Plou, plou, plou...

Després d'uns quants anys agraïnt al cel tot allò que ens tirava en forma de precipitacions i maleïnt els mesos sense pluja, podem dir que el passat mes de maig ha estat un dels més generosos als darrers 25 anys en quant a aigua arreplegada a les nostres comarques. Açò ens complau i ens fa preguntar-nos si tindrà res a veure el titular del butlletí del PP d'Alaquàs, que en la seua edició de maig obria la portada amb un "Agua para todos". Des d'ací els encoratgem a que el seu proper butlletí obriguen amb alguna de les nostres reclamacions, a veure si els astres ens coincideixen una solució tan ràpida.

Qüestions de casualitat a banda, quan plou uns quants dies o de forma intensa, Alaquàs demostra que no està preparada per desaiguar tot el que cau, tal i com ja hem contat en alguna ocasió. Però no som els únics. Aquest matí, tant quan anavem a treballar, com aquesta vesprada quan tornàvem, l'aigua era la protagonista a la ciutat de València. I aquells que emprem diàriament el canvi de tren a Sant Isidre, hem de patir un bon tram sense cobrir (perquè la marquesina que han instal·lat és poc pràctica i ineficaç) i una estació de FGV amb poques possibilitats d'acabar sense banyar.

Per a aquells que heu patit aquesta situació durant les últimes setmanes, sabreu de què parlem. Per als que no...millor no comprovar-ho. Com a mostra deixem una imatge de la parada d'Hospital (la primera coberta després de Sant Isidre), amb poals per enlloc. A Sant Isidre caldrien uns quants poals més i un grapat de fulls de reclamació. Paciència i un eixugador...

Ho sabíem

El que des de fa algunes setmanes és una sospita...sembla que s'ha confirmat completament: la línia C-3 de Rodalies perd viatgers a un ritme inversament proporcional al temps que tarda en arribar al centre. Una notícia apareguda a Levante, tot i que fent referència a Requena, ens ho diu clarament: la davallada d'usuaris pot superar el 40%. Fa algun temps ja observàrem l'experiència de Vicent Forment i la seua nova tria de mitjà de transport, que no era més que un exemple del que havien decidit fer molts usuaris habituals d'aquesta línia. I, si som rigorosos, abans del tall resultava del tot impossible seure a alguns dels trens si arribaves massa just d'hora (especialment pels matins direcció València i de tornada a migdia i vesprada), però ara quasi mai ens quedem sense seient.

Si una població com Requena, que compta amb menys d'una dotzena de serveis amb València al dia en autobus (una xifra similar al tren), ha optat per la carretera...què estarà passant a Alaquàs i Aldaia? No hem d'oblidar que, en l'actualitat, en temps de viatge estem en xifres molt similars entre ambdós mitjans, però el bus ofereix tres freqüències a l'hora i des d'una hora i mitja abans que el tren. I si parlem de cotxes...

Sincerament esperem que, tot i la pèrdua evident de viatgers (i aviat segur que ixen xifres més properes geogràficament igual de desfavorables), les freqüències es mantinguen, es tracten d'eliminar els buits i es millore la connexió amb MetroValència. Però seguim sospitant, perquè nosaltres esperem no deixar marxar el tren del transport públic.

Què fem amb el nostre temps?

No sabem si convocar alguna mena de concurs interblocaire (és genial crear paraules a Internet) al més pur estil Alaquàs Parla o simplement abocar algunes de les reflexions que hem anat desant en les quasi tres setmanes que portem amb açò del tall de la C3. I és que viatjar i fer canvis de trens per arribar al treball, a més de fer-nos perdre temps, també ens fa perdre neurones. Pot ser serà allò de còrrer com una ànima que fuig del dimoni o les sessions de sol o pluja. No ho sabem però allò ben cert és que, des d'ací, volem proposar un passatemps: Què fer mentre esperem el metro a Sant Isidre. Així que ja podeu desvetllar a aquest post què feu vosaltres per minvar la sensació de crema de temps. Ací vos oferim algunes de les nostres:

• Llegir i revisar tot allò que es troba a l'estació tractant d'obtindre nova informació: plànols, indicador d'arribada del tren, cartells...


• Mirar el cementeri i meravellar-se del tamany que té. Després, pensar "quines vistes més fotudes tenen els veïns d'enfront".


• Inspeccionar els principals trets de l'edifici d'enfront: veure quants tipus de colors tenen els tendals, comptar el nombre d'aparells d'aire condicionat, calcular quan van a florir els gesmilers del tercer...


• Comptar la quantitat d'ajudants que Renfe i FGV han contractat per tal d'informar (tot i que aquesta ja no és possible, perquè sols tenien contracte de dues setmanes).


• Fer hipòtesis al voltant del descampat de darrere de l'estació: "sóc al·lèrgic al pel d'animal, hi haurà rates?" o "si busque molt, pot ser trobe una moneda de l'época de Felip V?".


• Tractar de furtar un 20 Minutos que algú ha deixat oblidat a una barana.
  Creuar al quiosc d'enfront i comprar un gelat, un paquet de pipes o el diari.


• De veritat que la farmàcia té eixe horari? Mira, està bé saber-ho en cas de necessitat...


• Voler anar a Terra Mítica (aquesta té nivell, sols apta per als que passen moltes hores esperant metros).


• Projectar l'estat de situació fictici si no s'hagueren fet les obres: "ja estaria a l'Ajuntament?"


• Revisar l'estat de les obres a la distància: doncs ja no queden travesses i el talud encara està sense moure...quines ganes de molestar.


• Especular, amb dades reals o falses, sobre la durada de les obres. Frases com "a mi m'ha dit un cosí que tinc treballant a Renfe que s'oblidem del tren per a sempre" o "he llegit al periódic que Rita diu que tenen dos anys o els denunciarà" són genials per tal de crear polèmica.


• Especular...pot ser alguna d'aquestes persones està darrere d'Alaquàs Parla, Fòrum Ciutadà, Alaquàs Foto Denuncia, La Quarta Torre, El bloc dels socialistes d'Alaquàs, Els Verds d'Alaquàs, el de Rubén Molina, el de Vicent Forment...òsties! Sí està ací al costat Vicent Forment!


• Tractar de desxifrar les aturades de l'endemà. "Com que hauré d'esperar 45 minuts?".


• Conspirar obertament per un lloc on seure. I tot just quan ho aconsegueixes, arriba el metro.

Feu alguna cosa més? No serà per qüestió de temps, que sé més d'un que li dóna temps a fer-se els dos sodokus de l'ADN mentre espera un tren de la línia 5. Paciència...i penseu que els propers dies no haureu de pensar en tot açó. Bon pont i ens veiem a la tornada.

Un poc menys agaviats (però sols un poc)

Hem tornat fa una estona de l'Estació del Nord de València (que pot ser no vos sone, però antigament era el final de la línia C3 de rodalies) i hem trobat una bona notícia: des de demà mateix el transbordament entre rodalies i metro també serà possible a l'estació de Colon. Això vol dir que podrem baixar no sols a Plaça d'Espanya i Bailén, sinó també a una parada que beneficiarà a uns quants usuaris més. Aquesta és una gran notícia per a tots aquells que estudien o treballen per la zona de Mestalla i Blasco Ibáñez, ja que pràcticament no perdran temps respecte a l'anterior situació. Fins i tot aquells que vagen a passetjar o comprar al centre ho tindran més fàcil.

Tanmateix, tots aquells que estudien, treballen o simplement van cap al sud de la ciutat, continuaran tenint els mateixos problemes d'horaris. I especialment mentre MetroValència continue amb la seua vaga. Deixarem d'estar un poc menys agraviats quan totes les institucions responsables parlen de la tarificació conjunta. Però no tots tenim clar que hi haja voluntat per fer-ho...

Pitjor...segurament possible

Dos dies de servei de rodalies amb la nova configuració per temps indefinit i dos dies que ens han servit per descobrir els grans problemes que s'estaven anunciant per molts llocs. Molts ens ho pensàvem des que teníem coneixement i suposàvem que tothom tragaria sense dir gaire. Però no ha estat del tot així: la gent està calenta, s'esvalota quan li parlen de perdre trens, vagues, transbordaments i polítics que fan poc. Allò que importa és que molts han de matinar més o arribar tard.

I és que ens ho pinten molt bonic amb allò de "continuem apropant-te al centre", però la realitat és que ningú ha eixit beneficiat i pràcticament tothom perd temps. Les xifres no ixen en comparació amb abans: fins fa una setmana el viatge costava 15 minuts i, segons Renfe, en l'actualitat costa entre 12 i 18 minuts més (això vol dir vora mitja hora en total de mitjana).

Aquestes xifres són irreals ja que el temps d'entrada en València Sant Isidre (a sovint el tren queda aturat a l'altura de l'antiga estació de Vara de Quart, fins que queda lliure una via), el camí d'una estació a l'altra, la pèrdua de temps esperant, el viatge en metro (i les seues inquietants aturades en la foscor entre Bailén i Jesús) i el camí de pujada a València Nord ens ho demostren. La realitat és que perdem vora 25 minuts envers l'anterior situació. I això, si som sincers, ens deixa amb una situació de desavantatge i que molts començarem a aplicar demà mateix: el transbordament intel·ligent. Què és això? Ni més ni menys que haver de matinar mig hora més per arribar al mateix lloc a la mateixa hora que ara fa 5 dies, i avisar que arribarem mitja hora més tard a casa per la vesprada. I per què ho fem? Perquè ja estem farts d'arribar tard, còrrer sense parar d'un lloc a un altre i calcular horaris fins embogir.

Això sí. La propera setmana farem dues cartes de queixa, una per a Renfe (qui presta el servei de rodalies) i una altra per a Adif (qui gestiona les vies). Exposarem la situació amb tot tipus de dades basades en la nostra experiència, denunciarem que encara es mantenen els horribles horaris de la línia C3, que s'acumulen retards i que estem en una clara situació d'inferioritat en comparació amb la resta de línies de la xarxa. Pot ser no ens faran cas, però si tots aquells que protesten a les andanes ho feren, alguna cosa canviaria. Fins eixe moment, li regalarem a Renfe 5 hores a la setmana. Enyorem el desterrament que significaven les vies 7, 8 i 9...perquè almenys allí estàvem de debó al centre i sense mal de caps.

I demà açò?

Fa uns quants dies vam fer una projecció de durada de viatge, tenint en compte el problema afegit del canvi de tren, però oblidant alguns aspectes que pot ser sí siguen importants. D'una banda vam pensar que passar d'una estació a l'altra anava a ser ràpid, ja que ens han venut la moto de que estan "juntes". Doncs com magistralment hem vist en aquest post (sense cap tipus de dubte "el post del mes" en els blocs locals), les coses no són tan senzilles: els trens no arriben sempre a hora (excepte els que hem de perdre, que eixos sempre són puntuals), el viatge no sempre és curt i el pas de metros no sempre és tan freqüent com volem.

Però sembla que ens haurem d'acostumar a eixir de casa mig hora abans fins que uns o altres aconseguisquen traure alguna cosa de profit. Perquè des d'ací tenim seriosos problemes per creure que la Generalitat, el Govern central i els diversos ajuntaments de l'àrea metropolitana de València poden aconseguir alguna cosa de trellat, com ara el bitllet integrat.

I mentre es fiquen d'acord, la realitat és que demà mateix comencen a desmuntar les vies que molts vam emprar fins fa dos dies. I quasi sense creure'ns la història, aquest metro comença a ser el nostre nou amic (novament gràcies per la fotografia a l'amic que ens està il·lustrant aquest tema tan ferroviari). Demà pensarem el mateix? O haurem de buscar nous amics?

Història d'un tall anunciat (i III)

Avui tanquem la paraeta. València - Sant Isidre es converteix en el final d'una línia que no ens agrada, que no és suficient moderna ni competent, però que és nostra. Una línia plena de trens a gas-oil amb 25 anys, sense via doble més enllà de Vara de Quart i que esquerda els possibles lligams entre Alaquàs i Aldaia. Una línia a la que els nostres alcaldes s'havien pujat per tal de reclamar més inversions, ja que resulta paradigmàtic que la major inversió en 15 anys haja estat la de construcció de la nova estació per facilitar el transbordament. Però era la línia que ens apropava a València en 15 minuts i que ens connectava directament amb la resta de la xarxa ferroviària valenciana i espanyola. I des d'aquesta nit a les 22.52h no tornarà a veure un tren en servei fins d'ací uns quants anys (un temps que, per cert, ningú aclara).

El nostre sentit homenatge als prop de 6 quilòmetres de vies que van a desaparèixer i que aconseguiran apropar-nos més a Madrid en AVE, però allunyar-nos dels nostres quefers diaris. En imatge trobem un document cedit gentilment al bloc per un amic que ens indica que "es tracta de una de les últimes circulacions entre Vara de Quart i l'Estació del Nord". Adéu, tren, adéu...

Història d'un tall anunciat (II)

Un nou dia d'aquesta darrera setmana abans del tall. Avui, el que fa quatre. I, com tots sabem, al que fa cinc s'acaba el viatge en el tren i, malauradament, no és el de la bruixa. La nostra "atracció de fira" no sols ens porta al centre de la ciutat, sinó que també ens permet arribar mínimament puntuals i de forma còmoda al treball i estudis.

I avui ha estat el dia que, finalment, Renfe ha donat la cara. I ho ha fet de manera espectacular, però poc eficaç. Ha penjat cartells per totes les estacions afectades i les ha plenades de pamflets, ha deixat Aldaia inundada de més tríptics i, finalment, ha repartit els nous horaris. També anunciava a tota hora per megafonia (amb la mateixa veu de sempre) i en alguns diaris. Tot amb un interessant lema: "Seguim acostant-vos al centre". "Un poc menys al centre, però en 15 minuts més i sempre i quan no pergues el metro previst o MetroValència estiga de vaga com és costum", podrien haver afegit. Una gran campanya de màrqueting que, unit a l'enllestiment de Vara de Quart II (ara coneguda com València - Sant Isidre), han fet que el tall siga un "servei que s'interromp temporalment". Que així siga, ja que uns quants tenim clar que amb assumptes per resoldre com l'entrada de l'AVE i l'Estació Central, açò de temporalment serà sinònim "dels propers cinc anys", si som optimistes (altres creuen que demà serà el darrer cop que la línia C3 arriba al centre).

En qualsevol cas, i amb un horari a la mà, ens hem aventurat a fer càlculs. Hem mirat el tren que emprarem el proper dilluns i hem obtingut un resultat prou interessant: 16 minuts de diferència entre la situació vella i la nova. Sempre i quan, com hem dit adés, el tren no es retrase o MetroValència tinga "problemes interns", per no parlar de la poca operabilitat física de l'espai entre ambdós estacions a transbordar. No entrarem de moment en més hipòtesis i, això sí, us deixem amb una dada fiable. Aquells que encara no heu renovat l'abonament mensual...penseu-s'ho!

Història d'un tall anunciat (I)

El tall de l 'únic vincle de qualitat pel que fa al transport públic entre València i Alaquàs és la crònica d'un tall anunciat. Però no per això deixa de ser especialment preocupant o alça menys pols entre els afectats. I dos mostres són la prova: d'una banda els comentaris entre la gent del tren (que gràcies als periòdics sabem que som vora 10.000 al dia) i, d'altra, la gran quantitat d'entrades que es publiquen als blocs locals que tracten aquest tema. A més d'açò, també és una bona mostra de la temperatura del conflicte observar el nombre de planes que dediquen els diaris darrerament a la notícia (que per cert té molt poques novetats) i les declaracions dels polítics dels nostres pobles, els afectats.

I és que en poc més de 50 hores deixaran de travessar trens, tant de la línia C3 com de la C4 més enllà de Vara de Quart. Ens haurem de baixar, com tantes vegades ens han contat, i confiar en què el sustitut siga mínimament satisfactori. Sinó, poc es podrà fer. Alguns diuen que es passaran al bus, d'altres que aniran a Torrent a pel metro i, uns més intrèpids, insisteixen en què aniran en transport privat (que ja són ganes). Però l'estricta realitat és que ens costarà el doble de temps un trajecte que abans podíem resoldre en 12 minuts si no passava res extrany.

Aquest tall és la història més anunciada que hem vist als darrers anys. L'arribada de l'alta velocitat a Madrid, Sevilla, Ciudad Real, Toledo, Puertollano, Valladolid, Segòvia, Guadalajara, Osca, Saragossa, Lleida, Tarragona, Barcelona, Còrdova, Antequera, Calatayud i Màlaga, no va significar cap tipus de tall del servei, més enllà d'alguna incidència puntual. És clar que el cas barceloní va acabar malament, però sols es va interrompre el servei quan no res més era possible. És València una ciutat ferroviàriament més complicada que la resta i això implica que resulta del tot impossible aconseguir cap altra solució? Segurament la resposta és no, però sí som els més pacífics i menys sol·lícits a fer denúncies.

Queda clar quins són els inconvenients de l'alta velocitat i quins són els patiments que haurem de suportar cada matí quan anem a treballar o estudiar. I no em vull oblidar del que pot suposar aquest tall d'ací poc més d'un any, quan s'apropen les Falles. Però llavors farem una entrada.

Ara sols ens queda comptar, fer-nos les últimes fotos, debatre sobre quan pensar informar Renfe als seus trens...Perquè ja no queda res. En imatge es pot veure un dels cartells de Renfe al voltant de l'estació de Bailen de MetroValència que informen del transbordament, pressa avui mateix (encara sense desprotegir). Moltes gràcies a eixa persona que ens l'ha cedida amablement.