dimecres, 2 d’abril del 2008

Història d'un tall anunciat (I)

El tall de l 'únic vincle de qualitat pel que fa al transport públic entre València i Alaquàs és la crònica d'un tall anunciat. Però no per això deixa de ser especialment preocupant o alça menys pols entre els afectats. I dos mostres són la prova: d'una banda els comentaris entre la gent del tren (que gràcies als periòdics sabem que som vora 10.000 al dia) i, d'altra, la gran quantitat d'entrades que es publiquen als blocs locals que tracten aquest tema. A més d'açò, també és una bona mostra de la temperatura del conflicte observar el nombre de planes que dediquen els diaris darrerament a la notícia (que per cert té molt poques novetats) i les declaracions dels polítics dels nostres pobles, els afectats.

I és que en poc més de 50 hores deixaran de travessar trens, tant de la línia C3 com de la C4 més enllà de Vara de Quart. Ens haurem de baixar, com tantes vegades ens han contat, i confiar en què el sustitut siga mínimament satisfactori. Sinó, poc es podrà fer. Alguns diuen que es passaran al bus, d'altres que aniran a Torrent a pel metro i, uns més intrèpids, insisteixen en què aniran en transport privat (que ja són ganes). Però l'estricta realitat és que ens costarà el doble de temps un trajecte que abans podíem resoldre en 12 minuts si no passava res extrany.

Aquest tall és la història més anunciada que hem vist als darrers anys. L'arribada de l'alta velocitat a Madrid, Sevilla, Ciudad Real, Toledo, Puertollano, Valladolid, Segòvia, Guadalajara, Osca, Saragossa, Lleida, Tarragona, Barcelona, Còrdova, Antequera, Calatayud i Màlaga, no va significar cap tipus de tall del servei, més enllà d'alguna incidència puntual. És clar que el cas barceloní va acabar malament, però sols es va interrompre el servei quan no res més era possible. És València una ciutat ferroviàriament més complicada que la resta i això implica que resulta del tot impossible aconseguir cap altra solució? Segurament la resposta és no, però sí som els més pacífics i menys sol·lícits a fer denúncies.

Queda clar quins són els inconvenients de l'alta velocitat i quins són els patiments que haurem de suportar cada matí quan anem a treballar o estudiar. I no em vull oblidar del que pot suposar aquest tall d'ací poc més d'un any, quan s'apropen les Falles. Però llavors farem una entrada.

Ara sols ens queda comptar, fer-nos les últimes fotos, debatre sobre quan pensar informar Renfe als seus trens...Perquè ja no queda res. En imatge es pot veure un dels cartells de Renfe al voltant de l'estació de Bailen de MetroValència que informen del transbordament, pressa avui mateix (encara sense desprotegir). Moltes gràcies a eixa persona que ens l'ha cedida amablement.