Mirem el calendari (que en temps de festes passa més ràpid) i ens adonem de que portem , ara mateix, tres mesos sense Alaquàs Parla. I són tres mesos en què s'han fet moltes interpretacions, s'han esmentat plens de l'Ajuntament d'Alaquàs, s'ha parlat "d'accions jurídiques" i de llibertat d'expressió. On molts, amb bloc o sense ell, hem dit coses sobre el tema i hem mostrat el nostre recolzament unànime, sense importar la visió política. Excepte, és clar, a qui aquelles píndoles d'humor els molestava massa.Ho podem dir obertament i sense por a amagar-se: la gestió pública està oberta a la crítica social, a la ironia com a senyera i a la conversa sense entrebancs. I si tots tenim clar que no ens agrada una Ràdio Televisió Valenciana condicionada i teledirigida, tampoc volem una cosa per l'estil a Alaquàs. És pot dir més alt, però no més clar: si es tanquen les paradetes, obrirem de noves i, si no som nosaltres, seran uns altres.
I mentre, continuem desitjant el retorn i recolzant la tasca de fiscalització que quasi tota la blogosfera practiquem.
16 comentaris:
El problema dels detractors d'Alaquàs parla no era en si tot el que es publicava mes bé era que en aquell moment es col·locava la paraula Alaquàs en un cercador, gairebé directament després de la pagina de l'ajuntament apareixia la d'Alaquàs Parla això no es podia consentir en el moment polític que el llogater d'ajuntament estava deslliurant va abocar vessar aquestes amenaces i van assortir efecte no sol amb Alaquàs parla que era el capdavanter si no també molts altres que es van sentir igualment amenaçats.
Hem de donar les gràcies per fomentar la llibertat d'expressió tant a l'ajuntament com a canal 9.
Si la cerraron es porque se lo merecía, que hay una cosa que se llama democracia y otra que se llama "hacer lo que me da la gana".
Gracies a Déu, lo de Alaquàs Parla, no va ser tancada per ningú, que no foren els seus membres i creadors, que es trobaren en les amenaçes, però no varen ser l'unic motiu del seu tancament sino també una serie de circunstancies personals i obligacions familiars que finalment acabaren amb la decisió de tancar el blog.
Personalment un 10 per la vostra reflexió i respecte els tres anòmins anteriors, doncs cadascun pensa el que vol, que per això estem en democràcia i no vaig a ser jo qui diga el que està bé o malament...
però jo tire en falta "Alaquàs Parla" i molt.
1. Alaquàs Parla no cerró por motivos personales. Eran tres personas y no creo que los problemas personales u obligaciones afectaran a los tres al mismo tiempo.
2. A Alaquàs Parla no la cerró nadie, fueron sus creadores quienes decidieron viendo las circunstancias dejar de editar el blog.
3. Los miembros de Alaquàs Parla fueron siempre conscientes de que el tono humorístico del blog podía en cierta manera molestar en su crítica al estamento político. Siempre creyeron que esto era menos importante en comparación con el hecho de que el estamento político podía utilizar esta crítica para mejorar sus acciones en Alaquàs. El estamento político no supo entender esto.
4. Alaquàs Parla intentó siempre evitar ataques personales y permitió y publicó cartas o mensajes de cualquier usuario que pudo haberse sentido ofendido. Esto mismo se hizo con los comentarios de los usuarios del blog.
5. Alaquàs Parla recibió de distintas personas y por distintos cauces la información de que el blog estaba molestando a cierta clase política. Los miembros de Alaquàs Parla hicieron examen de conciencia y extrajeron la conclusión de que parte de la clase política de Alaquàs no estaba preparada para un blog de estas características y que su afición sana y por el bien del pueblo podía desencadenarles problemas. Como ninguno de los miembros de Alaquàs Parla pagaba la hipoteca con las ganancias del blog no había pues motivo ni ilusión para seguir con el proyecto.
Pareces estar bien informad@ anónimo por la claridad de tu exposición, pero sigue siendo una lástima que "Alaquàs (no) Parle".
Os echo en falta.
La persona que ha escrit el 5è comentari diu moltes coses interessants. Una d'elles aquesta joia que ens fa reflexionar sobre el nivell de caciquisme que, de ser veritat, té més d'un veí del carrer Major:
"Parte de la clase política de Alaquàs no estaba preparada para un blog de estas características y que su afición sana y por el bien del pueblo podía desencadenarles problemas".
Sincerament, Alaquàs no és de ningú i ens emprenya que algú es crega legítim propietari. Tal vegada serà això: era més progressista del que podien suportar alguns, paradoxalment.
Gràcies per participar a tots i per abocar llum.
A mi em seguix rebentant que alaquas no parle. Xerraire, Ascolti i Guaita, repenseu-s'ho perquè vos trobem MOLT en falta.
(repensant)
...
Ascolti eres únic.
Encara que no parle, Alaquàs Parla... continúa.
vinga a vore si ens donen una bona alegria...
Poc a poc la globosfera local desapareix.
Sabeu que és el que passa?
Espere no tanqueu vosaltes.
alaquas foto denuncia també abandona
POT SER QUE ELS BLOOGERS ESTEN SOFRINT EL SIMDROME POST DE VACANCES.
O QUE ELS QUE VISITANTS DELS BLOGS NO ESCRIUEN ELS SUFICIENTS COMENTARIS ENCARA QUE SIGUIN DE REPULSA.
Bé, disculpeu com sempre el retard, però ja sabeu que açò de tindre una doble-doble vida és, com a mínim, incompatible. No sempre es té temps (ni temes) per deixar-se caure per ací.
Confiem, però, en un reviscolament de la nostra blogosfera prompte. Sempre hi haurà projectes que vindran i se n'aniran (inclús el nostre, al seu moment) i moments de major intensitat i menys. Fórum Ciutadà ja ha tonat i els polítics mai ens han acabat d'abandonar.
Prompte, quan els dies acurten, tornaran els posts quasi diaris. Això tenim els mediterranis, que ens agrada el carrer.
joder y que hago yo sin alaquasparla....
Publica un comentari a l'entrada