Alcalde o/i secretari

I ara la gran pregunta, independentment del que diga el protagonista, és...cal que Jorge Alarte se centre al PSPV-PSOE i ens deixe oblidats als alaquasers o cal que Jorge Alarte se centre al PSPV-PSOE i ens tinga en compte?

La formulació d'aquesta pregunta és, com a mínim perniciosa per la nostra part. Perquè ací hi ha dos coses clares: el nostre alcalde no va a dimitir del seu càrrec com a edil (sempre ho ha dit i no veuríem lògic que comence a mentir tan prompte) i el nou secretari general dels socialistes valencians es va a centrar a la seua carrera cap a la Generalitat, deixant com a segon plat (més o menys ple) l'Ajuntament d'Alaquàs. Està clar que hi ha càrrecs polítics que uneixen moltes ocupacions i, un dels casos més cridaners és el d'Alfonso Rus. Aquest home, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, a més de president del PP a la província, té prop de 10 càrrecs de primera línia. I no en deixa cap. Això sí, tota la gent sap on està cada dia i és igual de visible que quan tenia sols un càrrec. Tal vegada és qüestió de voluntat.

El nostre amic Vicent Forment ja ha començat a fer una enquesta de futurs substituts d'Alarte. Què en penseu? Què en sabeu? Esperem a que la plana dels socialistes diga alguna cosa?

Recordeu, alaquasers, recordeu

Com bé sabeu, aquest mateix cap de setmana se celebra l'11é Congrés Nacional del PSPV-PSOE. Durant aquests dies es tractarà de fer reviure un partit que ha comandat la Generalitat Valenciana durant 12 anys i que, tanmateix, ha començat la quarta legislatura lluny del poder a les nostres terres.

A aquest conclau polític acudiran un bon nombre de compromisaris socialistes, que concediran el comandament del partit. Tot i que el procés és prou més complicat, el que sí tenim clar és que l'alcalde d'Alaquàs, Jorge Alarte, serà un dels candidats amb més possibilitats, després dels recolzaments aconseguits a l'Horta i a Alacant.

I com bé tindreu en compte, aquestes aspiracions polítiques del nostre edil han portat a que molts sectors d'Alaquàs es consideren abandonats, especialment a la darrera legislatura. Nosaltres no serem qui anem a llevar-li a Alarte tots els mérits que ha fet en les seues dues primeres majories absolutes, és clar. Però sí serem especialment durs amb el que no s'està fent des de finals de 2006 i des de les eleccions de maig de 2007. Estem parlant de les carències de les instal·lacions esportives, de les seues comptades visites als actes on ens hauria de representar o del nou Pla General d'Ordenació Urbana, criticat per la falta de proteccions i "poc clar" des del punt de vista dels empresaris del polígon. Açò té el poble aturat, com esperant, i sense massa ganes d'emprendre res. Trobem a faltar un alcalde com aquell que va aconseguir -juntament amb altres, s'entén-, que l'AVE no passara en superfície. Un alcalde que, això, siga alcalde. No un candidat, sinó un alcalde.

Així que, millor serà pel bé de tots, que Alarte se centre en Alaquàs o s'ho deixe estar. Perquè això és el que ha decidit la majoria del municipi. Nosaltres necessitem algú que estiga al comandament (és clar, tant ens fa el color polític) i no una persona que es passe el dia comptant fins a 142 (avals). Des d'ací, evidentment, li dessitgem tota la sort possible, perquè segurament si algun dia fora President de la Generalitat, el nostre poble rebria uns quants euros extra. Però, sobretot, perquè volem un alcalde. Ací teniu a la vostra mà, si coneixeu un delegat del PSPV, que ens deixem de queixar. Sort, per ell, però sobretot per nosaltres.

I per què no parla?

Mirem el calendari (que en temps de festes passa més ràpid) i ens adonem de que portem , ara mateix, tres mesos sense Alaquàs Parla. I són tres mesos en què s'han fet moltes interpretacions, s'han esmentat plens de l'Ajuntament d'Alaquàs, s'ha parlat "d'accions jurídiques" i de llibertat d'expressió. On molts, amb bloc o sense ell, hem dit coses sobre el tema i hem mostrat el nostre recolzament unànime, sense importar la visió política. Excepte, és clar, a qui aquelles píndoles d'humor els molestava massa.

Ho podem dir obertament i sense por a amagar-se: la gestió pública està oberta a la crítica social, a la ironia com a senyera i a la conversa sense entrebancs. I si tots tenim clar que no ens agrada una Ràdio Televisió Valenciana condicionada i teledirigida, tampoc volem una cosa per l'estil a Alaquàs. És pot dir més alt, però no més clar: si es tanquen les paradetes, obrirem de noves i, si no som nosaltres, seran uns altres.

I mentre, continuem desitjant el retorn i recolzant la tasca de fiscalització que quasi tota la blogosfera practiquem.