Fem un paró aquesta setmana tan carregada d'històries de transports i d'anàlisis per tal de recordar que, a sovint, la natura ens regala coses ben boniques. Com alguns aficions a l'astronomia sabran, la nit del dimecres i del dijous van ser un bons moments per tal de veure la lluna més gran que mai.El cas és que, des del nostre barri i com no podia ser de cap altra manera, la lluna es veia gran, tot i que no tan exageradament gran com alguns afirmàvem. En ocasions la natura ens regala espectacles amb una lluentor tan gran com aquests i, l'Ajuntament, ens obsequia els seus fanals amb alta contaminació lumínica. I després diran que l'home no s'estima allò que li envolta...si nosaltres fins i tot l'imitem!
4 comentaris:
La Lluna, la pruna,
vestida de dol;
son pare la crida,
sa mare la vol.
La lluna, la pruna
i el sol matiner;
son pare la crida,
sa maré també.
La noia petit
remena els coixins;
sa mare la renya
davant dels fadrins.
El treball esta setmana ha sigut molt bo, amb moltes comparacions i molt encertades.
Les meues felicitacions i el meu agraïment per tractar uns temes que tant ens incumbixen.
Com continues fent esta classe de post et vaig hi ha proposar que publiqueu en el meu.
Gràcies Paco Muñoz pel teu oferiment i, per supost, compartim el mateix esperit d'inconformisme. Molts dels darrers temes locals que heu tractac són molt bons i ens han servit d'inspiració, tant en tema com en formes. Per supost, estem oberts a col·laboracions.
Gràcies de nou a tots per llegir-nos i bon cap de setmana!
Colló, amb eixos llums i al costat del polígon no seria gens estrany que vos parara algun camioner creient que es tracta d'un picaero nou.
Continuem llegint-vos, xiquets. Sou molt bons.
Publica un comentari a l'entrada