Les infraestructures, està clar, per on passen es deixen notar. Durant molts anys els valencians patírem per com es feien les coses a l'A-3 totjust al llindar amb Castella o ara ho fem amb l'A-7 a l'entorn d'Albaida-Cocentaina i Alcoi. Està clar que deixen un tatuatge, una marca difícil d'esborrar, però ens agrada pensar que el progrés paga un mínim la pena (evidentment quan no queda més opció i quan és estrictament necessari). Aquest AVE, com molts han dit, ni és l'única opció, ni és necessari. I aquesta esquerda és el nostre tatuatge, la marca que ha de pagar la nostra comarca al meninfotisme madrileny i, és clar, valencià. En aquesta imatge, quasi finalització de les obres de l'AVE a la part més oriental del tram entre Aldaia i Picanya, encara sort que baix hi ha un túnnel i no és una trintxera per dalt.
dimecres, 20 d’agost del 2008
Au d'estiu (IV)
Les infraestructures, està clar, per on passen es deixen notar. Durant molts anys els valencians patírem per com es feien les coses a l'A-3 totjust al llindar amb Castella o ara ho fem amb l'A-7 a l'entorn d'Albaida-Cocentaina i Alcoi. Està clar que deixen un tatuatge, una marca difícil d'esborrar, però ens agrada pensar que el progrés paga un mínim la pena (evidentment quan no queda més opció i quan és estrictament necessari). Aquest AVE, com molts han dit, ni és l'única opció, ni és necessari. I aquesta esquerda és el nostre tatuatge, la marca que ha de pagar la nostra comarca al meninfotisme madrileny i, és clar, valencià. En aquesta imatge, quasi finalització de les obres de l'AVE a la part més oriental del tram entre Aldaia i Picanya, encara sort que baix hi ha un túnnel i no és una trintxera per dalt.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Os quedan muchas? Me gustaría que esta serie no se acabara nunca, porque trabajo y siempre tengo ganas de hacer estas fotos y no puedo el fin de semana. Gracias y espero que haya muchas.
Publica un comentari a l'entrada