divendres, 4 d’abril del 2008

Història d'un tall anunciat (i III)

Avui tanquem la paraeta. València - Sant Isidre es converteix en el final d'una línia que no ens agrada, que no és suficient moderna ni competent, però que és nostra. Una línia plena de trens a gas-oil amb 25 anys, sense via doble més enllà de Vara de Quart i que esquerda els possibles lligams entre Alaquàs i Aldaia. Una línia a la que els nostres alcaldes s'havien pujat per tal de reclamar més inversions, ja que resulta paradigmàtic que la major inversió en 15 anys haja estat la de construcció de la nova estació per facilitar el transbordament. Però era la línia que ens apropava a València en 15 minuts i que ens connectava directament amb la resta de la xarxa ferroviària valenciana i espanyola. I des d'aquesta nit a les 22.52h no tornarà a veure un tren en servei fins d'ací uns quants anys (un temps que, per cert, ningú aclara).

El nostre sentit homenatge als prop de 6 quilòmetres de vies que van a desaparèixer i que aconseguiran apropar-nos més a Madrid en AVE, però allunyar-nos dels nostres quefers diaris. En imatge trobem un document cedit gentilment al bloc per un amic que ens indica que "es tracta de una de les últimes circulacions entre Vara de Quart i l'Estació del Nord". Adéu, tren, adéu...