I com semblava previsible, les fulles ací continuen. El vent encara no ha bufat el suficient i les fulles han decidit no marxar pel moment a Torrent. Qui sap quant de temps trigaran a fer-ho...Mentre, ens deixen amb una estampa de campinya francesa o de tardor als camps de la Toscana, que ens fa goig fotografiar.És més, una setmana després de la primera part del nostre capítol tardorenc, quasi amb un peu a l'hivern, ens adonem que abans ens queixàvem per vici. Sí, ho reconeixem. Encara caben moltes més fulles als nostres parcs i voreres (o això sembla si mirem les que encara resten a les branques dels arbres). Ens acostumarem a viure amb elles, tot i que és prou fastigòs haver de travessar aquest sòl heterogeni amb el pensament de "veges tu a saber que hi ha baix d'açò".
Des d'ací preguem a qui mana que faça alguna cosa, concretament recollir les fulles. Que amb aquesta situació ens adonem de l'estima que ens tenen, la cura que ens profereixen i, de rebot, cada quant ens visiten els serveis de neteja i jardineria. I si el que volen és no recollir fulles, que planten arbres de plàstic (vaja, açò últim no ho direm massa alt, que encara ens quedarem sense arbres...).Mentre se'n van les fulles, romanem a l'aguait...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada