El transport públic a Alaquàs IV: la immobilitat interna

Després de tres entregues -amb una setmana de "descans" pel mig-, tornem per presentar els dos últims posts que, a priori, pensem dedicar a aquest tema monogràfic. Es tracta d'un treball de recerca i reflexió, amb unes quantes hores invertides i amb tota la voluntat de fer una crítica de situació i constructiva, denunciant allò evident. Ens hem allunyat, pot ser, del nostre barri; però situacions com aquestes bé mereixen que abandonem els límits estrictament geogràfics. De nou, moltes gràcies a tots aquells que ens heu recolzat amb comentaris, correus, idees i lectures, així com aquells que heu col·laborat tècnicament. Abans de començar volem demanar disculpes, ja que durant unes hores del dissabte es va poder veure publicat un esborrany, sense cap tipus de qualitat, al bloc.

Alaquàs és un poble vergonyosament comunicat internament i, qui ho negue, és un mentider. Amb un terme municipal de vora 4 quilòmetres quadrats (relativament xicotet), no res faria pensar que caldria un transport públic que permetera eliminar l'ús del transport públic o anar caminant. Però la realitat és que aquests 4 quilòmetres quadrats estan més que ben aprofitats: de nord a sud i d'est a oest. Amb una ràpida ullada al mapa que hem creat (perdoneu de nou les errades, però no sempre és fàcil fer les coses comprensibles i, tanmateix, fidels): d'una banda a l'altra del terme trobareu motius per anar: a l'oest el cementeri i els poligons industrials; al nord, el centre de salut i el Castell; al sud, les instal·lacions esportives i, a l'est, el bingo i l'interessant espai creat amb el Parc del Dijous. I això que comptem que cada barri del nostre poble té els seus supermercats, parcs i altres serveis bàsics per no anar-hi massa lluny.

Fem itineraris imaginaris que, certament, són completaments verídics. Si algú del nostre barri ha de visitar el metge, paga la pena deixar-ho córrer si no es compta amb transport privat. De la mateixa manera, algú de la part més propera a Xirivella de l'albereda, que necessite anar a nadar a la nostra piscina, tal vegada hauria de canviar els seus hàbits esportius. I no parlem d'aquells del Camí Vell que tinguen afició pels jocs d'atzar...paga la pena organitzar un campionat de parxís a casa. I si algú viu i treballa a un polígon d'Alaquàs? Doncs que això no equival a no haver de matinar més que la resta (almenys si no tenim automòbil).

Dit d'altra manera, a Alaquàs impera la llei del cotxe i qui mana s'encarrega de crear pàrquings (necessaris, d'altra banda), però se n'oblida dels qui no creiem que les distàncies curtes i individuals siguen per als vehicles privats. Açò, sentint-ho molt, ni pretén ser sostenible, ni tampoc creu veritablement en una societat amb igualtat d'oportunitats per a tots. I, el que és pitjor, aquells que diuen "la ciutat d'Alaquàs" són els mateixos que no es creuen que som molt més que una ciutat dormitori de València.