Arribem, finalment, a la culminació del nostre estudi de situació. No ho podem fer de qualsevol altra manera que agraint l'estima que hem rebut i destacant la vessant tan enriquidora que ha tingut per a nosaltres açò de reflexionar al voltant d'un tema tan rellevant com aquest. No tenim cap dubte en què ho tornarem a repetir i comptem amb el vostre recolzament.
Com hem vist als darrers posts, Alaquàs té greus problemes comunicatius en tres esferes: interns (entre les diferents parts del poble), externs (amb la resta de municipis de la comarca) i centrals (a la relació de dependència amb València). Aquesta situació s'ha materialitzat gràcies al nostre culte quasi religiós a la benzina barata i el seu individualisme insostenible, a una deficient planificació horitzontal de les administracions implicades en matèria de transport públic i, d'una manera o una altra, a la nostra negativa percepció d'allò que no controlem. No ens preocupen massa les causes quan no es té voluntat per arribar a una solució (i en teniu unes quantes mostres del que estem dient als capítols anteriors).
La connexió amb València és molt millorable i d'una manera relativament senzilla: d'una banda cal duplicar i electrificar les vies que uneixen València i Bunyol, per tal de permetre l'augment de les freqüències dels rodalies al nostre poble. Amb aquesta actuació, de pas, ens estalviaríem els sorolls, vibracions i incompliment sistemàtic d'horaris. Per descomptat, comptem amb recuperar el nostre enllaç perdut amb l'Estació del Nord (o Central).
El bus també ha de millorar en qüestions de competitivitat i respecte al medi ambient. Un bon exemple del que es podria fer passa pel bus guiat elèctric en via reservada que la Conselleria va inaugurar la passada setmana a Castelló (i que té en estudi a Sagunt, Elx, El Perelló...). Es tracta d'un mitjà que no ha de compartir espai amb els cotxes, que funciona amb electricitat i que no requereix una despesa en infraestructures massa gran.
Pel que fa als nexes amb la comarca tot passa per un fet clau: la integració de mitjans públics, tant en coordinació d'horaris com de tarifes. Així s'aconseguiria que un alaquaser no haguera de pagar diferents bitllets a més d'una companyia. En una segona fase, caldria teixir un nou entramat comunicatiu més dens, coherent i, pot ser, sense tanta dependència amb la capital. Queda clar que amb les altes despeses que genera un automòbil i la seua creixent insostenibilitat mediambiental, qualsevol cosa que no passe per enfortir el transport públic és una mostra més del curterminisme.
En aquest sentit, la Conselleria d'Infraestructures va anunciar fa uns anys la construcció del Tramvia de l'Horta Sud, un ambiciós projecte que volia unir Manises amb Silla sense passar per València. Aquesta idea, que donaria servei a una quinzena de pobles, hauria de començar la seua construcció a l'any 2009 i estar enllestida un any després. El ben cert és que ara mateix no hi ha un itinerari oficial exhaustiu, ni una confirmació de freqüències o temps de trajecte. Mentre no funcione, molts continuarem amb la convicció de que estem davant d'un mitjà fictici que es manifesta únicament als programes electorals municipals dels dos grans partits, tant en 2003 com en 2007.
I, pel que fa al nostre municipi, no tots tenen el temps o les forces per anar caminant a l'altra punta del poble: bé siga al centre urbà, bé siga als polígons. Allò ben cert és que l'Ajuntament hauria de crear un servei intern de bus que connectara els principals indrets de forma ràpida i regular. Alguns, pot ser disentisquen amb nosaltres, però tots aquells que vivim a un cantó i hem d'anar caminant a l'altre sabem què diem (i més encara a determinades hores i condicions climàtiques).
Com haureu pogut veure, hem adjuntat un mapa que pretén ser una unió entre la fantasia i la realitat. D'una banda trobem l'actual servei de rodalies i de metrobús, tal i com el coneixem; de l'altra, una sèrie de línies que representen projectes i somnis. El primer dels projectes (en línies a discontínues morades) és l'AVE, que és tota una realitat i, encara que no s'aturarà al nostre poble, sí passarà. El segon, el famós projecte de Tramvia de l'Horta Sud (en línies discontínues roges), que pot ser algun dia veja la llum, tot i que no se sap si s'asemblarà res a aquesta projecció inicial. I, el tercer (en línies discontínues granes), una proposta més o menys factible de bus municipal per donar servei a tot el municipi.
Afortunadament hi ha moltes visions i la nostra no ha de ser l'única i, ni molt menys, l'encertada. Des d'ací, amb el nostre petit altaveu, sols volem demanar seny a tots aquells implicats en la construcció i funcionament de la nostra xarxa de transports públics, així com un ús intel·ligent i racional del vehicle privat. És l'única manera d'evitar-nos uns quants problemes.
Després d'alguns dies de vacances encobertes (permeteu el relax estiuenc, però amb aquestes temperatures i amb aquest nivell de cansanci, "quasi" ens ho mereixem), tornem per fer una doble reflexió. Val a dir que estarem unes quantes setmanes a baix nivell, perquè ens anirem agafant vacances indistintament i no sempre serà fàcil actualitzar (no ens anirem massa lluny, que l'economia no està per obrir la mà). Gràcies a tots aquells que s'heu preocupat. Però ens anem a centrar.
