Llibertat per atemorir

Anit ho sospitàvem però no podíem dir-ho al 100%: Alaquàs Parla no ha caigut pel seu pes, sinó perquè hom o quelcom l'ha fet tremolar. Ara sembla que tenim dades més que fiables per fer-nos una idea i qualsevol les pot conéixer amb una ràpida fullejada pels posts que han publicat tots els companys. El pes de la llei és gran i una maquinària administrativa al servei de la intimidació, a vegades, pot llevar la son. I per tal d'evitar qualsevol acció repressiva, millor tancar la paradeta. No estem acusant de res a ningú i, qui se senta acusat, pot ser hauria de visitar el seu metge (es veu que a partir d'ara haurem d'escriure els posts amb peus de plom).

Els companys d'Alaquàs Parla van començar en aquesta aventura més o menys quan nosaltres, al final del passat any. Ràpidament van crear-se un espai propi i una fidel audiència, que superava uns quants centenars cada dia (de fet, portaven vora 45.000 visites totals!). A més, tractaven tots els temes amb el seu particular sentit de l'humor. Per dir-ho d'alguna manera, treien punta i somriures a la vegada. Però inclús anaven més enllà i creien en la reivindicació democràtica, amb totes les seues paraules i conseqüències.

Per tant, la blogosfera d'Alaquàs era la més rica de la comarca i, pot ser, una de les més actives en molts quilòmetres. En poc temps vam passar de ser lectors esporàdics de Fòrum Ciutadà i dels esforços del Bloc per estar a Internet, a créixer com rovellons. I en uns mesos vam deixar de ser decenes les persones que sabíem d'aquest canal, per convertir-se en uns quants centenars. I això, amics, dóna por. Perquè a vegades es tracten temes tan frívols com un concurs de rotondes...però d'altres es denuncia la clavada de pota sistemàtica d'alguna administració oficial.

Davant açò sempre hi ha dos opcions: admetre-ho o negar-ho. L'alternativa fàcil és negar-ho i sobrevolar el món amb elegància i omnipotència. La difícil, reconéixer que ho estem fent malament. Siga com siga, el culpable no és el missatger, sinó el missatge. I d'això, amics, no en podem fer res. Perquè nosaltres simplement contem el que veiem i no decidim en com s'ha de veure. Els fets són els que uns quants decideixen i nosaltres patim les conseqüències.

L'únic que tenim clar és que el que publiquen els blocs d'Alaquàs (inclòs Alaquàs Parla) s'atén a la legalitat i no hi ha cap tipus de fonament jurídic que puga substentar una demanda d'injúries ni difamació. I això és un fet jurídic demostrable. La resta, per supost, llibertat per atemorir. Des d'ací el nostre recolzament explícit a Alaquàs Parla i als seus components, un clar exemple de com la gent d'Alaquàs creu en la democràcia.