Fem i fulles de nou

A l'entrada de la setmana passada hem de sumar aquesta altra: les fulles tenen uns simpàtics companys. És tracta del fem que, per un motiu o per un altre, acaba als parcs del nostre barri. Molta culpa la té l'incivisme dels veïns i de les fàbriques, però no ens hem d'oblidar que si no es fiquen els mitjans oportuns per evitar la contaminació o "s'oblida" de netejar...el resultat és brutícia. Ens anotem una falta tots. Us sona?

Tot segueix igual

El temps que hem estat "aturats" no ha servit perquè l'Ajuntament haja tingut una bona consideració amb els problemes de sempre. I és que, enguany igual que l'any passat, tenim el mateix problema de recollida de fulles. De fet, les fulles ja quasi s'han convertit en adob per al parc...

Retornem...

Després d'unes quantes setmanes (ben bé podríem dir que dos mesos i un poc), retornem a l'activitat blogera. I ho fem, abans de res, demanant disculpes a aquells que han entrat en aquests darrers mesos i s'han trobat amb la mateixa notícia. I també desitjant un feliç any 2009.

El cas és que, després d'algunes setmanes donant-li voltes a aquest projecte, decidint si seguim o no, si creixem o no, si invertim més temps o no...hem decidit algunes coses. Bàsicament, en dues idees s'explica tot: anem a deixar de tractar temes que no afecten directament al Barri de la Puríssima i això implica tornar a tindre un ritme d'actualització més llarg del que portàvem abans d'aquesta aturada. Això vol dir que no parlarem de personatges de la política local, ni de serveis que afecten a més zones del municipi, ni de qualsevol altre àmbit d'Alaquàs. Sols del nostre barri, dels seus problemes, necessitats i accions i des de la proximitat. Al cap i a la fi, és la millor manera que hem trobat per continuar. Sigueu, de nou, benvinguts.

Baixades

A la darrera entrada parlàvem de trens...i tornem a rescatar el tema. Ho fem perquè darrerament, com a usuaris de la línia C-3 de Rodalies, hem notat una pèrdua greu de viatgers. Evidentment entre les causes trobem el tall i transbordament a Sant Isidre, que fa augmentar el viatge en un mínim de 15 minuts.

La gent no és tonta i se'n va al bus: major freqüència i temps, comparativament, similar. I deixa els trens prou més buits que abans, tal i com es pot apreciar en aquesta imatge (és un rodalia, d'un dia laborable a les 10 del matí, amb 3 viatgers a tot el tren). Açò ens fa tindre por per una possible retallada de serveis. I ja sabeu, açò és un cercle molt perillòs que és molt habitual en els transports públics: no hi ha ús, es retallen els serveis i baixa l'ús...Quan la realitat és que baixa l'ús perquè no s'adequa l'oferta a la demanda o a la competència. Esperem que Renfe entenga la situació i no ens castigue amb -encara- pitjors horaris.

Plou i plou (IV i final)

Per anar tancant aquest monogràfic sobre com afecten uns quants dies de pluja al nostre municipi, paradoxalment, eixim d'Alaquàs. Però ho fem justificadament, ja que per ací passen uns quants centenars d'alaquasers cada dia. Estem parlant de l'estació de metro de Sant Isidre, on molts esperem (i ens desesperem).

Durant l'estiu començaren a acondicionar aquest abaixador, degut a l'ús que tenia des d'abril pel tall de la C-3. És clar, quan les coses es fan sense planificació, passa el que passa. I en aquesta imatge podeu veure com banyar-se els peus és prou fàcil. Val a dir que MetroValència va construir una mena de sostre d'uralita, però això no evita que l'andana estiga en molt mal estat. Quan plou, és un miracle no xafar un bassal.

Ara que diuen que les obres d'entrada de l'AVE a València estan prou avançades, seria un bon moment per pensar en dir quan va a acabar aquest malson. Perquè la gent comença a estar un poc molesta -tal i com explicarem a la propera entrada- i seria un gest prou lleig que l'AVE arribe al centre i, en canvi, els rodalies no. Com se sol dir, mai plou a gust de tots.

Plou i plou (III)

Això sí, amb tant de ploure, ara són uns bons dies per apropar-se al barranc de Torrent i gaudir d'una imatge molt pròpia de la tardor mediterrània. No cal oblidar que les nostres rambles, majoritàriament seques, sempre tenen reservada alguna sorpresa.

Plou i plou (II)

Continuem amb la nostra visió sobre la pluja al nostre municipi i, una vegada més, ens fiquem el vestit de reivindicació. Ho fem perquè, bé sabeu, qui no plora no mama. I tots sabem que, quan cauen quatre gotes, més val viure en un pis alt a Alaquàs, perquè si no cal tindre poals. Però si a aquestes inclemències li sumem que ningú es preocupa gaire perquè la normalitat torne...doncs la sensació és d'abandonament. Ací podeu veure què passa quan plou, s'acumula fang i ningú mana als serveis de neteja.