Por

Cada dia, quan tornen a casa de treballar i són més de les nou, tenim por. No és una por infundada i irracional, sinó una por plena d'arguments, de foscor i d'experiències ràncies. Una por plena de desídia i que tempteja la irresponsabilitat de "qui corresponga". I és que cada dia ens fem un bon tros del Camí Vell de Torrent més enllà de les 21h.

Com molts sabreu, el Camí Vell de Torrent, especialment des de la configuració actual de La Sequieta, és un lloc molt bonic, ple de llum i gent que passetja per eixe gran boulevard que vertebra la part oest del nostre poble. Un lloc on xarrar en primavera, passar les nits en estiu, observar pacient la tardor i estrenar els joguets a l'hivern. Sense perill i amb espai per a tots.

Almenys pel que respecta a la part inicial i fins el cantó on s'estan construint algunes VPO municipals. Travessat eixe tram, s'acaba el Camí Vell de Torrent cívic i acurat i comença el Camí Vell sense bancs, gent, cura ni llum. És cert, a cap dels dos costats hi ha cases. Però al fons està el nostre barri i aquesta avinguda és un dels nexos principals de connexió, a més de trobar a un costat el Poliesportiu Bovalar i, a l'altre, un espai per als gossos i diferents espais d'educació. Raons més que suficients per pensar en donar-li més dignitat a aquest tram.

Molts podran dir que papereres en tenim: sí, una. Inclús que durant tot el recorregut hi ha fanals: sí, a un costat, molt separats i alts i enllumenant la carretera, no la vorera i la inquietant foscor de l'esquerra. Algú pot ser diga que tenim un bon paviment: tenir-ne sí, però en gran part és ciment o fa bosses d'aigua quan plou un poc.

I aquesta situació és heretada de temps cap ací. Quan estava el cementeri antic, no res era diferent. Fins i tot era més fàcil imaginar que algú et podria sorprendre. Quan el Camí Vell es feia un bonic boulevard, molts pensàvem que arribaria fins la Casa d'Exercicis Espirituals de La Puríssima. Greu error, que esperem solucione el nou PGOU. Però mentre, nosaltres tenim por quan hem de travessar aquests 300 metres de nit. De fet, disculpeu la qualitat de les imatges, però estan presses amb el mòbil, ja que nosaltres no ens aturem a traure una càmera normal

Minut i marcador (I)

Si fa alguns mesos ho advertíem, avui és una gran realitat: l'AVE ja ens toca de ben prop. Fa poc més de dos mesos, innocentment, es deia a aquest bloc que les úniques molèsties eren el fang i algun camió que travessava el poble. A més, qualsevol molèstia era mínima pensant el que podia suposar un AVE en superfície.
El panorama 70 dies després ha canviat molt: tenim fang, tenim molts més camions, tenim un accés a Torrent tallat i l'amenaça d'una redona a desmantellar que afectarà de forma imprevista el tràfic. A partir d'ara tractarem d'apropar-nos a les obres de l'AVE a Alaquàs, especialment al tram que passa al costat del nostre barri, i ho farem d'una forma dinàmica. Serà el nostre "minut i marcador", al qual ficarem fotos, estat dels talls i la circulació, molèsties i suggerències. Us deixem amb l'estat actual i, ben aviat, imatges de les obres.

Moltes gràcies!

Hem comentat moltes voltes que la nostra blogosfera, la d'Alaquàs, és la més activa de la comarca. I açò no és un farol. La quantitat, varietat i salut dels nostres espais web és més que evident i molts són els pobles que desitjarien gossar de tanta riquesa a la Xarxa (i més d'un ajuntament, el contrari).
Tot açò ens agrada: s'estableixen interessants converses per ací, ens influim, peguem voltes i arribem a conclusions. La democràcia ja ha deixat de ser una paraula ampla, per esdevindre una realitat que tothom pot gaudir.
I quan açò passa, que trobem un fet comunicatiu ressenyable, ja està llest per parlar-ne un dels millors estudiosos de la comunicació i la història de la comarca: Rafa Roca. Ací teniu l'article que hem aconseguit gràcies als companys d'Alaquàs Parla, sense cap tipus de dubte el millor espai web local. Sols podem agrair aquesta deferència i proposar-li que continue amb un estudi açò que apunta a La Fulla de l'Olivar.

Disculpes...

Encara estem en Nadal? Ja s'han acabat les festes? No hi ha cap possibilitat de fer un pont amb Falles? Doncs no. Si atenem al nostre darrer post, que porta més de 2 mesos penjat ací, quasi no hem començat el Nadal. Malauradament (o afortunadament per a la nostra butxaca i salut), ja estem a les darreries de febrer. Un moment especialment interessant i ben segur que apasionant informativament. I nosaltres tornem.
Es cert, durant un temps hem fet un alt en el camí involuntari. Primer va ser el torn de les festes, després les complicacions habituals de gener i, finalment, l'ordinador que ens connecta a Internet va estar de reparació. Excuses per a una realitat ben diferent del que sembla: tornem, 2 mesos després, i amb moltes ganes. Tornem en un moment molt dolç de la nostra blogosfera local i totjust quan s'enceta la recta final de la campanya electoral.
Sigueu benvinguts de nou...