Nocions de dret bàsic

Sabem que portem uns quants dies "fora" del barri, però ens ho permetreu per les circumstàncies de la blogosfera local. I entre tantes i tantes patades que s'estan pegant al Dret en alguns comentaris, voldríem fer unes aclaracions jurídiques. I sabem de què parlem. Ho fem perquè uns quants creuen que el Dret té limits infinits i, totjust, recolza el que pensen ells (i punt). Ho lamentem, però les lleis estan fetes per protegir-nos a tots i no sols a uns quants.

• A aquells que acusen a Alaquàs Parla d'escriure "injúries", tal vegada haurien de dignar-se a mirar un diccionari jurídic. Volem ficar especial èmfasi en que no és el mateix "calúmnia", que "difamació", que "injúria". Per favor, si no ho teniu clar, no acuseu a Alaquàs Parla pel simple fet d'emprar mots jurídics (que sí, queden molt bé, a alguns els esglaien molt...però no és just amollar-los al vent). Si teniu alguna prova, mostreu-la ja. Si no, no continueu generant brossa.
• La llibertat d'expressió està recollida per la totalitat dels estats de dret. Com exemple, la podeu trobar l'Article 20 de la Constitució Espanyola, a l'Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Trobareu sentències que la defenen i reafermen a totes les Audiències Provincials, al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i, fins i tot, al Tribunal Europeu dels Drets Humans (amb una ràpida recerca per bases de sentències s'adonareu que no es tracta d'un dret menor).
• Per cert que també existeix una cosa anomenada llibertat de premsa que permet als ciutadans crear mitjans de comunicació no controlats per l'Administració. Perquè sí, no sols són ens comunicatius els mitjans convencionals, sinó també els blocs personals i, per tant, estan protegits.
• Ací s'està denunciant una confrontació de drets: dret a l'honor, intimitat i pròpia imatge i dret a la lliure informació i expressió. En aquests casos el que decideix què prioritzar és sempre el fet de la rellevància pública (i açò ho decideix un jutge). Per supost, les institucions públiques tenen rellevància pública suficient com per avantposar el dret a la lliure informació i expressió, sempre i quan el que es diga no constituisca delicte. Està assumit que els mitjans de comunicació són eines que supervisen les tasques dels polítics.
• La LSSI protegeix els moderadors dels blocs dels comentaris que allí s'insereixen, sempre i quan actuen amb diligència (o si es produeix un avís). En aquest cas, quan un comentari és presumptament injuriós (perquè ho descobreixen els moderadors o perquè algú ho sol·licita) s'elimina. En cas de denúncia formal (i no especulacions), els moderadors han de facilitar a qui corresponga les eines necessàries perquè es busque el veritable responsable de l'acció. Val a dir que nosaltres, com a cas particular, vigilem ben de prop els comentaris i en un termini màxim de 48h des que els detectem o se'ns avisa, els eliminem. I en més d'una ocasió hem vist com els companys d'Alaquàs Parla tenien en marxa el mateix patró.

I aquesta és sols una xicoteta recerca jurídica per demostrar que sabem de què parlem, davant de possibles "farols jurídics". Per tant, preguem que qui demana respecte i acusa a Alaquàs Parla, diga com i quan han faltat a l'honor. Però amb fets concrets. Perquè la resta és tractar de seguir fent gran la pilota i, de pas, veure si s'emporta algun bloc més al camí. La resta seran comportaments més propis d'altres temps en blanc i negre.