divendres, 27 de juny de 2008

L'estiu es veu en rosa

Ja portem algunes setmanes amb imatges tranquil·les per al cap de setmana....i aquest divendres no preteníem fer una excepció. Ens hem reservat aquesta fotografia, que per cert demà complirà una setmana, per tal d'il·lustrar el meravellòs aspecte que té aquesta planta al principi de l'estiu. Tot i que en més d'una ocasió ens ha molestat i, fins i tot, hi ha qui diu que és verinosa, ens agraden els seus colors. Durant les properes setmanes veurà moltes coses i, algunes d'elles, apareixeran a aquest bloc. Gaudiu...

dijous, 26 de juny de 2008

Doncs no, no estem somniant

A principi de setmana parlàvem d'un estrany tub metàl·lic en un lloc que ens cridava prou l'atenció: al costat mateix d'un creament indegudament indicat amb senyals de tràfic, que ja vam denunciar fa poc més de dues setmanes. La veritat que no volíem fer-nos il·lusions. I sense saber massa bé com, aquesta setmana hem desdejunat amb allò que demanàvem. No volem pensar que algú de l'Ajuntament llig aquest bloc i ha decidit solucionar aquest greu problema, que afectava la seguretat d'aquells que convivim entre la vorera i l'asfalt (no tenim ni de bon tros tanta influència). Però és cert que fa vora 15 anys que vivim ací i no res s'havia fet per tractar de corregir aquesta carència, fins ara. I vos podem assegurar que el problema era igual d'evident i s'han realitzat obres al Camí Vell de Torrent que podien haver millorat la seguretat d'aquest creuament.

En qualsevol cas, estem molt contents perquè des d'ara ja creuem amb major seguretat. I tot gràcies a 4 semàfors de peatons i unes línies blanques a la carretera. Així sí dóna goig parlar a aquest bloc i fer posts possitius. Un altre dia ja parlarem de la resta de demandes que encara tenim pendents...

dimarts, 24 de juny de 2008

Sembla que tot torna a ser com abans

Fa algunes setmanes vam veure com unes obres trencaven el Camí Vell de Torrent i nosaltres ens preguntàvem per la falta de previsió "de qui corresponga". A més, suggeríem que faríem un seguiment i ens plantejàvem, amb molts dubtes, que pot ser no tot tornaria a ser com abans. Alguns de vosaltres, fins i tot, ens mostràveu la vostra percepció de la situació i dubtàveu de com quedaria finalment l'avinguda. De fet, fins i tot aquell post va servir per fer-nos saber, de forma anònima i mitjançant un comentari que es repetia per tots els blocs locals, que Alaquàs Parla havia tancat el seu espai (i ja sabeu que eixe fet va suposar un moment de reflexió i debat a la nostra activa blogosfera local).
Doncs avui, quasi un mes després d'aquell post, hem de fer justícia i dir que la vorera del Camí Vell de Torrent, a la zona on s'han fet les obres, ha quedat completament restaurada. Fins i tot sembla difícil adonar-se per on va travessar la radial les rajoles. Així, de veritat, sí dóna gust fer entrades en aquest post (perquè tot i la nostra façana contundent, som un sentimentals en açò de la informació de proximitat). S'agraeix contar bones notícies...tot i que açò ens fa plantejar-nos per què no es va optar per fer el mateix al Camí Vell, a l'altura de les noves VPO, com podeu veure en la imatge. Estranyes situacions...

dilluns, 23 de juny de 2008

Estem somniant?

Què serà aquesta imatge? Per què l'estem publicant sense cap tipus d'explicació? És un senzill tub metàl·lic o tindrà algun tipus de poder màgic? On estarà? Tindrà res a veure amb alguna cosa de què hem parlat? Pot ser algú ha escoltat alguna de les nostres reclamacions? Quines coses més estranyes passen a aquest bloc...en uns quants dies, la solució.

divendres, 20 de juny de 2008

Lluna ben gran...

Fem un paró aquesta setmana tan carregada d'històries de transports i d'anàlisis per tal de recordar que, a sovint, la natura ens regala coses ben boniques. Com alguns aficions a l'astronomia sabran, la nit del dimecres i del dijous van ser un bons moments per tal de veure la lluna més gran que mai.

El cas és que, des del nostre barri i com no podia ser de cap altra manera, la lluna es veia gran, tot i que no tan exageradament gran com alguns afirmàvem. En ocasions la natura ens regala espectacles amb una lluentor tan gran com aquests i, l'Ajuntament, ens obsequia els seus fanals amb alta contaminació lumínica. I després diran que l'home no s'estima allò que li envolta...si nosaltres fins i tot l'imitem!

dijous, 19 de juny de 2008

El transport públic a Alaquàs III: la comarca inconnexa i l'estructura radial

Encetem aquesta tercera entrega del nostre monogràfic sobre el transport públic a Alaquàs i ho fem agraïnt especialment a tots aquells que ens heu mostrat la vostra estima i interés pel nostre treball. D'altra banda, hem de dir que aquesta tercera entrega té la intenció de ser l'equador del nostre treball i sols en tenim previst publicar cinc. També volíem dir que si algú de l'Ajuntament llig aquest bloc, estem oberts a ofertes laborals si milloren les nostres condicions actuals...i com diu Ascolti treballem del que siga (sempre al servei del poble!).

Però recuperant la seriositat que requereix aquest post, envegem profundament els serveis de transport públic amb què compten ciutats com Madrid i Barcelona. Revisant el plànol integrat del transport metropolità de Barcelona resulta viable moure's per pobles a 25 quilòmetres de la capital catalana sense xafar-la ni de lluny. En eixe cas, existeixen un bon grapat de línies amb una vocació vertebradora i amb ganes de treure cotxes fora de la carretera. I tornant al nostre cas, allò més semblant pot ser Bonaire, que uneix les línies de bus de Torrent, València i Quart de Poblet, (que inclouen a Alaquàs, Aldaia, Mislata i Xirivella) o Silla, que permet connectar Gandia i Xàtiva sense passar per València (això sí, a canvi de duplicar la distància en cotxe). La resta de parades o estacions en què coincideixen mitjans amb diferent destinació estan al terme municipal de València (com són València-Sant Isidre o Empalme).

I açò apunta unívocament a un fet: si totes les línies s'inicien a València, cal anar a València per agafar-les.I açò pot ser normal i comprensible si volem viatjar de sud a nord o al contrari, però no si la nostra intenció és qualsevol altra. O dit d'altra manera: per tal d'anar d'un poble que està deu quilòmetres al sud-oest de València (com és Alaquàs) fins un altre que està a deu quilòmetres al sud de València (com podria ser Silla), s'han d'agafar dos transports públics (en l'actualitat tres, si tenim en compte el tall a València-Sant Isidre) i no és factible tardar menys d'una hora. Un trajecte, per cert, que ens pot costar 15 minuts en cotxe, ja que la distància és de 15 quilòmetres.

Nosaltres, que vivim a Alaquàs, no podem entendre cap tipus de sentit comarcalista en els nostres transports públics quan sols ens connecten sense passar per València (de forma directa o indirecta) amb 10 dels quasi 50 municipis que formen la comarca (Aldaia, Torrent, Xirivella, Mislata, València, Torrent, Picanya, Paiporta, Quart i Manises). No es pot entendre, doncs, una veritable vertebració del territori, ni tan sols una mínima intenció per unir municipis que comparteixen molt en comú i són generadors de fluxes (i podrien ser-ho més). Queda clar que gran part dels viatges es realitzen entre aquests pobles i València, però això no és excusa per no potenciar cap altra estructura més que la radial.

La prova definitiva a açò que diem, a la nostra idea de la Comarca Inconnexa, basada en la imatge radial (que tantes vegades s'ha criticat quan s'inverteix en infrastructures que afecten a Madrid i s'obliden de totes aquelles que no travessen la capital), acaba de reforçar-se amb el gràfic que adjuntem (demanem disculpes si pot ser algun poble no coincideix exactament amb el seu terme municipal o si ha hagut alguna errada). Sols tres pobles estan a menys de 20 minuts en transport públic del nostre municipi i vora la meitat estan a més d'una hora (totes aquestes dades parlen de temps efectiu en dies laborables). Açò cobra especial rellevància si apuntem que, en cotxe, Alaquàs està a menys de mitja hora de qualsevol punt del mapa.

És evident que el transport públic no de ha de ser, a priori, tan eficient com el transport privat en qüestió de temps (tot i que a la llarga pot ser sí), però ens sentim estafats quan els temps s'unflen d'aquesta manera. I, fins i tot, podem dir que la comarca de l'Horta ha deixat d'existir en termes de transport públic i ha estat engolida per uns precaris vincles amb "la ciutat".

dimarts, 17 de juny de 2008

El transport públic a Alaquàs II: eixos de comunicació i zones d'influència

Fa un parell de dies parlàrem del com el transport públic al nostre poble, especialment el que ens connecta amb la capital, és molt poc satisfactori per a les demandes de la majoria de gent. És cert que es pot utilitzar, però també és cert que molts ho fan perquè no tenen cap més alternativa.

Més enllà d'açò, troben una realitat que encara fa més complicada la situació: la distribució dels mitjans de transport al nucli urbà del nostre poble crea illes molt desateses i allunyades d'un o ambdós mitjans públics. No parlarem, en aquest cas, de les zones industrials, ja que l'absolut oblit per part de totes les institucions implicades fa que s'hagen de meréixer un post sencer.

El cas de l'estació de tren és especialment cridaner: al tractar-se de l'estació del poble veí, l'accés per a tots els alaquasers està a més de 250 metres, tot i que pot arribar a estar a quasi dos quilòmetres d'algunes parts del nucli urbà. Si les freqüències no són del tot idònies, els horaris no són massa flexibles i el temps de viatge ha estat "temporalment" augmentat, cada vegada resulta menys atractiva aquesta opció (molt especialment si es viu al sud de l'eix format pel Carrer Conca, el Carrer Major i l'Avinguda Miguel Hernández).

El bus no és una molt millor opció. Ben és cert que travessa el nucli urbà per un parell d'eixos molt més cèntrics, però deixa algunes zones al nord i sud del poble totalment desateses. Tot i comptar amb sis parades per anar a València i set per tornar-hi, no és difícil trobar-se a mig quilòmetre del bus. Això, unit a la resta de qüestions innerents al mitjà (imprecissió, possibilitat de col·lapse, saturació, lentitut...), acaben per no fer-lo tampoc atractiu.

D'altra banda, i molt relacionat, tal vegada Alaquàs no és un nucli suficientment gran com per crear alguna mena de transport públic intern (tal i com sí ha fet Torrent o va intentar Aldaia abans de les eleccions municipals). Però és un fet molt notable que l'actual sistema de transport públic sols ens connecta -i de forma deficient- amb València (i molt poc més). El que sí està clar és que el transport públic que passa pel nostre poble té vocació, més que d'unir-nos, de travessar-nos sense considerar les nostres condicions. O això demostra.

diumenge, 15 de juny de 2008

El transport públic a Alaquàs I: les carències de la comunicació amb València

Aquells que hem de baixar tots els dies a València per diferents motius sabem com d'interessant és treballar o tindre el teu lloc d'estudis prop de casa. Malauradament, Alaquàs no sempre dóna respostes a tot i cal anar a la ciutat (i no de forma eventual). Aquest viatge, si ben és cert que no resulta un camí inabastable, va restant minuts al nostre temps lliure i en moltes ocasions es perlloga per molts anys.

A partir d'una certa edat, quan ja s'ha obtés el carnet de conduir i es compta amb cotxe propi, els alaquasers que baixen a València es divideixen, fonamentalment, en dos tipus: aquells que empren el cotxe i aquells que opten pels mitjans de transport públics. Com en totes les observacions, també hi ha grups que opten per un model intermig i es desplacen fins Torrent o altres pobles propers i hi agafen el metro.

Aquells que opten pel transport privat han de retre comptes a l'escalada del preu dels carburants, però també a la compra del vehicle, al pagament de les diverses taxes, impostos i assegurança, al manteniment i reparacions, a més de possibles eventualitats o accidents. Molts comparteixen el pagament de la benzina, però res més. Tot açò permet, almenys en teoria, reduir el temps de viatge, guanyar en comoditat i flexibilitat i oblidar-se dels horaris. Amb tot, però, segons l'horari i la zona, aparcar el cotxe es converteix en una odissea o en un fet, directament, paranormal.

En canvi, qui tria (o es veu obligat a triar) el transport públic com la seua opció per baixar a València, té dues opcions: bus (amb una de les dues línies que creuen el nostre poble) o tren (a l'estació del poble veí, Aldaia). Queda clar que la despesa és menor, però també augmenta el temps de viatge i la dependència d'horaris. Tot i això, en ocasions es guanya temps, ja que no cal aparcar l'autobus o el tren, ni tampoc haver de suportar algunes retencions.

A la imatge que hem adjuntat, hem realitzat una comparació senzilla entre els tres mitjans esmentats, per tal de cobrir la distància entre l'avinguda de l'Horta del nostre barri i la Plaça d'Espanya de València. El lloc escollit, a priori, resulta favorable per als tres mitjans, ja que actualment tots van directes fins aquest enclau.

D'aquesta comparació hem obtés que el cotxe, és unes 2,5 vegades més ràpid que el transport públic en cobrir el trajecte (un altre tema és l'aparcament, que penalitzarà el transport públic). L'altra dada que ens ofereix aquesta comparació és la de despeses, que en aquest cas és incompleta: tot i que a primer colp d'ull podria semblar que el cotxe és més barat, hi ha tot un seguit de despeses que queden fora d'aquesta taula (i són ben considerables), a més d'haver obviat els descomptes dels quals es poden beneficiar els usuaris de transport públic.

Fora d'aquest quadre, es pot veure que el transport públic entre València i Alaquàs no respon a totes hores (especialment de bon matí i a última hora de la nit, sobretot el tren), no dóna servei per a l'oci (amb la qual cosa es depén del cotxe propi o del taxi) i les freqüències no són massa elevades (entre un i tres serveis a l'hora, en el cas del tren; i entre dos i tres en el cas del bus). Això acaba impulsant la perillosa innèrcia d'agafar el cotxe perquè el transport públic no em dóna respostes.

En tot cas, el transport públic que ens apropa a València és molt poc eficient i no aconsegueix temps competitius amb el cotxe, almenys en l'actualitat (que pot ser ve marcada per l'arribada de l'AVE a València). Veiem que als municipis de la comarca que compten amb línies de rodalies més modernes (i amb majors freqüències) o servei de metro, el panorama canvia. D'altra banda, els horaris del transport públic aconsegueixen que queden buits inexplicables al llarg del dia i persones abocades a conviure amb el cotxe. I això entre els qui fan vida a València, perquè un altre dia parlarem d'aquells que han de buscar-se la vida a la resta de la comarca.

dissabte, 14 de juny de 2008

L'AVE avança a tot ritme (III)

Fa un parell de dies publicàvem una entrada en la qual comentàvem l'avanç de les obres de l'AVE en l'últim mes i ens mostràvem sorpresos per com havia canviat tot en tan poc de temps. Sens dubte és una grata notícia (que tot es fa tal i com està plantejat) i que desperta certa intriga entre alguns dels qui entreu cada dia a llegir-nos. Ens permetreu que ens centrem en aquesta obra, ja que sembla que en alguns mesos va a ser l'única que anem a tindre prop. Pot ser quan finalment el PGOU acabe el seu periple per l'aparador del Castell i s'hagen revisat totes les esmenes, podrem parlar de noves obres a uns quants metres del nostre barri.

Tornant al tema, val a dir que ahir mateix un lector del bloc, en un comentari, ens demanava fotos amb més de detall sobre l'obra. I, com som previssors, tenim moltes més fotos de les que publiquem (de fet, encara no hem decidit què farem amb totes elles, perquè és una llàstima que es perguen). En qualsevol cas, ací teniu dues imatges que pertanyen a les mateixes dates que les anteriors: la primera al 7 de maig, mentre que la segona al passat 12 de juny. Com no podia ser d'altra manera...l'AVE vola, tot i que esperem que sota terra.

divendres, 13 de juny de 2008

Quasi estiu...en groc!

Tornem de nou amb la flora i ho fem amb una imatge agradable i plena de color, típica d'aquesta època. Si fa mig mes els dies es pintaven de violeta, ara és el torn del groc. Ací teniu una imatge quasi-estiuenca que ens fa eixir de colp de l'hivern a què estàvem sotmesos i ingressar de front en l'estiu. Com alguns reconeixereu, es tracta del carrer Manises i us volem desitjar un bon cap de setmana...

dijous, 12 de juny de 2008

L'AVE avança a tot ritme (II)

Com ja hem contat en més d'una ocasió, l'AVE ja està amb nosaltres. No anem a insistir en les molèsties que puga ocasionar, ni en els beneficis que tindrà a curt termini. Però creiem que sí és la nostra obligació fer un seguiment més o menys intens de l'evolució de l'obra (ja ho vam fer fa un parell de mesos), al seu pas per Alaquàs i, especialment, les rodalies del nostre barri. Com bé sabeu, per ací passarà soterrat i, almenys en teoria, no ens ocasionarà cap tipus de mal de cap. La data definitiva d'inauguració de l'AVE entre València i ponent serà al 2010 (que tocarà de rebot a Albacete i Conca), juntament amb l'AVE entre Barcelona i la frontera francesa (i res es diu de l'AVE entre València i Tarragona, que ens connectaria a Barcelona i Europa).

Ací vos adjuntem dos imatges: la primera va ser pressa el passat 7 de maig, mentre que la segona és d'avui mateix. Com podeu veure, hi ha dues grans diferències: d'una banda ha desaparegut la terra sota el Camí Vell de Torrent (sols queden un parell de canonades) i, d'altra, les empreses constructores ens han fet una piscina (si encara existira Alaquàs Parla, ací aniria una enllaç a la seua memorable rotonda "En este poble no hi ha piscina"). En qualsevol cas, la primera qüestió era previsible i més si observem al fons com s'apropa la màquina que construeix el túnnel. Sobre la segona, segons han contat a Fòrum Ciutadà, les inundacions d'aigua han estat per tal d'evitar un mal major (de fet, encara que l'aigua ha baixat, es poden veure les tasques d'extracció). El cas és que entre aquestes dos imatges ha passat poc més d'un mes i el panorama és aclaridor: si deixa de ploure en aquest final de primavera tan atípic, en unes quantes setmanes tindreu més fotos amb el túnnel pràcticament al costat de La Puríssima. I aleshores serà quan, finalment, ens creurem que l'AVE passarà al nostre costat soterrat.

dilluns, 9 de juny de 2008

Plou, plou, plou...

Després d'uns quants anys agraïnt al cel tot allò que ens tirava en forma de precipitacions i maleïnt els mesos sense pluja, podem dir que el passat mes de maig ha estat un dels més generosos als darrers 25 anys en quant a aigua arreplegada a les nostres comarques. Açò ens complau i ens fa preguntar-nos si tindrà res a veure el titular del butlletí del PP d'Alaquàs, que en la seua edició de maig obria la portada amb un "Agua para todos". Des d'ací els encoratgem a que el seu proper butlletí obriguen amb alguna de les nostres reclamacions, a veure si els astres ens coincideixen una solució tan ràpida.

Qüestions de casualitat a banda, quan plou uns quants dies o de forma intensa, Alaquàs demostra que no està preparada per desaiguar tot el que cau, tal i com ja hem contat en alguna ocasió. Però no som els únics. Aquest matí, tant quan anavem a treballar, com aquesta vesprada quan tornàvem, l'aigua era la protagonista a la ciutat de València. I aquells que emprem diàriament el canvi de tren a Sant Isidre, hem de patir un bon tram sense cobrir (perquè la marquesina que han instal·lat és poc pràctica i ineficaç) i una estació de FGV amb poques possibilitats d'acabar sense banyar.

Per a aquells que heu patit aquesta situació durant les últimes setmanes, sabreu de què parlem. Per als que no...millor no comprovar-ho. Com a mostra deixem una imatge de la parada d'Hospital (la primera coberta després de Sant Isidre), amb poals per enlloc. A Sant Isidre caldrien uns quants poals més i un grapat de fulls de reclamació. Paciència i un eixugador...

diumenge, 8 de juny de 2008

Qui ens dóna pas?

Deixem de banda, almenys de moment, el tema d'Alaquàs Parla i ens tornem a centrar en la nostra tasca comunicativa fonamental: parlar del Barrri La Puríssima. Ho fem novament per denunciar una situació que ens afecta especialment: la inseguretat en la circulació.

Ens ajudem d'un gràfic com el que teniu a continuació i s'ubiquem al creuament del Camí Vell de Torrent amb el Carrer Fleming i el Carrer Bisbe Cervera (al costat mateix del Poliesportiu Bovalar i una vegada travessat l'antic cementeri, en direcció Torrent, abans d'arribar al nostre barri). La veritat és que aquest creuament és emprat per molts que, en cotxe, van o venen de Torrent i eixen del Poliesportiu, a més d'aquells que viuen al nostre barri. D'altra banda, és un dels nexes fonamentals de connexió a peu entre La Puríssima i el centre urbà. I la realitat és que pateix un clar estat d'abandonament.

Hem parlat en ocasions de la falta de llum, neteja i en altres espais han tingut temps per reflexionar sobre l'accessibilitat. Però aquesta entrada serveix per denunciar l'incorrecta senyalització viària. Com és comprensible, el creuament està regulat per semàfors per a cotxes, però sols dos dels quatre estan adaptats també per a peatons (concretament el que creua Camí Vell de Torrent a la part més propera al poble i Dr. Fleming). Açò acaba provocant que molts veïns hagen de prendre com a referència el semàfor de cotxes, amb els perills que això comporta.

A més, s'ha de dir que no hi ha cap tipus de màrca viària a l'asfalt que delimite un espai protegit per al peató, això és, un pas de peatons. Amb la qual cosa, en més d'una ocasió, tot i sabent que tenim preferència, molts cotxes no tenen cap problema en girar el carrer a tota velocitat i sense tindre'ns en compte (per no parlar quan cau la nit o fa mal oratge).

I la nostra pregunta és ben senzilla: tant costaria instal·lar semàfors per a peatons als quatre creuaments entre carrers i pintar uns passos de peatons? La despesa no serà massa gran i segurament molts guanyariem en tranquil·litat a l'hora de travessar Bisbe Cervera. I ni som pocs, ni són en ocasions comptades.

dimecres, 4 de juny de 2008

Nocions de dret bàsic

Sabem que portem uns quants dies "fora" del barri, però ens ho permetreu per les circumstàncies de la blogosfera local. I entre tantes i tantes patades que s'estan pegant al Dret en alguns comentaris, voldríem fer unes aclaracions jurídiques. I sabem de què parlem. Ho fem perquè uns quants creuen que el Dret té limits infinits i, totjust, recolza el que pensen ells (i punt). Ho lamentem, però les lleis estan fetes per protegir-nos a tots i no sols a uns quants.
  • A aquells que acusen a Alaquàs Parla d'escriure "injúries", tal vegada haurien de dignar-se a mirar un diccionari jurídic. Volem ficar especial èmfasi en que no és el mateix "calúmnia", que "difamació", que "injúria". Per favor, si no ho teniu clar, no acuseu a Alaquàs Parla pel simple fet d'emprar mots jurídics (que sí, queden molt bé, a alguns els esglaien molt...però no és just amollar-los al vent). Si teniu alguna prova, mostreu-la ja. Si no, no continueu generant brossa.
  • La llibertat d'expressió està recollida per la totalitat dels estats de dret. Com exemple, la podeu trobar l'Article 20 de la Constitució Espanyola, a l'Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Trobareu sentències que la defenen i reafermen a totes les Audiències Provincials, al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i, fins i tot, al Tribunal Europeu dels Drets Humans (amb una ràpida recerca per bases de sentències s'adonareu que no es tracta d'un dret menor).
  • Per cert que també existeix una cosa anomenada llibertat de premsa que permet als ciutadans crear mitjans de comunicació no controlats per l'Administració. Perquè sí, no sols són ens comunicatius els mitjans convencionals, sinó també els blocs personals i, per tant, estan protegits.
  • Ací s'està denunciant una confrontació de drets: dret a l'honor, intimitat i pròpia imatge i dret a la lliure informació i expressió. En aquests casos el que decideix què prioritzar és sempre el fet de la rellevància pública (i açò ho decideix un jutge). Per supost, les institucions públiques tenen rellevància pública suficient com per avantposar el dret a la lliure informació i expressió, sempre i quan el que es diga no constituisca delicte. Està assumit que els mitjans de comunicació són eines que supervisen les tasques dels polítics.
  • La LSSI protegeix els moderadors dels blocs dels comentaris que allí s'insereixen, sempre i quan actuen amb diligència (o si es produeix un avís). En aquest cas, quan un comentari és presumptament injuriós (perquè ho descobreixen els moderadors o perquè algú ho sol·licita) s'elimina. En cas de denúncia formal (i no especulacions), els moderadors han de facilitar a qui corresponga les eines necessàries perquè es busque el veritable responsable de l'acció. Val a dir que nosaltres, com a cas particular, vigilem ben de prop els comentaris i en un termini màxim de 48h des que els detectem o se'ns avisa, els eliminem. I en més d'una ocasió hem vist com els companys d'Alaquàs Parla tenien en marxa el mateix patró.
I aquesta és sols una xicoteta recerca jurídica per demostrar que sabem de què parlem, davant de possibles "farols jurídics". Per tant, preguem que qui demana respecte i acusa a Alaquàs Parla, diga com i quan han faltat a l'honor. Però amb fets concrets. Perquè la resta és tractar de seguir fent gran la pilota i, de pas, veure si s'emporta algun bloc més al camí. La resta seran comportaments més propis d'altres temps en blanc i negre.

dimarts, 3 de juny de 2008

Pregunta retòrica

Ens ha tocat un poc els nassos el tancament "per nassos" d'Alaquàs Parla i suposem que a uns quants de vosaltres encara vos escalfarà més el tema quan llegiu aquesta entrada. Perquè creiem que s'està produint un agravi comparatiu.

Com podeu veure en imatge, aquesta és una enganxina de la formació ultradretana Aliança Nacional, que s'ha fet molt popular al nostre poble els darrers dies (en aquest cas la image està pressa enfront de l'Olivar I). De fet, des de la setmana passada hem comptat més de mig centenar sols al Camí Vell de Torrent i la Carretera d'Aldaia (i, per supost, hem llevat i tractat de llevar totes les que les nostres ungles ens han permés). A hores d'ara ningú dubtarà que aquest partit polític recolza obertament la xenofòbia i la confrontació entre persones sota pretextos de naixement. I som uns quants qui ens preguntem per què la Llei de Partits no els il·legalitza ja.

El cas és que van portar a terme una manifestació a Torrent contra la immigració i han estimat adequat plenar el nostre poble d'enganxines. I la nostra pregunta és absolutament retòria i del tot innocent: per què aquells que lleven malaltissament cartells de "Salvem La Casita Blanca" no se sumen als que llevem cartells que de debó atempten contra qualsevol estat de dret? I, millor encara, per què la gent destina recursos en tractar de silenciar missatges anticonstitucionals i constitutius de delicte i sí en canvi en blocs informatius i atessos a la legalitat.

Les persones som una caixa de sorpreses...

Llibertat per atemorir

Anit ho sospitàvem però no podíem dir-ho al 100%: Alaquàs Parla no ha caigut pel seu pes, sinó perquè hom o quelcom l'ha fet tremolar. Ara sembla que tenim dades més que fiables per fer-nos una idea i qualsevol les pot conéixer amb una ràpida fullejada pels posts que han publicat tots els companys. El pes de la llei és gran i una maquinària administrativa al servei de la intimidació, a vegades, pot llevar la son. I per tal d'evitar qualsevol acció repressiva, millor tancar la paradeta. No estem acusant de res a ningú i, qui se senta acusat, pot ser hauria de visitar el seu metge (es veu que a partir d'ara haurem d'escriure els posts amb peus de plom).

Els companys d'Alaquàs Parla van començar en aquesta aventura més o menys quan nosaltres, al final del passat any. Ràpidament van crear-se un espai propi i una fidel audiència, que superava uns quants centenars cada dia (de fet, portaven vora 45.000 visites totals!). A més, tractaven tots els temes amb el seu particular sentit de l'humor. Per dir-ho d'alguna manera, treien punta i somriures a la vegada. Però inclús anaven més enllà i creien en la reivindicació democràtica, amb totes les seues paraules i conseqüències.

Per tant, la blogosfera d'Alaquàs era la més rica de la comarca i, pot ser, una de les més actives en molts quilòmetres. En poc temps vam passar de ser lectors esporàdics de Fòrum Ciutadà i dels esforços del Bloc per estar a Internet, a créixer com rovellons. I en uns mesos vam deixar de ser decenes les persones que sabíem d'aquest canal, per convertir-se en uns quants centenars. I això, amics, dóna por. Perquè a vegades es tracten temes tan frívols com un concurs de rotondes...però d'altres es denuncia la clavada de pota sistemàtica d'alguna administració oficial.

Davant açò sempre hi ha dos opcions: admetre-ho o negar-ho. L'alternativa fàcil és negar-ho i sobrevolar el món amb elegància i omnipotència. La difícil, reconéixer que ho estem fent malament. Siga com siga, el culpable no és el missatger, sinó el missatge. I d'això, amics, no en podem fer res. Perquè nosaltres simplement contem el que veiem i no decidim en com s'ha de veure. Els fets són els que uns quants decideixen i nosaltres patim les conseqüències.

L'únic que tenim clar és que el que publiquen els blocs d'Alaquàs (inclòs Alaquàs Parla) s'atén a la legalitat i no hi ha cap tipus de fonament jurídic que puga substentar una demanda d'injúries ni difamació. I això és un fet jurídic demostrable. La resta, per supost, llibertat per atemorir. Des d'ací el nostre recolzament explícit a Alaquàs Parla i als seus components, un clar exemple de com la gent d'Alaquàs creu en la democràcia.

dilluns, 2 de juny de 2008

Alaquàs ja no parla?

Un llarg dia de treball no sempre és sinònim d'arribar a casa i relaxar-se: acabem de veure com els xics d'Alaquàs Parla no tenen la seua paradeta activada. No tenim informació de primera mà per dir si ha estat un problema tècnic, algun tipus d'inconvenient temporal amb Blogger, falta d'ànims o temps (que ho dubtem, especialment la primera) o, directament, amenaça. Creiem que per ací estan passant coses molt sospitoses i, si finalment es confirmara aquesta pèrdua, la nostra blogosfera quedaria ferida.

Però siga com siga, continuarem igual d'actius o més. Perquè segueixen els mestres de Fòrum Ciutadà, tots els colors polítics (un altre tema és que cadascú amb la seua implicació ja demostra com es pren aquest canal de comunicació), les ganes de fer coses d'Alaquàs Fotodenuncia, les Converses al Carrer Major, els moviments associatius, les reivindicacions...

A hores d'ara, sols ens queda dir: amaguem els teclats o seguim? Nosaltres, ho tenim clar.