Blog Day

Avui ens sumem al que s'ha anomenat Blog Day. Aquells que tenim una bitàcola ens sentim dins d'una comunitat molt lliure, en què podem publicar allò que volem i, un dia a l'any, ens revindiquem en el nostre goig. Aquesta és la quarta edició d'aquesta efemèride (la primera que estem amb vosaltres i el podem "celebrar") i és una cita inexcusable per tal de fer més ampla la nostra llista de preferències. Perquè en això consisteix la història: avui hem de comentar els nostres 5 blocs més importants, que poden tindre molt o molt poc de personal. Fem, doncs, la nostra tria de consens (sense oblidar que la censura s'ha emportat pel camí altres espais, ja sabeu):

• Fòrum Ciutadà: evidentment no pot faltar el racó pioner a Internet del nostre poble. Pot ser la bitàcola més intensa i correcta d'Alaquàs. Ací mai veuràs un article fora de lloc, un atac injustificat o una informació innecessària. A sovint, això sí, trobem a faltar més de redacció pròpia, que queda clar que en teniu enginy de sobra.
• Microsiervos: l'espai per excel·lència de la gent que estem interessats en tot allò relacionat amb la ciència i la tecnologia. És el bloc més llegit en castellà i un veritable torrent d'informació. Necessari i tècnicament fonamental.
• Cuatro Tipos: un espai de quatre periodistes/dissenyadors gràfics que ens conten com és la premsa -de veritat- per dins. Hi ha històries molt interessants i detalls que passen desapercebuts a un lector de a peu. O tal vegada no...
• El bloc d'Arsenio Escolar: el director de 20 Minutos té un espai a Internet molt interessant, on conta com es crea un periòdic i explica gran part dels secrets que té el diari més llegit de l'Estat. Una veritable joia...
• El bloc d'Alberto Montt: es tracta d'un il·lustrador de primer nivell, que diàriament ens regala les reflexions visuals més interessants que mai hem trobat. Fa falta un bloc així a Alaquàs...

Au d'estiu (VI)

Un amic ens va enviar el divendres aquesta imatge i, després de passar per retoc fotogràfic (no volia ser reconegut a l'espill retrovisor), la publiquem. Concretament es veu l'accident d'un camió que estava treballant en les obres de l'AVE, que va passar entre les 22h del dijous i les 8 hores del divendres. El camioner no ha tingut cap problema i això és el més important. Però accidents com aquest ens fan pensar algunes coses:

• Si s'ha produit per una errada mecànica, que ha tingut molta sort (perquè tan prop del barranc podria haver provocat una desgràcia).


• Si té a veure amb algun tipus d'errada humana, tal volta s'hauria de revisar si aquesta gent està treballant massa a estall, perquè els pressionen i temen perdre el seu treball.


• Si hi ha cap incidència a la qualitat de l'asfalt que fa la carretera menys segura.

Però tot açò són conjetures. De moment, aneu amb compte pels trams on hi ha obres...

Au d'estiu (V)

Continuem amb les nostres curtes i visuals entregues sobre l'estat de les obres de l'AVE en aquest estiu. En aquest cas, prenem una imatge quasi des del terme de Picanya, en un enclau on la plataforma s'enfonsarà fins a ésser un túnnel. Açò que veieu ara no era així fa alguns mesos, ja que existia un escorxador i uns xicotets horts. Però ja sabeu, les coses canvien...i ara cal reforçar els ciments del que ens queda, tal i com recollien els companys del Fòrum, d'una notícia redactada per la genial Laura Sena. Ja els resta ben poc als pobres veïns que, cada matí, desdejunen pols, soroll i unes meravelloses vistes al penya-segat de l'evolució. Les obres avancen i, diuen, ens abandonen...amb quants mesos de retard?

Au d'estiu (IV)

Les infraestructures, està clar, per on passen es deixen notar. Durant molts anys els valencians patírem per com es feien les coses a l'A-3 totjust al llindar amb Castella o ara ho fem amb l'A-7 a l'entorn d'Albaida-Cocentaina i Alcoi. Està clar que deixen un tatuatge, una marca difícil d'esborrar, però ens agrada pensar que el progrés paga un mínim la pena (evidentment quan no queda més opció i quan és estrictament necessari). Aquest AVE, com molts han dit, ni és l'única opció, ni és necessari. I aquesta esquerda és el nostre tatuatge, la marca que ha de pagar la nostra comarca al meninfotisme madrileny i, és clar, valencià. En aquesta imatge, quasi finalització de les obres de l'AVE a la part més oriental del tram entre Aldaia i Picanya, encara sort que baix hi ha un túnnel i no és una trintxera per dalt.

Au d'estiu (III)

Per continuar amb aquesta sèrie d'observacions, visuals fonamentalment, hem escollit aquesta imatge. Un cotxe xafa una ratlla divisòria groga, abans d'encarar la redona que hi ha al final del Camí Vell. I la xafa perquè és una línia incoherent, sense cap tipus de trellat i que delimita un carril impossible. Damunt ho fa sota una senyalització errònia, obsoleta i confonedora. Així són les obres de l'AVE, unes obres que alteren -sense permís- la vida quotidiana de molta gent, fetes amb una planificació zero i amb un grau de despreci cap a tot que esglaia. I a qui no li agrade...mala sort.

Au d'estiu (II)

El més important de l'avanç de les obres de l'AVE, sense cap mena de dubte, és la recuperació de l'enllaç amb el nostre poble veí. Com hem patit molts dels que tenim alguna cosa a fer a sovint a Torrent i escollim el cotxe, l'autobus, la bicicleta o el passeig per arribar-hi, teníem seriosos problemes. En les dos primeres formes multiplicàvem el viatge, però en les altres dos, era directament impossible. Ara, aquesta carretera mal asfaltada, amb una protecció dubtosa i d'un ample poc raonable ens torna a connectar des de fa alguns dies, cinc setmanes després de desconnectar-nos per l'altre costat. Ací està i gràcies...i diuen que al setembre tornarà la redona de La Puríssima.

Au d'estiu (I)

En ple estiu que estem, i després d'unes quantes setmanes informativament desapareguts, tornem poc a poc a l'activitat. I ho volem fer amb unes quantes entregues molt curtes i fonamentalment visuals per tal d'exposar l'estat actual de les obres de l'AVE al pas pels voltants del nostre barri. Com sabeu, en aquest estiu calorosament informatiu, l'actualitat del nostre barri ve marcada per aquestes obres que, afortunadament, semblen encarar la recta final. Serà cert? De moment, aquesta és la situació, a finals de la tercera setmana d'agost. Podeu comparar, si voleu, amb aquesta citadíssima imatge de desembre.