Paisatges canviants

Després d'alguns dies de vacances encobertes (permeteu el relax estiuenc, però amb aquestes temperatures i amb aquest nivell de cansanci, "quasi" ens ho mereixem), tornem per fer una doble reflexió. Val a dir que estarem unes quantes setmanes a baix nivell, perquè ens anirem agafant vacances indistintament i no sempre serà fàcil actualitzar (no ens anirem massa lluny, que l'economia no està per obrir la mà). Gràcies a tots aquells que s'heu preocupat. Però ens anem a centrar.

Imaginem que molts de vosaltres recordareu aquesta imatge que ens va permetre encetar una reflexió. Llavors pensàvem que les finques creixien massa ràpid i les escoles es quedaven baix. Quina desgràcia i indecència, però quina gran realitat que, tres mesos després, encara queda més clara.

D'un temps ençà, véiem al bloc de Vicent Forment com es parlava d'aquest solar, que nosaltres pensàvem que seria emprat en un futur per a alguna cosa de profit. Com per exemple donar-li dignitat al Ciutat de Cremona. I fa algunes setmanes descobrírem que allò canviava. I finalment, Vicent ens va contar el que no volíem, però imaginàvem: no sols no ens desfem dels barracons, sinó que també els ampliem.

I des d'ací volem fer, novament, la nostra denúncia. Perquè quan algú té la voluntat de fer quelcom provisional, no planteja ampliacions i millores. No empra diners i temps en una cosa temporal. Més ve es dóna pressa i tracta d'acabar quant abans millor. Però quan es parla de serveis públics i de governs amb diferents parers (si en tenen, és clar), ací no hi ha qui s'aclare. Mentre, això sí, les finques creixen i la gent paga (si pot)...les escoles es queden vigilant els fonaments, per si escau.

Una reflexió

Avui tenim un dia de reflexió. No es greu, ni cal anar al metge, però és un dia "especial", per així dir-ho. I és que fa algunes setmanes que aquesta imatge ens colpeja fort en les nostres retines quan passem camí del tren. La podeu trobar tal qual a les portes de l'antic cementeri que hi havia al Camí Vell de Torrent.

Com podeu veure en un segon plànol (perquè en un primer plànol teniu un solar amb ganes de ser alguna cosa), ací roman l'escola pública Ciutat de Cremona. Per cert que podeu visitar la web de la seua AMPA, ja que té informació molt interessant. Com veieu, es tracta d'un recinte format per diverses casetes prefabricades al qual donen classe des de fa un parell de cursos els més joves del poble.

Al fons, no cal dir-ho, es troben els vestigis del que seran unes grans finques, totjust darrere del Sulya. Ací hi haurà espai per a VPO municipals i autonòmiques, però també per a altres de renda lliure.

I precissament aquesta és la paradoxa que volem destacar. Perquè quan una societat recolza més activament el creixement de la rajola i no de les idees, atorga i nega mitjans d'aquesta manera i ho fa tan descaradament, acaba per passar el que passa. I de moment, siga la culpa de qui siga, la realitat és que les finques creixen i les escoles es queden baix.