Plou i plou (I)

Els nostres companys del Fòrum parlaven fa uns dies de dos temes que ens agraden especialment: aigua i AVE. La pluja està marcant la setmana i l'alta velocitat ens està donant molts posts des de fa un any. El cas és que la setmana passada anàvem caminant d'Alaquàs a Torrent (per cert, una temeritat gràcies als nostres governants) i ens vam trobar amb açò: la nova piscina descoberta del barri de la Puríssima. Volem agrair a Fomento la consideració que ha tingut amb nosaltres, després de les molèsties que ha ocasionat...

Au d'estiu (VI)

Un amic ens va enviar el divendres aquesta imatge i, després de passar per retoc fotogràfic (no volia ser reconegut a l'espill retrovisor), la publiquem. Concretament es veu l'accident d'un camió que estava treballant en les obres de l'AVE, que va passar entre les 22h del dijous i les 8 hores del divendres. El camioner no ha tingut cap problema i això és el més important. Però accidents com aquest ens fan pensar algunes coses:

• Si s'ha produit per una errada mecànica, que ha tingut molta sort (perquè tan prop del barranc podria haver provocat una desgràcia).


• Si té a veure amb algun tipus d'errada humana, tal volta s'hauria de revisar si aquesta gent està treballant massa a estall, perquè els pressionen i temen perdre el seu treball.


• Si hi ha cap incidència a la qualitat de l'asfalt que fa la carretera menys segura.

Però tot açò són conjetures. De moment, aneu amb compte pels trams on hi ha obres...

Au d'estiu (V)

Continuem amb les nostres curtes i visuals entregues sobre l'estat de les obres de l'AVE en aquest estiu. En aquest cas, prenem una imatge quasi des del terme de Picanya, en un enclau on la plataforma s'enfonsarà fins a ésser un túnnel. Açò que veieu ara no era així fa alguns mesos, ja que existia un escorxador i uns xicotets horts. Però ja sabeu, les coses canvien...i ara cal reforçar els ciments del que ens queda, tal i com recollien els companys del Fòrum, d'una notícia redactada per la genial Laura Sena. Ja els resta ben poc als pobres veïns que, cada matí, desdejunen pols, soroll i unes meravelloses vistes al penya-segat de l'evolució. Les obres avancen i, diuen, ens abandonen...amb quants mesos de retard?

Au d'estiu (IV)

Les infraestructures, està clar, per on passen es deixen notar. Durant molts anys els valencians patírem per com es feien les coses a l'A-3 totjust al llindar amb Castella o ara ho fem amb l'A-7 a l'entorn d'Albaida-Cocentaina i Alcoi. Està clar que deixen un tatuatge, una marca difícil d'esborrar, però ens agrada pensar que el progrés paga un mínim la pena (evidentment quan no queda més opció i quan és estrictament necessari). Aquest AVE, com molts han dit, ni és l'única opció, ni és necessari. I aquesta esquerda és el nostre tatuatge, la marca que ha de pagar la nostra comarca al meninfotisme madrileny i, és clar, valencià. En aquesta imatge, quasi finalització de les obres de l'AVE a la part més oriental del tram entre Aldaia i Picanya, encara sort que baix hi ha un túnnel i no és una trintxera per dalt.

Au d'estiu (III)

Per continuar amb aquesta sèrie d'observacions, visuals fonamentalment, hem escollit aquesta imatge. Un cotxe xafa una ratlla divisòria groga, abans d'encarar la redona que hi ha al final del Camí Vell. I la xafa perquè és una línia incoherent, sense cap tipus de trellat i que delimita un carril impossible. Damunt ho fa sota una senyalització errònia, obsoleta i confonedora. Així són les obres de l'AVE, unes obres que alteren -sense permís- la vida quotidiana de molta gent, fetes amb una planificació zero i amb un grau de despreci cap a tot que esglaia. I a qui no li agrade...mala sort.

Au d'estiu (II)

El més important de l'avanç de les obres de l'AVE, sense cap mena de dubte, és la recuperació de l'enllaç amb el nostre poble veí. Com hem patit molts dels que tenim alguna cosa a fer a sovint a Torrent i escollim el cotxe, l'autobus, la bicicleta o el passeig per arribar-hi, teníem seriosos problemes. En les dos primeres formes multiplicàvem el viatge, però en les altres dos, era directament impossible. Ara, aquesta carretera mal asfaltada, amb una protecció dubtosa i d'un ample poc raonable ens torna a connectar des de fa alguns dies, cinc setmanes després de desconnectar-nos per l'altre costat. Ací està i gràcies...i diuen que al setembre tornarà la redona de La Puríssima.

Au d'estiu (I)

En ple estiu que estem, i després d'unes quantes setmanes informativament desapareguts, tornem poc a poc a l'activitat. I ho volem fer amb unes quantes entregues molt curtes i fonamentalment visuals per tal d'exposar l'estat actual de les obres de l'AVE al pas pels voltants del nostre barri. Com sabeu, en aquest estiu calorosament informatiu, l'actualitat del nostre barri ve marcada per aquestes obres que, afortunadament, semblen encarar la recta final. Serà cert? De moment, aquesta és la situació, a finals de la tercera setmana d'agost. Podeu comparar, si voleu, amb aquesta citadíssima imatge de desembre.

Cataclonch, cataclonch

Cataclonch, cataclonch. Això és el que escolten els veïns que viuen a la part més propera al Camí Vell del nostre barri durant tot el dia. Bé, mentida. Sols quan les fàbriques deixen de treballar, perquè fins aleshores sols s'escolten les màquines de les factories (que pugen les seues portes buscant un poc de vent).

Aquest soroll, segons ens conta un informador (al qual agraïm les dades), és el que s'escolta quan passa per una banda sonora l'autobus que connecta Torrent amb València a través del nostre poble. Es sols un plàstic amb contacte amb uns pneumàtics. Però s'escolta des de les 5 de la matinada fins les 12 de la nit. Al menys quatre o cinc vegades per hora. Silenci absolut i, de sobte, uns rovellats frens aminoren la velocitat i s'escolten els dos colps secs. I un altre acceleró amb sabor a gasoil.

Esperem, pel bé de la seua son, que algú faça alguna cosa. Com per exemple acabar el túnnel ràpid o pensar una altra ruta. En imatge, un autobus que acaba de regalar-nos el cataclonch, cataclonch.

El Tall de Torrent

El Ball de Torrent és una popular representació que se celebrava al nostre poble veí al voltant del 1600. Tot i que no està clar el seu origen, ni s'ha conservat exactament la seua estructura de ball, allò ben cert és que tots sabem com acaba (amb garrots) i d'ací la popular frase valenciana que diu "açò acabarà com el Ball de Torrent", és a dir, no massa bé. Doncs els veïns de Torrent i Alaquàs ja sabíem que açò del túnnel en trinxera de l'AVE no podia ser res més que un mal de cap. El nostre Tall de Torrent esdevé un Ball de Torrent, si ens permeteu l'humor a aquesta calorosa vesprada de diumenge.

Per als qui no tingueu massa clara la situació, el nucli urbà d'Alaquàs té dues connexions directes amb el nucli urbà de Torrent. Una d'ella més històrica (Camí Vell de Torrent) i l'altra relativament més nova (Doctor Gómez Ferrer). No res: dues carreteres d'un quilòmetre que, paral·leles, arriben al barranc de la vila veïna i el creuen. A un costat Alaquàs, a l'altre Torrent (tot i que realment als dos costats es troben els nostres torrentins). Val a dir que el Camí Vell de Torrent ja estava tallat (com altres zones) i Doctor Gómez Ferrer estava "esperant".

El cas és que la nit del dissabte el tall total es va fer efectiu i aquest trajecte d'un minut en cotxe s'allarga uns quants més, ja que els conductors han de visitar Picanya per acabar entrant des d'ací a Torrent o, directament, pujar fins el Parc Central. L'altra opció, també vàlida, passa per donar una gran volta pel Mas del Jutge i entrar pel costat contrari. Segons diuen des d'Adif (que ha subcontractat aquesta obra a l'UTA AVE Aldaia-Picanya), en un mes tornarem a tindre "alguna cosa semblant" a un enllaç amb Torrent, mitjançant l'antic Camí Vell de Torrent.

I nosaltres ens preguntem dues coses: per què si tenim dues carreteres que van directes a Torrent i les dos es veuen afectades, no poden fer primer una i després l'altra? I, el més interessant, si sols van a tardar un mes, per què no s'han esperat a rehabilitar l'altra? Recordem que gràcies a aquesta idea tan -segurament- meditada, més d'un que vaja en cotxe s'enrecordarà d'ells (especialment demà, que molta gent treballa). Però no volem pensar què dirà la gent que va tranquil·lament caminant o en bicicleta fins el poble veí. O, el que és pitjor, aquells que van en autobús (això va a semblar un bus turístic...). En qualsevol cas paciència, que amb açò del transport públic és una bona recepta. En imatge l'antiga redona que anava fins Torrent, des de la BP.

L'AVE avança a tot ritme (III)

Fa un parell de dies publicàvem una entrada en la qual comentàvem l'avanç de les obres de l'AVE en l'últim mes i ens mostràvem sorpresos per com havia canviat tot en tan poc de temps. Sens dubte és una grata notícia (que tot es fa tal i com està plantejat) i que desperta certa intriga entre alguns dels qui entreu cada dia a llegir-nos. Ens permetreu que ens centrem en aquesta obra, ja que sembla que en alguns mesos va a ser l'única que anem a tindre prop. Pot ser quan finalment el PGOU acabe el seu periple per l'aparador del Castell i s'hagen revisat totes les esmenes, podrem parlar de noves obres a uns quants metres del nostre barri.

Tornant al tema, val a dir que ahir mateix un lector del bloc, en un comentari, ens demanava fotos amb més de detall sobre l'obra. I, com som previssors, tenim moltes més fotos de les que publiquem (de fet, encara no hem decidit què farem amb totes elles, perquè és una llàstima que es perguen). En qualsevol cas, ací teniu dues imatges que pertanyen a les mateixes dates que les anteriors: la primera al 7 de maig, mentre que la segona al passat 12 de juny. Com no podia ser d'altra manera...l'AVE vola, tot i que esperem que sota terra.

L'AVE avança a tot ritme (II)

Com ja hem contat en més d'una ocasió, l'AVE ja està amb nosaltres. No anem a insistir en les molèsties que puga ocasionar, ni en els beneficis que tindrà a curt termini. Però creiem que sí és la nostra obligació fer un seguiment més o menys intens de l'evolució de l'obra (ja ho vam fer fa un parell de mesos), al seu pas per Alaquàs i, especialment, les rodalies del nostre barri. Com bé sabeu, per ací passarà soterrat i, almenys en teoria, no ens ocasionarà cap tipus de mal de cap. La data definitiva d'inauguració de l'AVE entre València i ponent serà al 2010 (que tocarà de rebot a Albacete i Conca), juntament amb l'AVE entre Barcelona i la frontera francesa (i res es diu de l'AVE entre València i Tarragona, que ens connectaria a Barcelona i Europa).

Ací vos adjuntem dos imatges: la primera va ser pressa el passat 7 de maig, mentre que la segona és d'avui mateix. Com podeu veure, hi ha dues grans diferències: d'una banda ha desaparegut la terra sota el Camí Vell de Torrent (sols queden un parell de canonades) i, d'altra, les empreses constructores ens han fet una piscina (si encara existira Alaquàs Parla, ací aniria una enllaç a la seua memorable rotonda "En este poble no hi ha piscina"). En qualsevol cas, la primera qüestió era previsible i més si observem al fons com s'apropa la màquina que construeix el túnnel. Sobre la segona, segons han contat a Fòrum Ciutadà, les inundacions d'aigua han estat per tal d'evitar un mal major (de fet, encara que l'aigua ha baixat, es poden veure les tasques d'extracció). El cas és que entre aquestes dos imatges ha passat poc més d'un mes i el panorama és aclaridor: si deixa de ploure en aquest final de primavera tan atípic, en unes quantes setmanes tindreu més fotos amb el túnnel pràcticament al costat de La Puríssima. I aleshores serà quan, finalment, ens creurem que l'AVE passarà al nostre costat soterrat.

Obres, encara més obres

Ahir anàvem direcció València, buscant l'Autovia de Torrent i ens trobàrem amb una sorpresa que sospitàvem des fa uns quants dies. Gràcies al Ministeri de Foment i les seues obres de l'AVE a la comarca, estem descobrint que, pot ser, tenim unes grans capacitats com a conductors de Rally. I és que això és el que passa quan construeixes un túnnel i avantposes les despeses al benestar ciutadà i el seny.

En qualsevol cas, paciència, molta cura...i qui sap si algú de la blogosfera local s'animarà a fer un recorregut fictici de Rally al nostre poble, aprofitant les obres i carreteres mal projectades.

Sonen trompetes (II)

Si l'altre dia deiem que ens resultava prou estrany veure autobusos de Fernanbus per la part final del Camí Vell de Torrent, avui ens estranya encara més l'aparició d'un cartell al creuament entre el propi Camí Vell de Torrent i el Carrer del Bisbe Cervera. Suposem que s'està planificant una nova ruta entre Torrent i Alaquàs pel Mas del Jutge, ja que pot ser les dos carreteres més directes quedaran inservibles en pocs dies (Camí Vell de Torrent i Doctor Gómez Ferrer). Aquest anunci fa mesos que es va realitzar, però encara no hem sabut res de nou.

La qüestió fonamental és si es tractarà d'un caos tan gran com el de rodalies. O es creuen que amb eixos cartells bastarà per a tot tipus de circulacions (amb pluja, de nit, amb boira...)? Esperem estar equivocats i que aquests cartells siguen per qualsevol altra cosa...

Sonen trompetes

Sempre diuen que sols cal mirar un poc al nostre voltant per adonar-nos del que vindrà en un futur proper. I nosaltres hem notat aquesta mateixa setmana un fet que s'ha repetit -almenys que nosaltres hagem vist- un parell de vegades. Res d'intriga: un autobús dels taronges sense servei, d'eixos que pertanyen a la línia que ens apropa a Torrent i València, fora del seu recorregut, concretament per la part final del Camí Vell de Torrent. I no, no es tractava de cap situació peculiar, ni per obres, ni per la Fira del Porrat, ni per mercadet. A més, en una de les ocasions amb conductor, però en l'altra amb conductor i un home al costat que semblava prendre anotacions.

Pot ser estem davant l'anunciat tall de la nostra comunicació amb Torrent degut a les obres de l'AVE. O pot ser simplement ha estat una casualitat i es dirigia a les cotxeres. Però que conste que aquesta casualitat no l'havíem vista mai als quasi 15 anys que vivim a aquest indret, més enllà d'algun moment de Falles. Fem cas als indicis?

L'AVE avança a tot ritme

Que l'AVE avança a tot ritme d'un any ençà és un fet del que ens hem adonat en els darrers mesos. I com que ja no ho fa a l'ampla Castella o per paratges intransitables per a nosaltres, el patim. I, veient el panorama futur, encara ens queda molt més per patir.

De moment, estava anunciat per a fa unes setmanes el desmantellament de la rotonda que uneix de forma més directa Torrent i Alaquàs, però encara no sabem res. El que sí sabem és que avancen les obres d'una manera indubtable i, en poc menys de dos mesos, s'ha avançat molt al tram i tot ens fa sospitar que en un sospir haurem d'agregar aquest problema a la resta dels que ja patim en matèria de transports. Aquestes dues imatges, una de principis del febrer i l'altra de la setmana passada. Si ara ja sabem com de difícil és arribar a València en transport públic...quan sabrem com de difícil és arribar a Torrent en transport públic o privat?Estarem pendents...

L'AVE pren forma

Alguns anys després de la polèmica sobre l'AVE i el seu pas per la comarca, comencem a veure com es construeixen aquelles vies que vam seguir atentament des que eren sols papers (vaja, encara no hi ha vies, però tampoc trigarà molt més d'un any en haver-hi). L'AVE València-Ponent, en la seua variant directa per Conca, travessa Alaquàs, i això no és cap novetat. Tot i que al principi d'aquesta lluita el pas semblava que anava a ser en superfície, i així ho volia el Ministeri de Foment aleshores comandat per Cascos, al remat es va aconseguir un AVE soterrat. Al nostre terme, almenys, perquè a la resta de la comarca encara ploren per l'esquerda que va a suposar...

Però el que ens interessa: les obres ja fa algun temps que ens envolten, però no ens ho volíem creure. Ara que fa algunes setmanes que tenim les línies de la carretera grogues i restes de fang per enlloc, ens comencem a creure açò de l'AVE soterrat. Pot ser encara no és massa tard per demanar una estació al costat del nostre barri, veient l'estat de degradació de la línia C-3.

Des del privilegiat espai d'observació que ens ofereix el nostre barri, veiem com les obres avancen i el túnel s'enfonsa i, amb ell, les molèsties que podria haver ocasionat un AVE en superfície, divisor i més irrespectuós encara. Comencem a respirat alleujats perquè aquell "barri de 400 unifamiliars" ja no haurà de suportar un talús de vuit metres al costat. És per això que avui no ens anem a queixar ni de la terra procedent de les excavacions que embruta les rotondes...