
Com molts sabreu, el Camí Vell de Torrent, especialment des de la configuració actual de La Sequieta, és un lloc molt bonic, ple de llum i gent que passetja per eixe gran boulevard que vertebra la part oest del nostre poble. Un lloc on xarrar en primavera, passar les nits en estiu, observar pacient la tardor i estrenar els joguets a l'hivern. Sense perill i amb espai per a tots.

Molts podran dir que papereres en tenim: sí, una. Inclús que durant tot el recorregut hi ha fanals: sí, a un costat, molt separats i alts i enllumenant la carretera, no la vorera i la inquietant foscor de l'esquerra. Algú pot ser diga que tenim un bon paviment: tenir-ne sí, però en gran part és ciment o fa bosses d'aigua quan plou un poc.
