Però que ja ha arribat el Nadal?

Portem algunes setmanes creient que la gent s'havia tornat boja i s'havia deixat portar per l'espiral consumista dels grans magatzems. Teníem la certesa de que les festes nadalenques no havien començat i que algú volia que consumírem ja, tan prompte.

Però estàvem errats: el Nadal ja ha arribat i en 5 dies serà la Nit de Nadal. I, tot i que encara queden un parell de setmanes llargues per a Reis, cal anar creant il·lusió.

I amb eixe criteri es fiquen llums als carrers. Algunes d'elles, per les pròpies comissions falleres i, la majoria, per l'Ajuntament. No discutirem que s'encenguen uns centenars de peretes de colors durant un mes, al caure la nit. Es tracta d'un fet que il·lusiona a molta gent i que fa més boniques les nostres ciutats. És més, enguany els llums han estat molt ben escollits i resulten agradables a la vista.

Clar, sempre i quan els tingues. Perquè si no, a veure com expliques la mancança. És una qüestió senzilla: els hi ha a totes les grans avingudes de la ciutat on viu gent. Per això mateix, creiem que se'ns ha tornat a deixar de costat. O...tant costava col·locar uns llums a l'Avinguda de l'Horta? No tenim dret a gaudir de l'ambient nadalenc? No es tracta d'unes quantes peretes, que molt bé podem suplir amb llums a les nostres llars, amb ninots o arbres decorats. Es tracta de no tenir-nos en compte ni per a ficar uns llums. I encara així, nos ens segrestaran el Nadal.

L'AVE pren forma

Alguns anys després de la polèmica sobre l'AVE i el seu pas per la comarca, comencem a veure com es construeixen aquelles vies que vam seguir atentament des que eren sols papers (vaja, encara no hi ha vies, però tampoc trigarà molt més d'un any en haver-hi). L'AVE València-Ponent, en la seua variant directa per Conca, travessa Alaquàs, i això no és cap novetat. Tot i que al principi d'aquesta lluita el pas semblava que anava a ser en superfície, i així ho volia el Ministeri de Foment aleshores comandat per Cascos, al remat es va aconseguir un AVE soterrat. Al nostre terme, almenys, perquè a la resta de la comarca encara ploren per l'esquerda que va a suposar...

Però el que ens interessa: les obres ja fa algun temps que ens envolten, però no ens ho volíem creure. Ara que fa algunes setmanes que tenim les línies de la carretera grogues i restes de fang per enlloc, ens comencem a creure açò de l'AVE soterrat. Pot ser encara no és massa tard per demanar una estació al costat del nostre barri, veient l'estat de degradació de la línia C-3.

Des del privilegiat espai d'observació que ens ofereix el nostre barri, veiem com les obres avancen i el túnel s'enfonsa i, amb ell, les molèsties que podria haver ocasionat un AVE en superfície, divisor i més irrespectuós encara. Comencem a respirat alleujats perquè aquell "barri de 400 unifamiliars" ja no haurà de suportar un talús de vuit metres al costat. És per això que avui no ens anem a queixar ni de la terra procedent de les excavacions que embruta les rotondes...

Un nou amic...Purissimet

Fa temps que des d'aquest bloc som seguidors de tot allò que passa a Alaquàs, del que diuen els periòdics grans, però també aquelles publicacions quasi familiars. Ens agrada el poble, vaja. I amb la proliferació d'espais bloc, molt més. Tot allò que està viu a Alaquàs, té el seu aparador a la Xarxa: partits polítics, persones amb inquietuts, associacions...Tots volem contar la nostra, siga dit de pas.Açò dels blocs, com diem, és nou per aquestes terres i en aquests àmbits. Però la senzillesa ha permés que siga "normal". I en poc més d'un any han aparegut blocs i blocs: en 2006, Fòrum Ciutadà, un eix fonamental d'informació d'Alaquàs; i Vicent Forment, el primer polític a crear el seu espai personal. Ja a 2007, va arribar l'explosió: Ruben Molina, un polític que mescla la política i les vivències al seu espai; la Quarta Torre, amb notícies de primícia; Els socialistes d'Alaquàs, una miscelània política socialista; i, per últim, Alaquàs Parla, una oferta d'entreteniment i informació.
Per sort, tots ens influím, comentem, citem, vinculem, emprenyem i agafem idees. Cada bloc les desenvolupa com vol i qualsevol diria que hi ha talent de sobra per fer qualsevol cosa.
Doncs ara és el nostre torn. Ens sumem a Castellet, Lanjarito, Cremonetto, Aldaiet, Fervaseta, Ricardet...Molt més humil en pretensions...ací està Purissimet. Gaudiu-lo!

Fulles...final

Un dia després del promés (per allò de deixar més temps), ací estem. No ens havíem oblidat de la nostra creuada particular contra les fulles i volíem saber si elles estaven encara per ací. Ahir en havíem quedat amb el dubte gairebé existencial, mentre des d'altres parts del poble ens han dit que la recollida de fulles tampoc està essent tan gratificant com més d'un ens estimaríem.

Les fulles han desaparegut del parc, és cert. Però on estan? Als poals? Fent de fertilitzant? Doncs no, segurament no. Estan perdudes pels carrers i embrutant-ho tot. Mesclades amb borses de plàstic i deixalles de fusta. Així, fins que algú, algun dia decidisca canviar-les de lloc.

I mentre això arriba, o es teletransporten al barranc de Torrent, ens clavem a l'hivern. Època de fred, llums i torrons...o no? A la propera entrada ja veurem.

Hi haurà fulles?

Demà sabrem si el pont ha servit perquè les fulles marxen de vacances, o els que han marxat de vacances són els encarregats de recollir-les. Sabrem si estan totes al seu lloc, o el vent les ha escampades. Sabrem si les fulles entren a les cases, corren pels carrers o tapen claveguerams, o si són "netes". I sabrem també si cal deixar de fer posts tan monotemàtics perquè s'ha solucionat el problema, o si cal seguir parlant-ne, ja que ningú fa res. Però el que sí sabem és que hi ha molts més temes per tractar els propers dies. O algú pensava que sols anàvem a protestar de fulles?

Incongruències als senyals de tràfic

En l'era dels GPS amb advertència de controls de velocitat i indicacions al mil·límetre, els senyals de tràfic han quedat un poc antiquats. A sovint desconfiem d'ells per ésser plaques que tenen més anys que nosaltres i estan a llocs pels quals hem passat centenars de vegades. Però no per això deixen de ser necessaris i seria impensable viure i circular sense els "prohibit", "stop", "obligatori", "atenció", "recomanació" o d'altres. Però quan aquests senyals es superposen entre ells i arriben a confondre, han de ser ràpidament substituïts.

A Alaquàs, amb molt bon criteri, fa uns anys es va decidir que la velocitat màxima de circulació era 30 km/h, en lloc dels 50 km/h estàndards. I així consta, mitjançant unes plaques, a quasi totes les entrades del poble. Un encert perquè aquests 20 km/h menys equivalen a aturar abans el cotxe i poder salvar vides al casc urbà.
I llavors, per què encara trobem senyals tan curiosos com aquests? O a les zones escolars hem d'anar a major velocitat que a la resta del poble? O a les zones en obres hem de vigilar la nostra velocitat...perquè és la mateixa que a qualsevol altra part? Aquests senyals cal actualitzar-los o no estarem fent res.

Arriba la tardor! (segona part)

I com semblava previsible, les fulles ací continuen. El vent encara no ha bufat el suficient i les fulles han decidit no marxar pel moment a Torrent. Qui sap quant de temps trigaran a fer-ho...Mentre, ens deixen amb una estampa de campinya francesa o de tardor als camps de la Toscana, que ens fa goig fotografiar.
És més, una setmana després de la primera part del nostre capítol tardorenc, quasi amb un peu a l'hivern, ens adonem que abans ens queixàvem per vici. Sí, ho reconeixem. Encara caben moltes més fulles als nostres parcs i voreres (o això sembla si mirem les que encara resten a les branques dels arbres). Ens acostumarem a viure amb elles, tot i que és prou fastigòs haver de travessar aquest sòl heterogeni amb el pensament de "veges tu a saber que hi ha baix d'açò".
Des d'ací preguem a qui mana que faça alguna cosa, concretament recollir les fulles. Que amb aquesta situació ens adonem de l'estima que ens tenen, la cura que ens profereixen i, de rebot, cada quant ens visiten els serveis de neteja i jardineria. I si el que volen és no recollir fulles, que planten arbres de plàstic (vaja, açò últim no ho direm massa alt, que encara ens quedarem sense arbres...).
Mentre se'n van les fulles, romanem a l'aguait...