dimecres, 23 de juliol de 2008

Paisatges canviants

Després d'alguns dies de vacances encobertes (permeteu el relax estiuenc, però amb aquestes temperatures i amb aquest nivell de cansanci, "quasi" ens ho mereixem), tornem per fer una doble reflexió. Val a dir que estarem unes quantes setmanes a baix nivell, perquè ens anirem agafant vacances indistintament i no sempre serà fàcil actualitzar (no ens anirem massa lluny, que l'economia no està per obrir la mà). Gràcies a tots aquells que s'heu preocupat. Però ens anem a centrar.

Imaginem que molts de vosaltres recordareu aquesta imatge que ens va permetre encetar una reflexió. Llavors pensàvem que les finques creixien massa ràpid i les escoles es quedaven baix. Quina desgràcia i indecència, però quina gran realitat que, tres mesos després, encara queda més clara.

D'un temps ençà, véiem al bloc de Vicent Forment com es parlava d'aquest solar, que nosaltres pensàvem que seria emprat en un futur per a alguna cosa de profit. Com per exemple donar-li dignitat al Ciutat de Cremona. I fa algunes setmanes descobrírem que allò canviava. I finalment, Vicent ens va contar el que no volíem, però imaginàvem: no sols no ens desfem dels barracons, sinó que també els ampliem.

I des d'ací volem fer, novament, la nostra denúncia. Perquè quan algú té la voluntat de fer quelcom provisional, no planteja ampliacions i millores. No empra diners i temps en una cosa temporal. Més ve es dóna pressa i tracta d'acabar quant abans millor. Però quan es parla de serveis públics i de governs amb diferents parers (si en tenen, és clar), ací no hi ha qui s'aclare. Mentre, això sí, les finques creixen i la gent paga (si pot)...les escoles es queden vigilant els fonaments, per si escau.

divendres, 11 de juliol de 2008

Imatge relaxada (per a alguns)

Uns dies després de començar a moure les coses per l'ex-rotonda de La Puríssima, nosaltres anàrem a fer unes quantes fotos. Va ser a principis de febrer. I vam guardar algunes d'aquestes imatges "per al futur", perquè en tenim un toll. I avui, per fi, hem trobat una utilitat: és la nostra imatge relaxada de la setmana.

I direu...com que relaxada si aquest tall està suposant 20 minuts extra de viatge per als qui van a Torrent en cotxe i fins mitja hora per als que empren el bus. Per no parlar d'aquells que anaven a peu o en bicicleta, que ara ho tenen impossible. I sense oblidar de la brutícia que està generant (i ens han contat que ha hagut més d'un accident per culpa de la terra a l'asfalt o les deficients indicacions) o els problemes per dormir d'alguns al nostre barri.

Doncs hem decidit que siga relaxada perquè esperem que, prompte, siga una realitat que Alaquàs i Torrent tornen a ser pobles veïns. Han dit un mes? Doncs ja falta una setmana menys...

dijous, 10 de juliol de 2008

Humor negre


Els ajuntaments són uns ens simpàtics, de veritat. A sovint miren per fer-nos la vida més fàcil als veïns i, quan no ho aconsegueixen, ens furten un somriure "amb totes les de la llei". Una vegada, recordem, algú ens va dir que a una habitació d'un carrer Major se seguia amb molta intensitat el que deien els blocs locals i, especialment, aquells que som lliures i sense lligam polític, però que no callem una del que ens envolta.
Vam pensar que qui ens ho va dir havia sobrevalorat el poder dels blocs. Perquè als ajuntament treballen persones serioses, amb corbates i tot, que no tenen temps per a aquestes coses. Que s'ho miren tot molt bé, però les coses amb importància. I sense sentit de l'humor. Però entrades com aquestes demostren que aquella persona estava errada.
La imatge que adjuntem correspon al Camí Vell de Torrent, totjust ací. S'estan iniciant unes obres junt a l'escola infantil Ciutat de Cremona i, tot i que no sabem què són, ens ha cridat l'atenció la tanca. Perquè a aquest lloc no hi ha carrer ni, afortunadament, veïns. Com a molt un antic cementeri...

dimecres, 9 de juliol de 2008

Cataclonch, cataclonch

Cataclonch, cataclonch. Això és el que escolten els veïns que viuen a la part més propera al Camí Vell del nostre barri durant tot el dia. Bé, mentida. Sols quan les fàbriques deixen de treballar, perquè fins aleshores sols s'escolten les màquines de les factories (que pugen les seues portes buscant un poc de vent).

Aquest soroll, segons ens conta un informador (al qual agraïm les dades), és el que s'escolta quan passa per una banda sonora l'autobus que connecta Torrent amb València a través del nostre poble. Es sols un plàstic amb contacte amb uns pneumàtics. Però s'escolta des de les 5 de la matinada fins les 12 de la nit. Al menys quatre o cinc vegades per hora. Silenci absolut i, de sobte, uns rovellats frens aminoren la velocitat i s'escolten els dos colps secs. I un altre acceleró amb sabor a gasoil.

Esperem, pel bé de la seua son, que algú faça alguna cosa. Com per exemple acabar el túnnel ràpid o pensar una altra ruta. En imatge, un autobus que acaba de regalar-nos el cataclonch, cataclonch.

dimarts, 8 de juliol de 2008

Perduts

Si els nostres amics d'Alaquàs Parla estigueren entre nosaltres encara (com a bitàcola, s'entén), segurament farien una entrada semblant per fer notar la poca activitat de la blogosfera local a les darreres setmanes. Per supost, en alguns (tot i l'actualització d'última hora, amb una vessant molt "local") es nota la davallada més que altres. També ho hem notat -almenys en les nostres dades- en el nombre de visites i comentaris, així com la no aparició de personatges que donen nom i cognoms.
Benvingut siga l'estiu blocaire alaquaser i esperem que esteu preparant la tornada amb totes les forces...Des d'ací la nostra rotonda homenatge doblement impossible.

dilluns, 7 de juliol de 2008

Minut i marcador (II)

Ja fa temps fèrem un "minut i marcador" i ara és un bon moment per fer-ne un altre. Com suposem que vos haureu adonat, hem fet alguns canvis en el disseny, però en essència es pot veure el mateix...Segons les novetats del nostre transport favorit vagen esdevenint, l'anirem actualitzant. Ens veiem en ¿un mes?

diumenge, 6 de juliol de 2008

El Tall de Torrent

El Ball de Torrent és una popular representació que se celebrava al nostre poble veí al voltant del 1600. Tot i que no està clar el seu origen, ni s'ha conservat exactament la seua estructura de ball, allò ben cert és que tots sabem com acaba (amb garrots) i d'ací la popular frase valenciana que diu "açò acabarà com el Ball de Torrent", és a dir, no massa bé. Doncs els veïns de Torrent i Alaquàs ja sabíem que açò del túnnel en trinxera de l'AVE no podia ser res més que un mal de cap. El nostre Tall de Torrent esdevé un Ball de Torrent, si ens permeteu l'humor a aquesta calorosa vesprada de diumenge.

Per als qui no tingueu massa clara la situació, el nucli urbà d'Alaquàs té dues connexions directes amb el nucli urbà de Torrent. Una d'ella més històrica (Camí Vell de Torrent) i l'altra relativament més nova (Doctor Gómez Ferrer). No res: dues carreteres d'un quilòmetre que, paral·leles, arriben al barranc de la vila veïna i el creuen. A un costat Alaquàs, a l'altre Torrent (tot i que realment als dos costats es troben els nostres torrentins). Val a dir que el Camí Vell de Torrent ja estava tallat (com altres zones) i Doctor Gómez Ferrer estava "esperant".

El cas és que la nit del dissabte el tall total es va fer efectiu i aquest trajecte d'un minut en cotxe s'allarga uns quants més, ja que els conductors han de visitar Picanya per acabar entrant des d'ací a Torrent o, directament, pujar fins el Parc Central. L'altra opció, també vàlida, passa per donar una gran volta pel Mas del Jutge i entrar pel costat contrari. Segons diuen des d'Adif (que ha subcontractat aquesta obra a l'UTA AVE Aldaia-Picanya), en un mes tornarem a tindre "alguna cosa semblant" a un enllaç amb Torrent, mitjançant l'antic Camí Vell de Torrent.

I nosaltres ens preguntem dues coses: per què si tenim dues carreteres que van directes a Torrent i les dos es veuen afectades, no poden fer primer una i després l'altra? I, el més interessant, si sols van a tardar un mes, per què no s'han esperat a rehabilitar l'altra? Recordem que gràcies a aquesta idea tan -segurament- meditada, més d'un que vaja en cotxe s'enrecordarà d'ells (especialment demà, que molta gent treballa). Però no volem pensar què dirà la gent que va tranquil·lament caminant o en bicicleta fins el poble veí. O, el que és pitjor, aquells que van en autobús (això va a semblar un bus turístic...). En qualsevol cas paciència, que amb açò del transport públic és una bona recepta. En imatge l'antiga redona que anava fins Torrent, des de la BP.

divendres, 4 de juliol de 2008

Imatge un poc menys relaxada

Aquesta setmana la nostra tradicional "imatge relaxada" pot ser siga menys relaxada que mai. O això és el que ha pensat més d'un conductor d'Alaquàs quan s'ha trobat amb aquesta senyal de tràfic tan informativa. Perquè no podem dubtar que siga informativa...tal vegada massa per a una persona que està conduint i pretén desxifrar què signifiquen totes aquestes direccions entrecreuades, amb un fosforescent groc. Un altre dia parlarem de la cara que tenien alguns quan el seu GPS indicava que podien girar a l'esquerra i, la realitat, és que no...qüestions de tecnologies.

dijous, 3 de juliol de 2008

Record

A aquesta mateixa hora d'aquest mateix dia d'ara fa dos anys van morir 43 a un punt del túnnel que hi ha entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús de MetroValencia. El tren es dirigia a Torrent amb vora 150 persones i, de fet, 21 dels morts van ser d'aquesta ciutat. Molts, a eixes hores, sols podíem escoltar la ràdio i tractar de comprovar que no hi havia cap conegut en eixe convoi (i per sort així va ser).

El cas és que a la major tragèdia d'un metro a Espanya, per motius que es desconeixen i s'han tancat en fals, sols s'ha culpat al maquinista i no hem vist cap tipus de responsabilitat política (bé siga d'un conseller o de qualsevol altre tècnic de FGV o la pròpia Conselleria). I dos anys després, les coses es continuen fent "parcialment". D'un banda s'han instal·lat balises i s'han incorporat alguns trens més moderns per tal de millorar la seguretat, però d'altra el sistema de seguretat general de la línia 1 continua siguent el mateix i encara es compta amb una majoria clara de trens com aquells que van protagonitzar l'accident.

I parlem d'açò per responsabilitat amb el nostre seguiment al transport públic, perquè no és una bona idea oblidar als qui van morir o van resultar ferits i perquè ara, cada dia, molts alaquasers travessen pel mateix lloc, degut al tall de la línia C3. Fins i tot queda més d'un que tanca els ulls quan passa per aquest tràgic indret. Des d'ací, doncs, el nostre record i homenatge. En imatge podeu veure un tren de la línia 1 que aquest mateix matí s'enfilava pel famós tram cap a Bétera.

El transport públic a Alaquàs V: el futur entre projectes i propostes

Arribem, finalment, a la culminació del nostre estudi de situació. No ho podem fer de qualsevol altra manera que agraint l'estima que hem rebut i destacant la vessant tan enriquidora que ha tingut per a nosaltres açò de reflexionar al voltant d'un tema tan rellevant com aquest. No tenim cap dubte en què ho tornarem a repetir i comptem amb el vostre recolzament.

Com hem vist als darrers posts, Alaquàs té greus problemes comunicatius en tres esferes: interns (entre les diferents parts del poble), externs (amb la resta de municipis de la comarca) i centrals (a la relació de dependència amb València). Aquesta situació s'ha materialitzat gràcies al nostre culte quasi religiós a la benzina barata i el seu individualisme insostenible, a una deficient planificació horitzontal de les administracions implicades en matèria de transport públic i, d'una manera o una altra, a la nostra negativa percepció d'allò que no controlem. No ens preocupen massa les causes quan no es té voluntat per arribar a una solució (i en teniu unes quantes mostres del que estem dient als capítols anteriors).

La connexió amb València és molt millorable i d'una manera relativament senzilla: d'una banda cal duplicar i electrificar les vies que uneixen València i Bunyol, per tal de permetre l'augment de les freqüències dels rodalies al nostre poble. Amb aquesta actuació, de pas, ens estalviaríem els sorolls, vibracions i incompliment sistemàtic d'horaris. Per descomptat, comptem amb recuperar el nostre enllaç perdut amb l'Estació del Nord (o Central).

El bus també ha de millorar en qüestions de competitivitat i respecte al medi ambient. Un bon exemple del que es podria fer passa pel bus guiat elèctric en via reservada que la Conselleria va inaugurar la passada setmana a Castelló (i que té en estudi a Sagunt, Elx, El Perelló...). Es tracta d'un mitjà que no ha de compartir espai amb els cotxes, que funciona amb electricitat i que no requereix una despesa en infraestructures massa gran.

Pel que fa als nexes amb la comarca tot passa per un fet clau: la integració de mitjans públics, tant en coordinació d'horaris com de tarifes. Així s'aconseguiria que un alaquaser no haguera de pagar diferents bitllets a més d'una companyia. En una segona fase, caldria teixir un nou entramat comunicatiu més dens, coherent i, pot ser, sense tanta dependència amb la capital. Queda clar que amb les altes despeses que genera un automòbil i la seua creixent insostenibilitat mediambiental, qualsevol cosa que no passe per enfortir el transport públic és una mostra més del curterminisme.

En aquest sentit, la Conselleria d'Infraestructures va anunciar fa uns anys la construcció del Tramvia de l'Horta Sud, un ambiciós projecte que volia unir Manises amb Silla sense passar per València. Aquesta idea, que donaria servei a una quinzena de pobles, hauria de començar la seua construcció a l'any 2009 i estar enllestida un any després. El ben cert és que ara mateix no hi ha un itinerari oficial exhaustiu, ni una confirmació de freqüències o temps de trajecte. Mentre no funcione, molts continuarem amb la convicció de que estem davant d'un mitjà fictici que es manifesta únicament als programes electorals municipals dels dos grans partits, tant en 2003 com en 2007.

I, pel que fa al nostre municipi, no tots tenen el temps o les forces per anar caminant a l'altra punta del poble: bé siga al centre urbà, bé siga als polígons. Allò ben cert és que l'Ajuntament hauria de crear un servei intern de bus que connectara els principals indrets de forma ràpida i regular. Alguns, pot ser disentisquen amb nosaltres, però tots aquells que vivim a un cantó i hem d'anar caminant a l'altre sabem què diem (i més encara a determinades hores i condicions climàtiques).

Com haureu pogut veure, hem adjuntat un mapa que pretén ser una unió entre la fantasia i la realitat. D'una banda trobem l'actual servei de rodalies i de metrobús, tal i com el coneixem; de l'altra, una sèrie de línies que representen projectes i somnis. El primer dels projectes (en línies a discontínues morades) és l'AVE, que és tota una realitat i, encara que no s'aturarà al nostre poble, sí passarà. El segon, el famós projecte de Tramvia de l'Horta Sud (en línies discontínues roges), que pot ser algun dia veja la llum, tot i que no se sap si s'asemblarà res a aquesta projecció inicial. I, el tercer (en línies discontínues granes), una proposta més o menys factible de bus municipal per donar servei a tot el municipi.

Afortunadament hi ha moltes visions i la nostra no ha de ser l'única i, ni molt menys, l'encertada. Des d'ací, amb el nostre petit altaveu, sols volem demanar seny a tots aquells implicats en la construcció i funcionament de la nostra xarxa de transports públics, així com un ús intel·ligent i racional del vehicle privat. És l'única manera d'evitar-nos uns quants problemes.

dimarts, 1 de juliol de 2008

El transport públic a Alaquàs IV: la immobilitat interna

Després de tres entregues -amb una setmana de "descans" pel mig-, tornem per presentar els dos últims posts que, a priori, pensem dedicar a aquest tema monogràfic. Es tracta d'un treball de recerca i reflexió, amb unes quantes hores invertides i amb tota la voluntat de fer una crítica de situació i constructiva, denunciant allò evident. Ens hem allunyat, pot ser, del nostre barri; però situacions com aquestes bé mereixen que abandonem els límits estrictament geogràfics. De nou, moltes gràcies a tots aquells que ens heu recolzat amb comentaris, correus, idees i lectures, així com aquells que heu col·laborat tècnicament. Abans de començar volem demanar disculpes, ja que durant unes hores del dissabte es va poder veure publicat un esborrany, sense cap tipus de qualitat, al bloc.

Alaquàs és un poble vergonyosament comunicat internament i, qui ho negue, és un mentider. Amb un terme municipal de vora 4 quilòmetres quadrats (relativament xicotet), no res faria pensar que caldria un transport públic que permetera eliminar l'ús del transport públic o anar caminant. Però la realitat és que aquests 4 quilòmetres quadrats estan més que ben aprofitats: de nord a sud i d'est a oest. Amb una ràpida ullada al mapa que hem creat (perdoneu de nou les errades, però no sempre és fàcil fer les coses comprensibles i, tanmateix, fidels): d'una banda a l'altra del terme trobareu motius per anar: a l'oest el cementeri i els poligons industrials; al nord, el centre de salut i el Castell; al sud, les instal·lacions esportives i, a l'est, el bingo i l'interessant espai creat amb el Parc del Dijous. I això que comptem que cada barri del nostre poble té els seus supermercats, parcs i altres serveis bàsics per no anar-hi massa lluny.

Fem itineraris imaginaris que, certament, són completaments verídics. Si algú del nostre barri ha de visitar el metge, paga la pena deixar-ho córrer si no es compta amb transport privat. De la mateixa manera, algú de la part més propera a Xirivella de l'albereda, que necessite anar a nadar a la nostra piscina, tal vegada hauria de canviar els seus hàbits esportius. I no parlem d'aquells del Camí Vell que tinguen afició pels jocs d'atzar...paga la pena organitzar un campionat de parxís a casa. I si algú viu i treballa a un polígon d'Alaquàs? Doncs que això no equival a no haver de matinar més que la resta (almenys si no tenim automòbil).

Dit d'altra manera, a Alaquàs impera la llei del cotxe i qui mana s'encarrega de crear pàrquings (necessaris, d'altra banda), però se n'oblida dels qui no creiem que les distàncies curtes i individuals siguen per als vehicles privats. Açò, sentint-ho molt, ni pretén ser sostenible, ni tampoc creu veritablement en una societat amb igualtat d'oportunitats per a tots. I, el que és pitjor, aquells que diuen "la ciutat d'Alaquàs" són els mateixos que no es creuen que som molt més que una ciutat dormitori de València.