Por

Cada dia, quan tornen a casa de treballar i són més de les nou, tenim por. No és una por infundada i irracional, sinó una por plena d'arguments, de foscor i d'experiències ràncies. Una por plena de desídia i que tempteja la irresponsabilitat de "qui corresponga". I és que cada dia ens fem un bon tros del Camí Vell de Torrent més enllà de les 21h.

Com molts sabreu, el Camí Vell de Torrent, especialment des de la configuració actual de La Sequieta, és un lloc molt bonic, ple de llum i gent que passetja per eixe gran boulevard que vertebra la part oest del nostre poble. Un lloc on xarrar en primavera, passar les nits en estiu, observar pacient la tardor i estrenar els joguets a l'hivern. Sense perill i amb espai per a tots.

Almenys pel que respecta a la part inicial i fins el cantó on s'estan construint algunes VPO municipals. Travessat eixe tram, s'acaba el Camí Vell de Torrent cívic i acurat i comença el Camí Vell sense bancs, gent, cura ni llum. És cert, a cap dels dos costats hi ha cases. Però al fons està el nostre barri i aquesta avinguda és un dels nexos principals de connexió, a més de trobar a un costat el Poliesportiu Bovalar i, a l'altre, un espai per als gossos i diferents espais d'educació. Raons més que suficients per pensar en donar-li més dignitat a aquest tram.

Molts podran dir que papereres en tenim: sí, una. Inclús que durant tot el recorregut hi ha fanals: sí, a un costat, molt separats i alts i enllumenant la carretera, no la vorera i la inquietant foscor de l'esquerra. Algú pot ser diga que tenim un bon paviment: tenir-ne sí, però en gran part és ciment o fa bosses d'aigua quan plou un poc.

I aquesta situació és heretada de temps cap ací. Quan estava el cementeri antic, no res era diferent. Fins i tot era més fàcil imaginar que algú et podria sorprendre. Quan el Camí Vell es feia un bonic boulevard, molts pensàvem que arribaria fins la Casa d'Exercicis Espirituals de La Puríssima. Greu error, que esperem solucione el nou PGOU. Però mentre, nosaltres tenim por quan hem de travessar aquests 300 metres de nit. De fet, disculpeu la qualitat de les imatges, però estan presses amb el mòbil, ja que nosaltres no ens aturem a traure una càmera normal