...paga la pena organitzar un campionat de parxís a casa. I si algú viu i treballa a un polígon d'Alaquàs? Doncs que això no equival a no haver de matinar més que la resta (almenys si no tenim automòbil).

Dit d'altra manera, a Alaquàs impera la llei del cotxe i qui mana s'encarrega de crear pàrquings (necessaris, d'altra banda), però se n'oblida dels qui no creiem que les distàncies curtes i individuals siguen per als vehicles privats. Açò, sentint-ho molt, ni pretén ser sostenible, ni tampoc creu veritablement en una societat amb igualtat d'oportunitats per a tots. I, el que és pitjor, aquells que diuen "la ciutat d'Alaquàs" són els mateixos que no es creuen que som molt més que una ciutat dormitori de València.

divendres, 27 de juny de 2008

L'estiu es veu en rosa

Ja portem algunes setmanes amb imatges tranquil·les per al cap de setmana....i aquest divendres no preteníem fer una excepció. Ens hem reservat aquesta fotografia, que per cert demà complirà una setmana, per tal d'il·lustrar el meravellòs aspecte que té aquesta planta al principi de l'estiu. Tot i que en més d'una ocasió ens ha molestat i, fins i tot, hi ha qui diu que és verinosa, ens agraden els seus colors. Durant les properes setmanes veurà moltes coses i, algunes d'elles, apareixeran a aquest bloc. Gaudiu...

dijous, 26 de juny de 2008

Doncs no, no estem somniant

A principi de setmana parlàvem d'un estrany tub metàl·lic en un lloc que ens cridava prou l'atenció: al costat mateix d'un creament indegudament indicat amb senyals de tràfic, que ja vam denunciar fa poc més de dues setmanes. La veritat que no volíem fer-nos il·lusions. I sense saber massa bé com, aquesta setmana hem desdejunat amb allò que demanàvem. No volem pensar que algú de l'Ajuntament llig aquest bloc i ha decidit solucionar aquest greu problema, que afectava la seguretat d'aquells que convivim entre la vorera i l'asfalt (no tenim ni de bon tros tanta influència). Però és cert que fa vora 15 anys que vivim ací i no res s'havia fet per tractar de corregir aquesta carència, fins ara. I vos podem assegurar que el problema era igual d'evident i s'han realitzat obres al Camí Vell de Torrent que podien haver millorat la seguretat d'aquest creuament.

En qualsevol cas, estem molt contents perquè des d'ara ja creuem amb major seguretat. I tot gràcies a 4 semàfors de peatons i unes línies blanques a la carretera. Així sí dóna goig parlar a aquest bloc i fer posts possitius. Un altre dia ja parlarem de la resta de demandes que encara tenim pendents...

dimarts, 24 de juny de 2008

Sembla que tot torna a ser com abans

Fa algunes setmanes vam veure com unes obres trencaven el Camí Vell de Torrent i nosaltres ens preguntàvem per la falta de previsió "de qui corresponga". A més, suggeríem que faríem un seguiment i ens plantejàvem, amb molts dubtes, que pot ser no tot tornaria a ser com abans. Alguns de vosaltres, fins i tot, ens mostràveu la vostra percepció de la situació i dubtàveu de com quedaria finalment l'avinguda. De fet, fins i tot aquell post va servir per fer-nos saber, de forma anònima i mitjançant un comentari que es repetia per tots els blocs locals, que Alaquàs Parla havia tancat el seu espai (i ja sabeu que eixe fet va suposar un moment de reflexió i debat a la nostra activa blogosfera local).
Doncs avui, quasi un mes després d'aquell post, hem de fer justícia i dir que la vorera del Camí Vell de Torrent, a la zona on s'han fet les obres, ha quedat completament restaurada. Fins i tot sembla difícil adonar-se per on va travessar la radial les rajoles. Així, de veritat, sí dóna gust fer entrades en aquest post (perquè tot i la nostra façana contundent, som un sentimentals en açò de la informació de proximitat). S'agraeix contar bones notícies...tot i que açò ens fa plantejar-nos per què no es va optar per fer el mateix al Camí Vell, a l'altura de les noves VPO, com podeu veure en la imatge. Estranyes situacions...

dilluns, 23 de juny de 2008

Estem somniant?

Què serà aquesta imatge? Per què l'estem publicant sense cap tipus d'explicació? És un senzill tub metàl·lic o tindrà algun tipus de poder màgic? On estarà? Tindrà res a veure amb alguna cosa de què hem parlat? Pot ser algú ha escoltat alguna de les nostres reclamacions? Quines coses més estranyes passen a aquest bloc...en uns quants dies, la solució.

divendres, 20 de juny de 2008

Lluna ben gran...

Fem un paró aquesta setmana tan carregada d'històries de transports i d'anàlisis per tal de recordar que, a sovint, la natura ens regala coses ben boniques. Com alguns aficions a l'astronomia sabran, la nit del dimecres i del dijous van ser un bons moments per tal de veure la lluna més gran que mai.

El cas és que, des del nostre barri i com no podia ser de cap altra manera, la lluna es veia gran, tot i que no tan exageradament gran com alguns afirmàvem. En ocasions la natura ens regala espectacles amb una lluentor tan gran com aquests i, l'Ajuntament, ens obsequia els seus fanals amb alta contaminació lumínica. I després diran que l'home no s'estima allò que li envolta...si nosaltres fins i tot l'imitem!

dijous, 19 de juny de 2008

El transport públic a Alaquàs III: la comarca inconnexa i l'estructura radial

Encetem aquesta tercera entrega del nostre monogràfic sobre el transport públic a Alaquàs i ho fem agraïnt especialment a tots aquells que ens heu mostrat la vostra estima i interés pel nostre treball. D'altra banda, hem de dir que aquesta tercera entrega té la intenció de ser l'equador del nostre treball i sols en tenim previst publicar cinc. També volíem dir que si algú de l'Ajuntament llig aquest bloc, estem oberts a ofertes laborals si milloren les nostres condicions actuals...i com diu Ascolti treballem del que siga (sempre al servei del poble!).

Però recuperant la seriositat que requereix aquest post, envegem profundament els serveis de transport públic amb què compten ciutats com Madrid i Barcelona. Revisant el plànol integrat del transport metropolità de Barcelona resulta viable moure's per pobles a 25 quilòmetres de la capital catalana sense xafar-la ni de lluny. En eixe cas, existeixen un bon grapat de línies amb una vocació vertebradora i amb ganes de treure cotxes fora de la carretera. I tornant al nostre cas, allò més semblant pot ser Bonaire, que uneix les línies de bus de Torrent, València i Quart de Poblet, (que inclouen a Alaquàs, Aldaia, Mislata i Xirivella) o Silla, que permet connectar Gandia i Xàtiva sense passar per València (això sí, a canvi de duplicar la distància en cotxe). La resta de parades o estacions en què coincideixen mitjans amb diferent destinació estan al terme municipal de València (com són València-Sant Isidre o Empalme).

I açò apunta unívocament a un fet: si totes les línies s'inicien a València, cal anar a València per agafar-les.I açò pot ser normal i comprensible si volem viatjar de sud a nord o al contrari, però no si la nostra intenció és qualsevol altra. O dit d'altra manera: per tal d'anar d'un poble que està deu quilòmetres al sud-oest de València (com és Alaquàs) fins un altre que està a deu quilòmetres al sud de València (com podria ser Silla), s'han d'agafar dos transports públics (en l'actualitat tres, si tenim en compte el tall a València-Sant Isidre) i no és factible tardar menys d'una hora. Un trajecte, per cert, que ens pot costar 15 minuts en cotxe, ja que la distància és de 15 quilòmetres.

Nosaltres, que vivim a Alaquàs, no podem entendre cap tipus de sentit comarcalista en els nostres transports públics quan sols ens connecten sense passar per València (de forma directa o indirecta) amb 10 dels quasi 50 municipis que formen la comarca (Aldaia, Torrent, Xirivella, Mislata, València, Torrent, Picanya, Paiporta, Quart i Manises). No es pot entendre, doncs, una veritable vertebració del territori, ni tan sols una mínima intenció per unir municipis que comparteixen molt en comú i són generadors de fluxes (i podrien ser-ho més). Queda clar que gran part dels viatges es realitzen entre aquests pobles i València, però això no és excusa per no potenciar cap altra estructura més que la radial.

La prova definitiva a açò que diem, a la nostra idea de la Comarca Inconnexa, basada en la imatge radial (que tantes vegades s'ha criticat quan s'inverteix en infrastructures que afecten a Madrid i s'obliden de totes aquelles que no travessen la capital), acaba de reforçar-se amb el gràfic que adjuntem (demanem disculpes si pot ser algun poble no coincideix exactament amb el seu terme municipal o si ha hagut alguna errada). Sols tres pobles estan a menys de 20 minuts en transport públic del nostre municipi i vora la meitat estan a més d'una hora (totes aquestes dades parlen de temps efectiu en dies laborables). Açò cobra especial rellevància si apuntem que, en cotxe, Alaquàs està a menys de mitja hora de qualsevol punt del mapa.

És evident que el transport públic no de ha de ser, a priori, tan eficient com el transport privat en qüestió de temps (tot i que a la llarga pot ser sí), però ens sentim estafats quan els temps s'unflen d'aquesta manera. I, fins i tot, podem dir que la comarca de l'Horta ha deixat d'existir en termes de transport públic i ha estat engolida per uns precaris vincles amb "la ciutat".

dimarts, 17 de juny de 2008

El transport públic a Alaquàs II: eixos de comunicació i zones d'influència

Fa un parell de dies parlàrem del com el transport públic al nostre poble, especialment el que ens connecta amb la capital, és molt poc satisfactori per a les demandes de la majoria de gent. És cert que es pot utilitzar, però també és cert que molts ho fan perquè no tenen cap més alternativa.

Més enllà d'açò, troben una realitat que encara fa més complicada la situació: la distribució dels mitjans de transport al nucli urbà del nostre poble crea illes molt desateses i allunyades d'un o ambdós mitjans públics. No parlarem, en aquest cas, de les zones industrials, ja que l'absolut oblit per part de totes les institucions implicades fa que s'hagen de meréixer un post sencer.

El cas de l'estació de tren és especialment cridaner: al tractar-se de l'estació del poble veí, l'accés per a tots els alaquasers està a més de 250 metres, tot i que pot arribar a estar a quasi dos quilòmetres d'algunes parts del nucli urbà. Si les freqüències no són del tot idònies, els horaris no són massa flexibles i el temps de viatge ha estat "temporalment" augmentat, cada vegada resulta menys atractiva aquesta opció (molt especialment si es viu al sud de l'eix format pel Carrer Conca, el Carrer Major i l'Avinguda Miguel Hernández).

El bus no és una molt millor opció. Ben és cert que travessa el nucli urbà per un parell d'eixos molt més cèntrics, però deixa algunes zones al nord i sud del poble totalment desateses. Tot i comptar amb sis parades per anar a València i set per tornar-hi, no és difícil trobar-se a mig quilòmetre del bus. Això, unit a la resta de qüestions innerents al mitjà (imprecissió, possibilitat de col·lapse, saturació, lentitut...), acaben per no fer-lo tampoc atractiu.

D'altra banda, i molt relacionat, tal vegada Alaquàs no és un nucli suficientment gran com per crear alguna mena de transport públic intern (tal i com sí ha fet Torrent o va intentar Aldaia abans de les eleccions municipals). Però és un fet molt notable que l'actual sistema de transport públic sols ens connecta -i de forma deficient- amb València (i molt poc més). El que sí està clar és que el transport públic que passa pel nostre poble té vocació, més que d'unir-nos, de travessar-nos sense considerar les nostres condicions. O això demostra.

diumenge, 15 de juny de 2008

El transport públic a Alaquàs I: les carències de la comunicació amb València

Aquells que hem de baixar tots els dies a València per diferents motius sabem com d'interessant és treballar o tindre el teu lloc d'estudis prop de casa. Malauradament, Alaquàs no sempre dóna respostes a tot i cal anar a la ciutat (i no de forma eventual). Aquest viatge, si ben és cert que no resulta un camí inabastable, va restant minuts al nostre temps lliure i en moltes ocasions es perlloga per molts anys.

A partir d'una certa edat, quan ja s'ha obtés el carnet de conduir i es compta amb cotxe propi, els alaquasers que baixen a València es divideixen, fonamentalment, en dos tipus: aquells que empren el cotxe i aquells que opten pels mitjans de transport públics. Com en totes les observacions, també hi ha grups que opten per un model intermig i es desplacen fins Torrent o altres pobles propers i hi agafen el metro.

Aquells que opten pel transport privat han de retre comptes a l'escalada del preu dels carburants, però també a la compra del vehicle, al pagament de les diverses taxes, impostos i assegurança, al manteniment i reparacions, a més de possibles eventualitats o accidents. Molts comparteixen el pagament de la benzina, però res més. Tot açò permet, almenys en teoria, reduir el temps de viatge, guanyar en comoditat i flexibilitat i oblidar-se dels horaris. Amb tot, però, segons l'horari i la zona, aparcar el cotxe es converteix en una odissea o en un fet, directament, paranormal.

En canvi, qui tria (o es veu obligat a triar) el transport públic com la seua opció per baixar a València, té dues opcions: bus (amb una de les dues línies que creuen el nostre poble) o tren (a l'estació del poble veí, Aldaia). Queda clar que la despesa és menor, però també augmenta el temps de viatge i la dependència d'horaris. Tot i això, en ocasions es guanya temps, ja que no cal aparcar l'autobus o el tren, ni tampoc haver de suportar algunes retencions.

A la imatge que hem adjuntat, hem realitzat una comparació senzilla entre els tres mitjans esmentats, per tal de cobrir la distància entre l'avinguda de l'Horta del nostre barri i la Plaça d'Espanya de València. El lloc escollit, a priori, resulta favorable per als tres mitjans, ja que actualment tots van directes fins aquest enclau.

D'aquesta comparació hem obtés que el cotxe, és unes 2,5 vegades més ràpid que el transport públic en cobrir el trajecte (un altre tema és l'aparcament, que penalitzarà el transport públic). L'altra dada que ens ofereix aquesta comparació és la de despeses, que en aquest cas és incompleta: tot i que a primer colp d'ull podria semblar que el cotxe és més barat, hi ha tot un seguit de despeses que queden fora d'aquesta taula (i són ben considerables), a més d'haver obviat els descomptes dels quals es poden beneficiar els usuaris de transport públic.

Fora d'aquest quadre, es pot veure que el transport públic entre València i Alaquàs no respon a totes hores (especialment de bon matí i a última hora de la nit, sobretot el tren), no dóna servei per a l'oci (amb la qual cosa es depén del cotxe propi o del taxi) i les freqüències no són massa elevades (entre un i tres serveis a l'hora, en el cas del tren; i entre dos i tres en el cas del bus). Això acaba impulsant la perillosa innèrcia d'agafar el cotxe perquè el transport públic no em dóna respostes.

En tot cas, el transport públic que ens apropa a València és molt poc eficient i no aconsegueix temps competitius amb el cotxe, almenys en l'actualitat (que pot ser ve marcada per l'arribada de l'AVE a València). Veiem que als municipis de la comarca que compten amb línies de rodalies més modernes (i amb majors freqüències) o servei de metro, el panorama canvia. D'altra banda, els horaris del transport públic aconsegueixen que queden buits inexplicables al llarg del dia i persones abocades a conviure amb el cotxe. I això entre els qui fan vida a València, perquè un altre dia parlarem d'aquells que han de buscar-se la vida a la resta de la comarca.

dissabte, 14 de juny de 2008

L'AVE avança a tot ritme (III)

Fa un parell de dies publicàvem una entrada en la qual comentàvem l'avanç de les obres de l'AVE en l'últim mes i ens mostràvem sorpresos per com havia canviat tot en tan poc de temps. Sens dubte és una grata notícia (que tot es fa tal i com està plantejat) i que desperta certa intriga entre alguns dels qui entreu cada dia a llegir-nos. Ens permetreu que ens centrem en aquesta obra, ja que sembla que en alguns mesos va a ser l'única que anem a tindre prop. Pot ser quan finalment el PGOU acabe el seu periple per l'aparador del Castell i s'hagen revisat totes les esmenes, podrem parlar de noves obres a uns quants metres del nostre barri.

Tornant al tema, val a dir que ahir mateix un lector del bloc, en un comentari, ens demanava fotos amb més de detall sobre l'obra. I, com som previssors, tenim moltes més fotos de les que publiquem (de fet, encara no hem decidit què farem amb totes elles, perquè és una llàstima que es perguen). En qualsevol cas, ací teniu dues imatges que pertanyen a les mateixes dates que les anteriors: la primera al 7 de maig, mentre que la segona al passat 12 de juny. Com no podia ser d'altra manera...l'AVE vola, tot i que esperem que sota terra.

divendres, 13 de juny de 2008

Quasi estiu...en groc!

Tornem de nou amb la flora i ho fem amb una imatge agradable i plena de color, típica d'aquesta època. Si fa mig mes els dies es pintaven de violeta, ara és el torn del groc. Ací teniu una imatge quasi-estiuenca que ens fa eixir de colp de l'hivern a què estàvem sotmesos i ingressar de front en l'estiu. Com alguns reconeixereu, es tracta del carrer Manises i us volem desitjar un bon cap de setmana...

dijous, 12 de juny de 2008

L'AVE avança a tot ritme (II)

Com ja hem contat en més d'una ocasió, l'AVE ja està amb nosaltres. No anem a insistir en les molèsties que puga ocasionar, ni en els beneficis que tindrà a curt termini. Però creiem que sí és la nostra obligació fer un seguiment més o menys intens de l'evolució de l'obra (ja ho vam fer fa un parell de mesos), al seu pas per Alaquàs i, especialment, les rodalies del nostre barri. Com bé sabeu, per ací passarà soterrat i, almenys en teoria, no ens ocasionarà cap tipus de mal de cap. La data definitiva d'inauguració de l'AVE entre València i ponent serà al 2010 (que tocarà de rebot a Albacete i Conca), juntament amb l'AVE entre Barcelona i la frontera francesa (i res es diu de l'AVE entre València i Tarragona, que ens connectaria a Barcelona i Europa).

Ací vos adjuntem dos imatges: la primera va ser pressa el passat 7 de maig, mentre que la segona és d'avui mateix. Com podeu veure, hi ha dues grans diferències: d'una banda ha desaparegut la terra sota el Camí Vell de Torrent (sols queden un parell de canonades) i, d'altra, les empreses constructores ens han fet una piscina (si encara existira Alaquàs Parla, ací aniria una enllaç a la seua memorable rotonda "En este poble no hi ha piscina"). En qualsevol cas, la primera qüestió era previsible i més si observem al fons com s'apropa la màquina que construeix el túnnel. Sobre la segona, segons han contat a Fòrum Ciutadà, les inundacions d'aigua han estat per tal d'evitar un mal major (de fet, encara que l'aigua ha baixat, es poden veure les tasques d'extracció). El cas és que entre aquestes dos imatges ha passat poc més d'un mes i el panorama és aclaridor: si deixa de ploure en aquest final de primavera tan atípic, en unes quantes setmanes tindreu més fotos amb el túnnel pràcticament al costat de La Puríssima. I aleshores serà quan, finalment, ens creurem que l'AVE passarà al nostre costat soterrat.

dilluns, 9 de juny de 2008

Plou, plou, plou...

Després d'uns quants anys agraïnt al cel tot allò que ens tirava en forma de precipitacions i maleïnt els mesos sense pluja, podem dir que el passat mes de maig ha estat un dels més generosos als darrers 25 anys en quant a aigua arreplegada a les nostres comarques. Açò ens complau i ens fa preguntar-nos si tindrà res a veure el titular del butlletí del PP d'Alaquàs, que en la seua edició de maig obria la portada amb un "Agua para todos". Des d'ací els encoratgem a que el seu proper butlletí obriguen amb alguna de les nostres reclamacions, a veure si els astres ens coincideixen una solució tan ràpida.

Qüestions de casualitat a banda, quan plou uns quants dies o de forma intensa, Alaquàs demostra que no està preparada per desaiguar tot el que cau, tal i com ja hem contat en alguna ocasió. Però no som els únics. Aquest matí, tant quan anavem a treballar, com aquesta vesprada quan tornàvem, l'aigua era la protagonista a la ciutat de València. I aquells que emprem diàriament el canvi de tren a Sant Isidre, hem de patir un bon tram sense cobrir (perquè la marquesina que han instal·lat és poc pràctica i ineficaç) i una estació de FGV amb poques possibilitats d'acabar sense banyar.

Per a aquells que heu patit aquesta situació durant les últimes setmanes, sabreu de què parlem. Per als que no...millor no comprovar-ho. Com a mostra deixem una imatge de la parada d'Hospital (la primera coberta després de Sant Isidre), amb poals per enlloc. A Sant Isidre caldrien uns quants poals més i un grapat de fulls de reclamació. Paciència i un eixugador...

diumenge, 8 de juny de 2008

Qui ens dóna pas?

Deixem de banda, almenys de moment, el tema d'Alaquàs Parla i ens tornem a centrar en la nostra tasca comunicativa fonamental: parlar del Barrri La Puríssima. Ho fem novament per denunciar una situació que ens afecta especialment: la inseguretat en la circulació.

Ens ajudem d'un gràfic com el que teniu a continuació i s'ubiquem al creuament del Camí Vell de Torrent amb el Carrer Fleming i el Carrer Bisbe Cervera (al costat mateix del Poliesportiu Bovalar i una vegada travessat l'antic cementeri, en direcció Torrent, abans d'arribar al nostre barri). La veritat és que aquest creuament és emprat per molts que, en cotxe, van o venen de Torrent i eixen del Poliesportiu, a més d'aquells que viuen al nostre barri. D'altra banda, és un dels nexes fonamentals de connexió a peu entre La Puríssima i el centre urbà. I la realitat és que pateix un clar estat d'abandonament.

Hem parlat en ocasions de la falta de llum, neteja i en altres espais han tingut temps per reflexionar sobre l'accessibilitat. Però aquesta entrada serveix per denunciar l'incorrecta senyalització viària. Com és comprensible, el creuament està regulat per semàfors per a cotxes, però sols dos dels quatre estan adaptats també per a peatons (concretament el que creua Camí Vell de Torrent a la part més propera al poble i Dr. Fleming). Açò acaba provocant que molts veïns hagen de prendre com a referència el semàfor de cotxes, amb els perills que això comporta.

A més, s'ha de dir que no hi ha cap tipus de màrca viària a l'asfalt que delimite un espai protegit per al peató, això és, un pas de peatons. Amb la qual cosa, en més d'una ocasió, tot i sabent que tenim preferència, molts cotxes no tenen cap problema en girar el carrer a tota velocitat i sense tindre'ns en compte (per no parlar quan cau la nit o fa mal oratge).

I la nostra pregunta és ben senzilla: tant costaria instal·lar semàfors per a peatons als quatre creuaments entre carrers i pintar uns passos de peatons? La despesa no serà massa gran i segurament molts guanyariem en tranquil·litat a l'hora de travessar Bisbe Cervera. I ni som pocs, ni són en ocasions comptades.

dimecres, 4 de juny de 2008

Nocions de dret bàsic

Sabem que portem uns quants dies "fora" del barri, però ens ho permetreu per les circumstàncies de la blogosfera local. I entre tantes i tantes patades que s'estan pegant al Dret en alguns comentaris, voldríem fer unes aclaracions jurídiques. I sabem de què parlem. Ho fem perquè uns quants creuen que el Dret té limits infinits i, totjust, recolza el que pensen ells (i punt). Ho lamentem, però les lleis estan fetes per protegir-nos a tots i no sols a uns quants.
  • A aquells que acusen a Alaquàs Parla d'escriure "injúries", tal vegada haurien de dignar-se a mirar un diccionari jurídic. Volem ficar especial èmfasi en que no és el mateix "calúmnia", que "difamació", que "injúria". Per favor, si no ho teniu clar, no acuseu a Alaquàs Parla pel simple fet d'emprar mots jurídics (que sí, queden molt bé, a alguns els esglaien molt...però no és just amollar-los al vent). Si teniu alguna prova, mostreu-la ja. Si no, no continueu generant brossa.
  • La llibertat d'expressió està recollida per la totalitat dels estats de dret. Com exemple, la podeu trobar l'Article 20 de la Constitució Espanyola, a l'Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Trobareu sentències que la defenen i reafermen a totes les Audiències Provincials, al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i, fins i tot, al Tribunal Europeu dels Drets Humans (amb una ràpida recerca per bases de sentències s'adonareu que no es tracta d'un dret menor).
  • Per cert que també existeix una cosa anomenada llibertat de premsa que permet als ciutadans crear mitjans de comunicació no controlats per l'Administració. Perquè sí, no sols són ens comunicatius els mitjans convencionals, sinó també els blocs personals i, per tant, estan protegits.
  • Ací s'està denunciant una confrontació de drets: dret a l'honor, intimitat i pròpia imatge i dret a la lliure informació i expressió. En aquests casos el que decideix què prioritzar és sempre el fet de la rellevància pública (i açò ho decideix un jutge). Per supost, les institucions públiques tenen rellevància pública suficient com per avantposar el dret a la lliure informació i expressió, sempre i quan el que es diga no constituisca delicte. Està assumit que els mitjans de comunicació són eines que supervisen les tasques dels polítics.
  • La LSSI protegeix els moderadors dels blocs dels comentaris que allí s'insereixen, sempre i quan actuen amb diligència (o si es produeix un avís). En aquest cas, quan un comentari és presumptament injuriós (perquè ho descobreixen els moderadors o perquè algú ho sol·licita) s'elimina. En cas de denúncia formal (i no especulacions), els moderadors han de facilitar a qui corresponga les eines necessàries perquè es busque el veritable responsable de l'acció. Val a dir que nosaltres, com a cas particular, vigilem ben de prop els comentaris i en un termini màxim de 48h des que els detectem o se'ns avisa, els eliminem. I en més d'una ocasió hem vist com els companys d'Alaquàs Parla tenien en marxa el mateix patró.
I aquesta és sols una xicoteta recerca jurídica per demostrar que sabem de què parlem, davant de possibles "farols jurídics". Per tant, preguem que qui demana respecte i acusa a Alaquàs Parla, diga com i quan han faltat a l'honor. Però amb fets concrets. Perquè la resta és tractar de seguir fent gran la pilota i, de pas, veure si s'emporta algun bloc més al camí. La resta seran comportaments més propis d'altres temps en blanc i negre.

dimarts, 3 de juny de 2008

Pregunta retòrica

Ens ha tocat un poc els nassos el tancament "per nassos" d'Alaquàs Parla i suposem que a uns quants de vosaltres encara vos escalfarà més el tema quan llegiu aquesta entrada. Perquè creiem que s'està produint un agravi comparatiu.

Com podeu veure en imatge, aquesta és una enganxina de la formació ultradretana Aliança Nacional, que s'ha fet molt popular al nostre poble els darrers dies (en aquest cas la image està pressa enfront de l'Olivar I). De fet, des de la setmana passada hem comptat més de mig centenar sols al Camí Vell de Torrent i la Carretera d'Aldaia (i, per supost, hem llevat i tractat de llevar totes les que les nostres ungles ens han permés). A hores d'ara ningú dubtarà que aquest partit polític recolza obertament la xenofòbia i la confrontació entre persones sota pretextos de naixement. I som uns quants qui ens preguntem per què la Llei de Partits no els il·legalitza ja.

El cas és que van portar a terme una manifestació a Torrent contra la immigració i han estimat adequat plenar el nostre poble d'enganxines. I la nostra pregunta és absolutament retòria i del tot innocent: per què aquells que lleven malaltissament cartells de "Salvem La Casita Blanca" no se sumen als que llevem cartells que de debó atempten contra qualsevol estat de dret? I, millor encara, per què la gent destina recursos en tractar de silenciar missatges anticonstitucionals i constitutius de delicte i sí en canvi en blocs informatius i atessos a la legalitat.

Les persones som una caixa de sorpreses...

Llibertat per atemorir

Anit ho sospitàvem però no podíem dir-ho al 100%: Alaquàs Parla no ha caigut pel seu pes, sinó perquè hom o quelcom l'ha fet tremolar. Ara sembla que tenim dades més que fiables per fer-nos una idea i qualsevol les pot conéixer amb una ràpida fullejada pels posts que han publicat tots els companys. El pes de la llei és gran i una maquinària administrativa al servei de la intimidació, a vegades, pot llevar la son. I per tal d'evitar qualsevol acció repressiva, millor tancar la paradeta. No estem acusant de res a ningú i, qui se senta acusat, pot ser hauria de visitar el seu metge (es veu que a partir d'ara haurem d'escriure els posts amb peus de plom).

Els companys d'Alaquàs Parla van començar en aquesta aventura més o menys quan nosaltres, al final del passat any. Ràpidament van crear-se un espai propi i una fidel audiència, que superava uns quants centenars cada dia (de fet, portaven vora 45.000 visites totals!). A més, tractaven tots els temes amb el seu particular sentit de l'humor. Per dir-ho d'alguna manera, treien punta i somriures a la vegada. Però inclús anaven més enllà i creien en la reivindicació democràtica, amb totes les seues paraules i conseqüències.

Per tant, la blogosfera d'Alaquàs era la més rica de la comarca i, pot ser, una de les més actives en molts quilòmetres. En poc temps vam passar de ser lectors esporàdics de Fòrum Ciutadà i dels esforços del Bloc per estar a Internet, a créixer com rovellons. I en uns mesos vam deixar de ser decenes les persones que sabíem d'aquest canal, per convertir-se en uns quants centenars. I això, amics, dóna por. Perquè a vegades es tracten temes tan frívols com un concurs de rotondes...però d'altres es denuncia la clavada de pota sistemàtica d'alguna administració oficial.

Davant açò sempre hi ha dos opcions: admetre-ho o negar-ho. L'alternativa fàcil és negar-ho i sobrevolar el món amb elegància i omnipotència. La difícil, reconéixer que ho estem fent malament. Siga com siga, el culpable no és el missatger, sinó el missatge. I d'això, amics, no en podem fer res. Perquè nosaltres simplement contem el que veiem i no decidim en com s'ha de veure. Els fets són els que uns quants decideixen i nosaltres patim les conseqüències.

L'únic que tenim clar és que el que publiquen els blocs d'Alaquàs (inclòs Alaquàs Parla) s'atén a la legalitat i no hi ha cap tipus de fonament jurídic que puga substentar una demanda d'injúries ni difamació. I això és un fet jurídic demostrable. La resta, per supost, llibertat per atemorir. Des d'ací el nostre recolzament explícit a Alaquàs Parla i als seus components, un clar exemple de com la gent d'Alaquàs creu en la democràcia.

dilluns, 2 de juny de 2008

Alaquàs ja no parla?

Un llarg dia de treball no sempre és sinònim d'arribar a casa i relaxar-se: acabem de veure com els xics d'Alaquàs Parla no tenen la seua paradeta activada. No tenim informació de primera mà per dir si ha estat un problema tècnic, algun tipus d'inconvenient temporal amb Blogger, falta d'ànims o temps (que ho dubtem, especialment la primera) o, directament, amenaça. Creiem que per ací estan passant coses molt sospitoses i, si finalment es confirmara aquesta pèrdua, la nostra blogosfera quedaria ferida.

Però siga com siga, continuarem igual d'actius o més. Perquè segueixen els mestres de Fòrum Ciutadà, tots els colors polítics (un altre tema és que cadascú amb la seua implicació ja demostra com es pren aquest canal de comunicació), les ganes de fer coses d'Alaquàs Fotodenuncia, les Converses al Carrer Major, els moviments associatius, les reivindicacions...

A hores d'ara, sols ens queda dir: amaguem els teclats o seguim? Nosaltres, ho tenim clar.

dissabte, 31 de maig de 2008

Tot tornarà a ser com abans?

Darrerament estem publicant moltes notícies que, estrictament, no afecten exclusivament al nostre barri, sinó a zones properes. Uns bons exemples són les VPO, les obres de l'AVE o algunes coses curioses que hem trobat al Camí Vell de Torrent.

I precissament volem parlar d'això: a principis de setmana vam desdejunar amb unes obres misteriores, que ben bé ningú ens ha sabut aclarir. Pensàvem que es quedarien a l'altre costat del Camí, però han botat a la vorera més propera al casc urbà. De fet, ahir mateix ja havien començat les obres i una rasa havia aparegut al mig.

Molts pensareu que açò no té res de notícia...però volem fer una prova i juguem amb les cartes descobertes: quan acaben de fer les obres penseu que tot quedarà exactament com estava o, per contra, ho taparan amb ciment i prou? Perquè és prou significatiu que una avinguda que ha estat feta no molt més de fa deu anys haja de veure com s'excava i es fiquen parxes. La nostra sensació és que haurem de recuperar molt prompte aquest post...Ja ens agradaria haver de rectificar i dir que ens hem equivocat.

divendres, 30 de maig de 2008

En ocasions veig doble...

Ens han arribat cants de sirena que diuen que el nostre Purissimet té un bessó i no el coneixia fins ara. Açò ens recorda massa a una notícia que va aparèixer la setmana passada en premsa. Més enllà de l'humor amb què tractem el tema, la realitat és que el Purissimet fet amb Illustrator per l'Ajuntament no té res a fer contra el nostre Purissimet original i cassolà fet, precàriament, amb Photoshop. Els que entenen de dibuix i disseny sabran de la diferència entre el dibuix vectorial i el de mapa de bits...però nosaltres llavors no sabíem massa del primer programa.

El nostre dibuix va nàixer com un homenatge als amigs d'Alaquàs Parla, ja que ens semblava simpàtic poder donar un tractament més distés a algunes notícies. I sense voler, s'ha convertit en la nostra signatura i imatge (cal mantindre l'anonimat). A més, portem unes quantes setmanes amb algunes reformes (de moment ens hem centrat en la signatura a les imatges i la creació de nous mapes i temes) i, aviat, presentarem una versió 2.0 de Purissimet.

No ens volem acomiadar sense fer una comparació directa entre l'un i l'altre. Per supost, tots són molt lliures d'incorporar els símbols públics del poble a allò que desitgen...però resulta "curiós" que ho facen amb alguns ara. Sempre ens preguntarem si ha estat una inspiració divina o una inspiració més bitacolera. Curiós...

dijous, 29 de maig de 2008

Històries d'una correspondència

Pel que sembla ja ha arribat a les nostres mans la carta més famosa del poble en les últimes hores. Com bé sabeu, per ací per La Puríssima tot arriba tard, però si tens paciència arriba. Encara que aquesta vegada, pel que ens han contat, s'han donat pressa en què tothom la tinga en les seues mans totjust abans de la gran fita: el dissabte és el gran dia i hem d'estar ben informats.

Prou s'ha parlat de fets -per dir-ho d'alguna manera- menors: tot s'ha fet a última hora, no hi ha res de veritable participació ciutadana (perquè ensenyar al Castell unes maquetes no es voler que la gent s'implique, sinó entreteniment i faroleig), poc a dir sobre l'absència del valencià o les inspiracions en personatges il·lustres de la blogosfera.

Nosaltres ens volem quedar amb unes quantes idees que es sintetizen a aquesta frase del fullet: "En definitiva, la nova etapa que s'inicia amb el Pla es caracteritza per la consecució d'un objectiu fonamental: la cerca de la qualitat en el seu sentit més ampli, la qualitat urbana, la qualitat dels serveis, la qualitat ambiental, la qualitat de vida". Així siga. I no que siga una altra era de pèrdua de serveis, de patrimoni, de democràcia i de prosperitat, així com de prepotència recolzada en majories, de defendre els interessos de molt pocs i de pensar que a Alaquàs sols estem per fer caixa. Esperem, doncs, que aquest PGOU done respostes a les necessitats de tots, que ens faça a tots iguals de ciutadans d'Alaquàs i que les paraules no queden soterrades per fullets de disseny.

Perquè hem de ser sincers...quan hem obert el sobre ens hem emocionat. Des de diferents llocs del nostre barri hem pensat que aquest post va a ser referència d'altres que vindran al nostre bloc, perquè esperem un canvi morfològic al barri La Puríssima. Aquest PGOU té l'oportunitat de connectar-nos definitivament amb el poble, d'envoltar-nos de veïns, de fer-nos útils amb serveis de veritat i de restaurar tot allò que ha envellit i ningú ho ha evitat. Però també pot continuar perllogant-nos a l'ostracisme local, juntament amb altres barris oblidats quan passen les eleccions. Direu que som uns sentimentals...però el sobre ens ha emocionat.