Una d'estadístiques

Retornem. Mai marxàrem, però és cert que la nostra cadència d'actualitzacions no és comparable a la d'altres bitàcoles del poble: no tenim tantes notícies, ni som capaços de traure tot el temps necessari. Gràcies, abans de res, als centenars de visitants que heu entrat, tot i que iniciàvem el nostre lloc i poc de profit es podia traure. Especialment agraïts estem dels espais amics que ens han citat, referenciat o agregat a les seues llistes, com són Alaquàs Parla, Vicent Forment i Ruben Molina. Però també estem agraïts a altres llocs que són claus a la nostra xicoteta xarxa local: Fòrum Ciutadà, La Quarta Torre o el Blog dels socialistes d'Alaquàs. És tot un èxit comptar amb una blogosfera tan rica i plural al nostre poble, que és molt més del que poden dir uns quants pobles dels voltants. I precisament d'això volíem parlar, de la pluralitat. Ja siga d'idees, de llocs, de vots. Especialment de vots, perquè ens estimem la democràcia.

En més d'un moment, en converses diverses hem debatut sobre moltes coses del nostre barri. Però moltes vegades hem caigut als mateixos llocs comuns. Els tractem d'evitar, ho podem prometre, però no es pot. Creiem que som un dels llocs més abandonats del poble. I ja sé que aquesta frase sonarà frívola i més d'un pensarà que farcida de fal·làcies de nous rics. Però és el que veiem i sentim.

Però allò ben cert és que, fins fa alguns mesos, havíem de tirar els nostres papers i envasos a contenidors instal·lats fora del barri (i pot ser aquest no siga un bon exemple, ja que la ubicació d'aquests no depén exclusivament d'un poder i això implica coordinació i lentidut). Però sí depén de persones amb nom i cognoms que el Barri de la Puríssima no compte amb panells d'anuncis públics, amb jardins amb natura (i no sols pedres), parcs infantils que es poden utilitzar, voreres transitables, serveis bàsics o atenció ciutadana.

I pensàrem en hipòtesis per tal d'explicar aquest "oblit municipal". Alguns pensaven que es devia a què érem un barri massa jove i no necessitàvem encara cap millora; altres, que la nostra ubicació (als afores) ens feia quasi invisibles; la majoria, que els resultats electorals no ens feien beneficiaris de grans premis.

Ho esbrinàrem tot. És cert, som un barri jove i per això no tindrien trellat rehabilitacions com la d'altres barris de la ciutat. I, és cert, estem relativament lluny de l'epicentre local i això ens obliga a recordar que existim. I, per què no, la nostra tendència de vot pot no agradar als actuals propietaris del govern local.

Una ràpida ullada als darrers resultats electorals locals de 2007 (gràcies a l'excel·lent anàlisi dels xics del Bloc d'Alaquàs, ja que aquestes dades no han estat trobades a la plana oficial municipal) ens ho mostren: estem entre el 25% de les demarcacions en què menys percentatge de vots aconsegueixen els socialistes (concretament un 47,19% front el 54,69% de mitjana local). És cert, les demarcacions del centre històric han oferit pitjors resultats als interessos socialistes, però comparant aquestes dades amb les de 2003 i anteriors, veiem com aquest resultat ha estat circumstancialment desfavorable, tot i que aquesta no és la tendència habitual. No obstant, els resultats al nostre barri no són remarcablement diferents.

I, clar, no podem més que escriure els nostres pensaments: els resultats electorals determinen el tractament post-electoral? Si és així, tan malament ens hem portat? O és coincidència l'abandonament?