Barri La Puríssima Alaquàs

Fem i fulles de nou

2009-01-21T21:22:00.002+01:00

A l'entrada de la setmana passada hem de sumar aquesta altra: les fulles tenen uns simpàtics companys. És tracta del fem que, per un motiu o per un altre, acaba als parcs del nostre barri. Molta culpa la té l'incivisme dels veïns i de les fàbriques, però no ens hem d'oblidar que si no es fiquen els mitjans oportuns per evitar la contaminació o "s'oblida" de netejar...el resultat és brutícia. Ens anotem una falta tots. Us sona?

Tot segueix igual

2009-01-16T10:51:00.001+01:00

El temps que hem estat "aturats" no ha servit perquè l'Ajuntament haja tingut una bona consideració amb els problemes de sempre. I és que, enguany igual que l'any passat, tenim el mateix problema de recollida de fulles. De fet, les fulles ja quasi s'han convertit en adob per al parc...

Retornem...

2009-01-15T17:38:00.002+01:00

Després d'unes quantes setmanes (ben bé podríem dir que dos mesos i un poc), retornem a l'activitat blogera. I ho fem, abans de res, demanant disculpes a aquells que han entrat en aquests darrers mesos i s'han trobat amb la mateixa notícia. I també desitjant un feliç any 2009.

El cas és que, després d'algunes setmanes donant-li voltes a aquest projecte, decidint si seguim o no, si creixem o no, si invertim més temps o no...hem decidit algunes coses. Bàsicament, en dues idees s'explica tot: anem a deixar de tractar temes que no afecten directament al Barri de la Puríssima i això implica tornar a tindre un ritme d'actualització més llarg del que portàvem abans d'aquesta aturada. Això vol dir que no parlarem de personatges de la política local, ni de serveis que afecten a més zones del municipi, ni de qualsevol altre àmbit d'Alaquàs. Sols del nostre barri, dels seus problemes, necessitats i accions i des de la proximitat. Al cap i a la fi, és la millor manera que hem trobat per continuar. Sigueu, de nou, benvinguts.

Baixades

2008-11-04T11:36:00.001+01:00

A la darrera entrada parlàvem de trens...i tornem a rescatar el tema. Ho fem perquè darrerament, com a usuaris de la línia C-3 de Rodalies, hem notat una pèrdua greu de viatgers. Evidentment entre les causes trobem el tall i transbordament a Sant Isidre, que fa augmentar el viatge en un mínim de 15 minuts.

La gent no és tonta i se'n va al bus: major freqüència i temps, comparativament, similar. I deixa els trens prou més buits que abans, tal i com es pot apreciar en aquesta imatge (és un rodalia, d'un dia laborable a les 10 del matí, amb 3 viatgers a tot el tren). Açò ens fa tindre por per una possible retallada de serveis. I ja sabeu, açò és un cercle molt perillòs que és molt habitual en els transports públics: no hi ha ús, es retallen els serveis i baixa l'ús...Quan la realitat és que baixa l'ús perquè no s'adequa l'oferta a la demanda o a la competència. Esperem que Renfe entenga la situació i no ens castigue amb -encara- pitjors horaris.

Plou i plou (IV i final)

2008-10-31T16:36:00.000+01:00

Per anar tancant aquest monogràfic sobre com afecten uns quants dies de pluja al nostre municipi, paradoxalment, eixim d'Alaquàs. Però ho fem justificadament, ja que per ací passen uns quants centenars d'alaquasers cada dia. Estem parlant de l'estació de metro de Sant Isidre, on molts esperem (i ens desesperem).

Durant l'estiu començaren a acondicionar aquest abaixador, degut a l'ús que tenia des d'abril pel tall de la C-3. És clar, quan les coses es fan sense planificació, passa el que passa. I en aquesta imatge podeu veure com banyar-se els peus és prou fàcil. Val a dir que MetroValència va construir una mena de sostre d'uralita, però això no evita que l'andana estiga en molt mal estat. Quan plou, és un miracle no xafar un bassal.

Ara que diuen que les obres d'entrada de l'AVE a València estan prou avançades, seria un bon moment per pensar en dir quan va a acabar aquest malson. Perquè la gent comença a estar un poc molesta -tal i com explicarem a la propera entrada- i seria un gest prou lleig que l'AVE arribe al centre i, en canvi, els rodalies no. Com se sol dir, mai plou a gust de tots.

Plou i plou (III)

2008-10-28T11:30:00.000+01:00

Això sí, amb tant de ploure, ara són uns bons dies per apropar-se al barranc de Torrent i gaudir d'una imatge molt pròpia de la tardor mediterrània. No cal oblidar que les nostres rambles, majoritàriament seques, sempre tenen reservada alguna sorpresa.

Plou i plou (II)

2008-10-26T09:19:00.000+01:00

Continuem amb la nostra visió sobre la pluja al nostre municipi i, una vegada més, ens fiquem el vestit de reivindicació. Ho fem perquè, bé sabeu, qui no plora no mama. I tots sabem que, quan cauen quatre gotes, més val viure en un pis alt a Alaquàs, perquè si no cal tindre poals. Però si a aquestes inclemències li sumem que ningú es preocupa gaire perquè la normalitat torne...doncs la sensació és d'abandonament. Ací podeu veure què passa quan plou, s'acumula fang i ningú mana als serveis de neteja.

Plou i plou (I)

2008-10-24T11:10:00.002+02:00

Els nostres companys del Fòrum parlaven fa uns dies de dos temes que ens agraden especialment: aigua i AVE. La pluja està marcant la setmana i l'alta velocitat ens està donant molts posts des de fa un any. El cas és que la setmana passada anàvem caminant d'Alaquàs a Torrent (per cert, una temeritat gràcies als nostres governants) i ens vam trobar amb açò: la nova piscina descoberta del barri de la Puríssima. Volem agrair a Fomento la consideració que ha tingut amb nosaltres, després de les molèsties que ha ocasionat...

Alcalde o/i secretari

2008-09-30T11:39:00.000+02:00

I ara la gran pregunta, independentment del que diga el protagonista, és...cal que Jorge Alarte se centre al PSPV-PSOE i ens deixe oblidats als alaquasers o cal que Jorge Alarte se centre al PSPV-PSOE i ens tinga en compte?

La formulació d'aquesta pregunta és, com a mínim perniciosa per la nostra part. Perquè ací hi ha dos coses clares: el nostre alcalde no va a dimitir del seu càrrec com a edil (sempre ho ha dit i no veuríem lògic que comence a mentir tan prompte) i el nou secretari general dels socialistes valencians es va a centrar a la seua carrera cap a la Generalitat, deixant com a segon plat (més o menys ple) l'Ajuntament d'Alaquàs. Està clar que hi ha càrrecs polítics que uneixen moltes ocupacions i, un dels casos més cridaners és el d'Alfonso Rus. Aquest home, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, a més de president del PP a la província, té prop de 10 càrrecs de primera línia. I no en deixa cap. Això sí, tota la gent sap on està cada dia i és igual de visible que quan tenia sols un càrrec. Tal vegada és qüestió de voluntat.

El nostre amic Vicent Forment ja ha començat a fer una enquesta de futurs substituts d'Alarte. Què en penseu? Què en sabeu? Esperem a que la plana dels socialistes diga alguna cosa?

Recordeu, alaquasers, recordeu

2008-09-23T14:18:00.000+02:00

Com bé sabeu, aquest mateix cap de setmana se celebra l'11é Congrés Nacional del PSPV-PSOE. Durant aquests dies es tractarà de fer reviure un partit que ha comandat la Generalitat Valenciana durant 12 anys i que, tanmateix, ha començat la quarta legislatura lluny del poder a les nostres terres.

A aquest conclau polític acudiran un bon nombre de compromisaris socialistes, que concediran el comandament del partit. Tot i que el procés és prou més complicat, el que sí tenim clar és que l'alcalde d'Alaquàs, Jorge Alarte, serà un dels candidats amb més possibilitats, després dels recolzaments aconseguits a l'Horta i a Alacant.

I com bé tindreu en compte, aquestes aspiracions polítiques del nostre edil han portat a que molts sectors d'Alaquàs es consideren abandonats, especialment a la darrera legislatura. Nosaltres no serem qui anem a llevar-li a Alarte tots els mérits que ha fet en les seues dues primeres majories absolutes, és clar. Però sí serem especialment durs amb el que no s'està fent des de finals de 2006 i des de les eleccions de maig de 2007. Estem parlant de les carències de les instal·lacions esportives, de les seues comptades visites als actes on ens hauria de representar o del nou Pla General d'Ordenació Urbana, criticat per la falta de proteccions i "poc clar" des del punt de vista dels empresaris del polígon. Açò té el poble aturat, com esperant, i sense massa ganes d'emprendre res. Trobem a faltar un alcalde com aquell que va aconseguir -juntament amb altres, s'entén-, que l'AVE no passara en superfície. Un alcalde que, això, siga alcalde. No un candidat, sinó un alcalde.

Així que, millor serà pel bé de tots, que Alarte se centre en Alaquàs o s'ho deixe estar. Perquè això és el que ha decidit la majoria del municipi. Nosaltres necessitem algú que estiga al comandament (és clar, tant ens fa el color polític) i no una persona que es passe el dia comptant fins a 142 (avals). Des d'ací, evidentment, li dessitgem tota la sort possible, perquè segurament si algun dia fora President de la Generalitat, el nostre poble rebria uns quants euros extra. Però, sobretot, perquè volem un alcalde. Ací teniu a la vostra mà, si coneixeu un delegat del PSPV, que ens deixem de queixar. Sort, per ell, però sobretot per nosaltres.

I per què no parla?

2008-09-02T07:19:00.000+02:00

Mirem el calendari (que en temps de festes passa més ràpid) i ens adonem de que portem , ara mateix, tres mesos sense Alaquàs Parla. I són tres mesos en què s'han fet moltes interpretacions, s'han esmentat plens de l'Ajuntament d'Alaquàs, s'ha parlat "d'accions jurídiques" i de llibertat d'expressió. On molts, amb bloc o sense ell, hem dit coses sobre el tema i hem mostrat el nostre recolzament unànime, sense importar la visió política. Excepte, és clar, a qui aquelles píndoles d'humor els molestava massa.

Ho podem dir obertament i sense por a amagar-se: la gestió pública està oberta a la crítica social, a la ironia com a senyera i a la conversa sense entrebancs. I si tots tenim clar que no ens agrada una Ràdio Televisió Valenciana condicionada i teledirigida, tampoc volem una cosa per l'estil a Alaquàs. És pot dir més alt, però no més clar: si es tanquen les paradetes, obrirem de noves i, si no som nosaltres, seran uns altres.

I mentre, continuem desitjant el retorn i recolzant la tasca de fiscalització que quasi tota la blogosfera practiquem.

Blog Day

2008-08-31T08:03:00.000+02:00

Avui ens sumem al que s'ha anomenat Blog Day. Aquells que tenim una bitàcola ens sentim dins d'una comunitat molt lliure, en què podem publicar allò que volem i, un dia a l'any, ens revindiquem en el nostre goig. Aquesta és la quarta edició d'aquesta efemèride (la primera que estem amb vosaltres i el podem "celebrar") i és una cita inexcusable per tal de fer més ampla la nostra llista de preferències. Perquè en això consisteix la història: avui hem de comentar els nostres 5 blocs més importants, que poden tindre molt o molt poc de personal. Fem, doncs, la nostra tria de consens (sense oblidar que la censura s'ha emportat pel camí altres espais, ja sabeu):

Fòrum Ciutadà: evidentment no pot faltar el racó pioner a Internet del nostre poble. Pot ser la bitàcola més intensa i correcta d'Alaquàs. Ací mai veuràs un article fora de lloc, un atac injustificat o una informació innecessària. A sovint, això sí, trobem a faltar més de redacció pròpia, que queda clar que en teniu enginy de sobra.
Microsiervos: l'espai per excel·lència de la gent que estem interessats en tot allò relacionat amb la ciència i la tecnologia. És el bloc més llegit en castellà i un veritable torrent d'informació. Necessari i tècnicament fonamental.
Cuatro Tipos: un espai de quatre periodistes/dissenyadors gràfics que ens conten com és la premsa -de veritat- per dins. Hi ha històries molt interessants i detalls que passen desapercebuts a un lector de a peu. O tal vegada no...
El bloc d'Arsenio Escolar: el director de 20 Minutos té un espai a Internet molt interessant, on conta com es crea un periòdic i explica gran part dels secrets que té el diari més llegit de l'Estat. Una veritable joia...
El bloc d'Alberto Montt: es tracta d'un il·lustrador de primer nivell, que diàriament ens regala les reflexions visuals més interessants que mai hem trobat. Fa falta un bloc així a Alaquàs...

Au d'estiu (VI)

2008-08-24T19:17:00.003+02:00

Un amic ens va enviar el divendres aquesta imatge i, després de passar per retoc fotogràfic (no volia ser reconegut a l'espill retrovisor), la publiquem. Concretament es veu l'accident d'un camió que estava treballant en les obres de l'AVE, que va passar entre les 22h del dijous i les 8 hores del divendres. El camioner no ha tingut cap problema i això és el més important. Però accidents com aquest ens fan pensar algunes coses:

Si s'ha produit per una errada mecànica, que ha tingut molta sort (perquè tan prop del barranc podria haver provocat una desgràcia).

Si té a veure amb algun tipus d'errada humana, tal volta s'hauria de revisar si aquesta gent està treballant massa a estall, perquè els pressionen i temen perdre el seu treball.

Si hi ha cap incidència a la qualitat de l'asfalt que fa la carretera menys segura.

Però tot açò són conjetures. De moment, aneu amb compte pels trams on hi ha obres...

Au d'estiu (V)

2008-08-21T08:37:00.000+02:00

Continuem amb les nostres curtes i visuals entregues sobre l'estat de les obres de l'AVE en aquest estiu. En aquest cas, prenem una imatge quasi des del terme de Picanya, en un enclau on la plataforma s'enfonsarà fins a ésser un túnnel. Açò que veieu ara no era així fa alguns mesos, ja que existia un escorxador i uns xicotets horts. Però ja sabeu, les coses canvien...i ara cal reforçar els ciments del que ens queda, tal i com recollien els companys del Fòrum, d'una notícia redactada per la genial Laura Sena. Ja els resta ben poc als pobres veïns que, cada matí, desdejunen pols, soroll i unes meravelloses vistes al penya-segat de l'evolució. Les obres avancen i, diuen, ens abandonen...amb quants mesos de retard?

Au d'estiu (IV)

2008-08-20T09:00:00.003+02:00

Les infraestructures, està clar, per on passen es deixen notar. Durant molts anys els valencians patírem per com es feien les coses a l'A-3 totjust al llindar amb Castella o ara ho fem amb l'A-7 a l'entorn d'Albaida-Cocentaina i Alcoi. Està clar que deixen un tatuatge, una marca difícil d'esborrar, però ens agrada pensar que el progrés paga un mínim la pena (evidentment quan no queda més opció i quan és estrictament necessari). Aquest AVE, com molts han dit, ni és l'única opció, ni és necessari. I aquesta esquerda és el nostre tatuatge, la marca que ha de pagar la nostra comarca al meninfotisme madrileny i, és clar, valencià. En aquesta imatge, quasi finalització de les obres de l'AVE a la part més oriental del tram entre Aldaia i Picanya, encara sort que baix hi ha un túnnel i no és una trintxera per dalt.

Au d'estiu (III)

2008-08-19T11:35:00.000+02:00

Per continuar amb aquesta sèrie d'observacions, visuals fonamentalment, hem escollit aquesta imatge. Un cotxe xafa una ratlla divisòria groga, abans d'encarar la redona que hi ha al final del Camí Vell. I la xafa perquè és una línia incoherent, sense cap tipus de trellat i que delimita un carril impossible. Damunt ho fa sota una senyalització errònia, obsoleta i confonedora. Així són les obres de l'AVE, unes obres que alteren -sense permís- la vida quotidiana de molta gent, fetes amb una planificació zero i amb un grau de despreci cap a tot que esglaia. I a qui no li agrade...mala sort.

Au d'estiu (II)

2008-08-18T09:28:00.000+02:00

El més important de l'avanç de les obres de l'AVE, sense cap mena de dubte, és la recuperació de l'enllaç amb el nostre poble veí. Com hem patit molts dels que tenim alguna cosa a fer a sovint a Torrent i escollim el cotxe, l'autobus, la bicicleta o el passeig per arribar-hi, teníem seriosos problemes. En les dos primeres formes multiplicàvem el viatge, però en les altres dos, era directament impossible. Ara, aquesta carretera mal asfaltada, amb una protecció dubtosa i d'un ample poc raonable ens torna a connectar des de fa alguns dies, cinc setmanes després de desconnectar-nos per l'altre costat. Ací està i gràcies...i diuen que al setembre tornarà la redona de La Puríssima.

Au d'estiu (I)

2008-08-17T18:50:00.003+02:00

En ple estiu que estem, i després d'unes quantes setmanes informativament desapareguts, tornem poc a poc a l'activitat. I ho volem fer amb unes quantes entregues molt curtes i fonamentalment visuals per tal d'exposar l'estat actual de les obres de l'AVE al pas pels voltants del nostre barri. Com sabeu, en aquest estiu calorosament informatiu, l'actualitat del nostre barri ve marcada per aquestes obres que, afortunadament, semblen encarar la recta final. Serà cert? De moment, aquesta és la situació, a finals de la tercera setmana d'agost. Podeu comparar, si voleu, amb aquesta citadíssima imatge de desembre.

Paisatges canviants

2008-07-23T22:39:00.003+02:00

Després d'alguns dies de vacances encobertes (permeteu el relax estiuenc, però amb aquestes temperatures i amb aquest nivell de cansanci, "quasi" ens ho mereixem), tornem per fer una doble reflexió. Val a dir que estarem unes quantes setmanes a baix nivell, perquè ens anirem agafant vacances indistintament i no sempre serà fàcil actualitzar (no ens anirem massa lluny, que l'economia no està per obrir la mà). Gràcies a tots aquells que s'heu preocupat. Però ens anem a centrar.

Imaginem que molts de vosaltres recordareu aquesta imatge que ens va permetre encetar una reflexió. Llavors pensàvem que les finques creixien massa ràpid i les escoles es quedaven baix. Quina desgràcia i indecència, però quina gran realitat que, tres mesos després, encara queda més clara.

D'un temps ençà, véiem al bloc de Vicent Forment com es parlava d'aquest solar, que nosaltres pensàvem que seria emprat en un futur per a alguna cosa de profit. Com per exemple donar-li dignitat al Ciutat de Cremona. I fa algunes setmanes descobrírem que allò canviava. I finalment, Vicent ens va contar el que no volíem, però imaginàvem: no sols no ens desfem dels barracons, sinó que també els ampliem.

I des d'ací volem fer, novament, la nostra denúncia. Perquè quan algú té la voluntat de fer quelcom provisional, no planteja ampliacions i millores. No empra diners i temps en una cosa temporal. Més ve es dóna pressa i tracta d'acabar quant abans millor. Però quan es parla de serveis públics i de governs amb diferents parers (si en tenen, és clar), ací no hi ha qui s'aclare. Mentre, això sí, les finques creixen i la gent paga (si pot)...les escoles es queden vigilant els fonaments, per si escau.

Imatge relaxada (per a alguns)

2008-07-11T10:37:00.000+02:00

Uns dies després de començar a moure les coses per l'ex-rotonda de La Puríssima, nosaltres anàrem a fer unes quantes fotos. Va ser a principis de febrer. I vam guardar algunes d'aquestes imatges "per al futur", perquè en tenim un toll. I avui, per fi, hem trobat una utilitat: és la nostra imatge relaxada de la setmana.

I direu...com que relaxada si aquest tall està suposant 20 minuts extra de viatge per als qui van a Torrent en cotxe i fins mitja hora per als que empren el bus. Per no parlar d'aquells que anaven a peu o en bicicleta, que ara ho tenen impossible. I sense oblidar de la brutícia que està generant (i ens han contat que ha hagut més d'un accident per culpa de la terra a l'asfalt o les deficients indicacions) o els problemes per dormir d'alguns al nostre barri.

Doncs hem decidit que siga relaxada perquè esperem que, prompte, siga una realitat que Alaquàs i Torrent tornen a ser pobles veïns. Han dit un mes? Doncs ja falta una setmana menys...

Humor negre

2008-07-10T11:57:00.001+02:00

Els ajuntaments són uns ens simpàtics, de veritat. A sovint miren per fer-nos la vida més fàcil als veïns i, quan no ho aconsegueixen, ens furten un somriure "amb totes les de la llei". Una vegada, recordem, algú ens va dir que a una habitació d'un carrer Major se seguia amb molta intensitat el que deien els blocs locals i, especialment, aquells que som lliures i sense lligam polític, però que no callem una del que ens envolta.

Vam pensar que qui ens ho va dir havia sobrevalorat el poder dels blocs. Perquè als ajuntament treballen persones serioses, amb corbates i tot, que no tenen temps per a aquestes coses. Que s'ho miren tot molt bé, però les coses amb importància. I sense sentit de l'humor. Però entrades com aquestes demostren que aquella persona estava errada.

La imatge que adjuntem correspon al Camí Vell de Torrent, totjust ací. S'estan iniciant unes obres junt a l'escola infantil Ciutat de Cremona i, tot i que no sabem què són, ens ha cridat l'atenció la tanca. Perquè a aquest lloc no hi ha carrer ni, afortunadament, veïns. Com a molt un antic cementeri...

Cataclonch, cataclonch

2008-07-09T21:34:00.000+02:00

Cataclonch, cataclonch. Això és el que escolten els veïns que viuen a la part més propera al Camí Vell del nostre barri durant tot el dia. Bé, mentida. Sols quan les fàbriques deixen de treballar, perquè fins aleshores sols s'escolten les màquines de les factories (que pugen les seues portes buscant un poc de vent).

Aquest soroll, segons ens conta un informador (al qual agraïm les dades), és el que s'escolta quan passa per una banda sonora l'autobus que connecta Torrent amb València a través del nostre poble. Es sols un plàstic amb contacte amb uns pneumàtics. Però s'escolta des de les 5 de la matinada fins les 12 de la nit. Al menys quatre o cinc vegades per hora. Silenci absolut i, de sobte, uns rovellats frens aminoren la velocitat i s'escolten els dos colps secs. I un altre acceleró amb sabor a gasoil.

Esperem, pel bé de la seua son, que algú faça alguna cosa. Com per exemple acabar el túnnel ràpid o pensar una altra ruta. En imatge, un autobus que acaba de regalar-nos el cataclonch, cataclonch.

Perduts

2008-07-08T11:16:00.003+02:00

Si els nostres amics d'Alaquàs Parla estigueren entre nosaltres encara (com a bitàcola, s'entén), segurament farien una entrada semblant per fer notar la poca activitat de la blogosfera local a les darreres setmanes. Per supost, en alguns (tot i l'actualització d'última hora, amb una vessant molt "local") es nota la davallada més que altres. També ho hem notat -almenys en les nostres dades- en el nombre de visites i comentaris, així com la no aparició de personatges que donen nom i cognoms.

Benvingut siga l'estiu blocaire alaquaser i esperem que esteu preparant la tornada amb totes les forces...Des d'ací la nostra rotonda homenatge doblement impossible.

Minut i marcador (II)

2008-07-07T10:26:00.000+02:00

Ja fa temps fèrem un "minut i marcador" i ara és un bon moment per fer-ne un altre. Com suposem que vos haureu adonat, hem fet alguns canvis en el disseny, però en essència es pot veure el mateix...Segons les novetats del nostre transport favorit vagen esdevenint, l'anirem actualitzant. Ens veiem en ¿un mes?

El Tall de Torrent

2008-07-06T15:32:00.003+02:00

El Ball de Torrent és una popular representació que se celebrava al nostre poble veí al voltant del 1600. Tot i que no està clar el seu origen, ni s'ha conservat exactament la seua estructura de ball, allò ben cert és que tots sabem com acaba (amb garrots) i d'ací la popular frase valenciana que diu "açò acabarà com el Ball de Torrent", és a dir, no massa bé. Doncs els veïns de Torrent i Alaquàs ja sabíem que açò del túnnel en trinxera de l'AVE no podia ser res més que un mal de cap. El nostre Tall de Torrent esdevé un Ball de Torrent, si ens permeteu l'humor a aquesta calorosa vesprada de diumenge.

Per als qui no tingueu massa clara la situació, el nucli urbà d'Alaquàs té dues connexions directes amb el nucli urbà de Torrent. Una d'ella més històrica (Camí Vell de Torrent) i l'altra relativament més nova (Doctor Gómez Ferrer). No res: dues carreteres d'un quilòmetre que, paral·leles, arriben al barranc de la vila veïna i el creuen. A un costat Alaquàs, a l'altre Torrent (tot i que realment als dos costats es troben els nostres torrentins). Val a dir que el Camí Vell de Torrent ja estava tallat (com altres zones) i Doctor Gómez Ferrer estava "esperant".

El cas és que la nit del dissabte el tall total es va fer efectiu i aquest trajecte d'un minut en cotxe s'allarga uns quants més, ja que els conductors han de visitar Picanya per acabar entrant des d'ací a Torrent o, directament, pujar fins el Parc Central. L'altra opció, també vàlida, passa per donar una gran volta pel Mas del Jutge i entrar pel costat contrari. Segons diuen des d'Adif (que ha subcontractat aquesta obra a l'UTA AVE Aldaia-Picanya), en un mes tornarem a tindre "alguna cosa semblant" a un enllaç amb Torrent, mitjançant l'antic Camí Vell de Torrent.

I nosaltres ens preguntem dues coses: per què si tenim dues carreteres que van directes a Torrent i les dos es veuen afectades, no poden fer primer una i després l'altra? I, el més interessant, si sols van a tardar un mes, per què no s'han esperat a rehabilitar l'altra? Recordem que gràcies a aquesta idea tan -segurament- meditada, més d'un que vaja en cotxe s'enrecordarà d'ells (especialment demà, que molta gent treballa). Però no volem pensar què dirà la gent que va tranquil·lament caminant o en bicicleta fins el poble veí. O, el que és pitjor, aquells que van en autobús (això va a semblar un bus turístic...). En qualsevol cas paciència, que amb açò del transport públic és una bona recepta. En imatge l'antiga redona que anava fins Torrent, des de la BP.

Imatge un poc menys relaxada

2008-07-04T12:58:00.001+02:00

Aquesta setmana la nostra tradicional "imatge relaxada" pot ser siga menys relaxada que mai. O això és el que ha pensat més d'un conductor d'Alaquàs quan s'ha trobat amb aquesta senyal de tràfic tan informativa. Perquè no podem dubtar que siga informativa...tal vegada massa per a una persona que està conduint i pretén desxifrar què signifiquen totes aquestes direccions entrecreuades, amb un fosforescent groc. Un altre dia parlarem de la cara que tenien alguns quan el seu GPS indicava que podien girar a l'esquerra i, la realitat, és que no...qüestions de tecnologies.

Record

2008-07-03T13:03:00.004+02:00

A aquesta mateixa hora d'aquest mateix dia d'ara fa dos anys van morir 43 a un punt del túnnel que hi ha entre les estacions de Plaça d'Espanya i Jesús de MetroValencia. El tren es dirigia a Torrent amb vora 150 persones i, de fet, 21 dels morts van ser d'aquesta ciutat. Molts, a eixes hores, sols podíem escoltar la ràdio i tractar de comprovar que no hi havia cap conegut en eixe convoi (i per sort així va ser).

El cas és que a la major tragèdia d'un metro a Espanya, per motius que es desconeixen i s'han tancat en fals, sols s'ha culpat al maquinista i no hem vist cap tipus de responsabilitat política (bé siga d'un conseller o de qualsevol altre tècnic de FGV o la pròpia Conselleria). I dos anys després, les coses es continuen fent "parcialment". D'un banda s'han instal·lat balises i s'han incorporat alguns trens més moderns per tal de millorar la seguretat, però d'altra el sistema de seguretat general de la línia 1 continua siguent el mateix i encara es compta amb una majoria clara de trens com aquells que van protagonitzar l'accident.

I parlem d'açò per responsabilitat amb el nostre seguiment al transport públic, perquè no és una bona idea oblidar als qui van morir o van resultar ferits i perquè ara, cada dia, molts alaquasers travessen pel mateix lloc, degut al tall de la línia C3. Fins i tot queda més d'un que tanca els ulls quan passa per aquest tràgic indret. Des d'ací, doncs, el nostre record i homenatge. En imatge podeu veure un tren de la línia 1 que aquest mateix matí s'enfilava pel famós tram cap a Bétera.

El transport públic a Alaquàs V: el futur entre projectes i propostes

2008-07-03T11:33:00.000+02:00

Arribem, finalment, a la culminació del nostre estudi de situació. No ho podem fer de qualsevol altra manera que agraint l'estima que hem rebut i destacant la vessant tan enriquidora que ha tingut per a nosaltres açò de reflexionar al voltant d'un tema tan rellevant com aquest. No tenim cap dubte en què ho tornarem a repetir i comptem amb el vostre recolzament.

Com hem vist als darrers posts, Alaquàs té greus problemes comunicatius en tres esferes: interns (entre les diferents parts del poble), externs (amb la resta de municipis de la comarca) i centrals (a la relació de dependència amb València). Aquesta situació s'ha materialitzat gràcies al nostre culte quasi religiós a la benzina barata i el seu individualisme insostenible, a una deficient planificació horitzontal de les administracions implicades en matèria de transport públic i, d'una manera o una altra, a la nostra negativa percepció d'allò que no controlem. No ens preocupen massa les causes quan no es té voluntat per arribar a una solució (i en teniu unes quantes mostres del que estem dient als capítols anteriors).

La connexió amb València és molt millorable i d'una manera relativament senzilla: d'una banda cal duplicar i electrificar les vies que uneixen València i Bunyol, per tal de permetre l'augment de les freqüències dels rodalies al nostre poble. Amb aquesta actuació, de pas, ens estalviaríem els sorolls, vibracions i incompliment sistemàtic d'horaris. Per descomptat, comptem amb recuperar el nostre enllaç perdut amb l'Estació del Nord (o Central).

El bus també ha de millorar en qüestions de competitivitat i respecte al medi ambient. Un bon exemple del que es podria fer passa pel bus guiat elèctric en via reservada que la Conselleria va inaugurar la passada setmana a Castelló (i que té en estudi a Sagunt, Elx, El Perelló...). Es tracta d'un mitjà que no ha de compartir espai amb els cotxes, que funciona amb electricitat i que no requereix una despesa en infraestructures massa gran.

Pel que fa als nexes amb la comarca tot passa per un fet clau: la integració de mitjans públics, tant en coordinació d'horaris com de tarifes. Així s'aconseguiria que un alaquaser no haguera de pagar diferents bitllets a més d'una companyia. En una segona fase, caldria teixir un nou entramat comunicatiu més dens, coherent i, pot ser, sense tanta dependència amb la capital. Queda clar que amb les altes despeses que genera un automòbil i la seua creixent insostenibilitat mediambiental, qualsevol cosa que no passe per enfortir el transport públic és una mostra més del curterminisme.

En aquest sentit, la Conselleria d'Infraestructures va anunciar fa uns anys la construcció del Tramvia de l'Horta Sud, un ambiciós projecte que volia unir Manises amb Silla sense passar per València. Aquesta idea, que donaria servei a una quinzena de pobles, hauria de començar la seua construcció a l'any 2009 i estar enllestida un any després. El ben cert és que ara mateix no hi ha un itinerari oficial exhaustiu, ni una confirmació de freqüències o temps de trajecte. Mentre no funcione, molts continuarem amb la convicció de que estem davant d'un mitjà fictici que es manifesta únicament als programes electorals municipals dels dos grans partits, tant en 2003 com en 2007.

I, pel que fa al nostre municipi, no tots tenen el temps o les forces per anar caminant a l'altra punta del poble: bé siga al centre urbà, bé siga als polígons. Allò ben cert és que l'Ajuntament hauria de crear un servei intern de bus que connectara els principals indrets de forma ràpida i regular. Alguns, pot ser disentisquen amb nosaltres, però tots aquells que vivim a un cantó i hem d'anar caminant a l'altre sabem què diem (i més encara a determinades hores i condicions climàtiques).

Com haureu pogut veure, hem adjuntat un mapa que pretén ser una unió entre la fantasia i la realitat. D'una banda trobem l'actual servei de rodalies i de metrobús, tal i com el coneixem; de l'altra, una sèrie de línies que representen projectes i somnis. El primer dels projectes (en línies a discontínues morades) és l'AVE, que és tota una realitat i, encara que no s'aturarà al nostre poble, sí passarà. El segon, el famós projecte de Tramvia de l'Horta Sud (en línies discontínues roges), que pot ser algun dia veja la llum, tot i que no se sap si s'asemblarà res a aquesta projecció inicial. I, el tercer (en línies discontínues granes), una proposta més o menys factible de bus municipal per donar servei a tot el municipi.

Afortunadament hi ha moltes visions i la nostra no ha de ser l'única i, ni molt menys, l'encertada. Des d'ací, amb el nostre petit altaveu, sols volem demanar seny a tots aquells implicats en la construcció i funcionament de la nostra xarxa de transports públics, així com un ús intel·ligent i racional del vehicle privat. És l'única manera d'evitar-nos uns quants problemes.

El transport públic a Alaquàs IV: la immobilitat interna

2008-07-01T08:43:00.000+02:00

Després de tres entregues -amb una setmana de "descans" pel mig-, tornem per presentar els dos últims posts que, a priori, pensem dedicar a aquest tema monogràfic. Es tracta d'un treball de recerca i reflexió, amb unes quantes hores invertides i amb tota la voluntat de fer una crítica de situació i constructiva, denunciant allò evident. Ens hem allunyat, pot ser, del nostre barri; però situacions com aquestes bé mereixen que abandonem els límits estrictament geogràfics. De nou, moltes gràcies a tots aquells que ens heu recolzat amb comentaris, correus, idees i lectures, així com aquells que heu col·laborat tècnicament. Abans de començar volem demanar disculpes, ja que durant unes hores del dissabte es va poder veure publicat un esborrany, sense cap tipus de qualitat, al bloc.

Alaquàs és un poble vergonyosament comunicat internament i, qui ho negue, és un mentider. Amb un terme municipal de vora 4 quilòmetres quadrats (relativament xicotet), no res faria pensar que caldria un transport públic que permetera eliminar l'ús del transport públic o anar caminant. Però la realitat és que aquests 4 quilòmetres quadrats estan més que ben aprofitats: de nord a sud i d'est a oest. Amb una ràpida ullada al mapa que hem creat (perdoneu de nou les errades, però no sempre és fàcil fer les coses comprensibles i, tanmateix, fidels): d'una banda a l'altra del terme trobareu motius per anar: a l'oest el cementeri i els poligons industrials; al nord, el centre de salut i el Castell; al sud, les instal·lacions esportives i, a l'est, el bingo i l'interessant espai creat amb el Parc del Dijous. I això que comptem que cada barri del nostre poble té els seus supermercats, parcs i altres serveis bàsics per no anar-hi massa lluny.

Fem itineraris imaginaris que, certament, són completaments verídics. Si algú del nostre barri ha de visitar el metge, paga la pena deixar-ho córrer si no es compta amb transport privat. De la mateixa manera, algú de la part més propera a Xirivella de l'albereda, que necessite anar a nadar a la nostra piscina, tal vegada hauria de canviar els seus hàbits esportius. I no parlem d'aquells del Camí Vell que tinguen afició pels jocs d'atzar...paga la pena organitzar un campionat de parxís a casa. I si algú viu i treballa a un polígon d'Alaquàs? Doncs que això no equival a no haver de matinar més que la resta (almenys si no tenim automòbil).

Dit d'altra manera, a Alaquàs impera la llei del cotxe i qui mana s'encarrega de crear pàrquings (necessaris, d'altra banda), però se n'oblida dels qui no creiem que les distàncies curtes i individuals siguen per als vehicles privats. Açò, sentint-ho molt, ni pretén ser sostenible, ni tampoc creu veritablement en una societat amb igualtat d'oportunitats per a tots. I, el que és pitjor, aquells que diuen "la ciutat d'Alaquàs" són els mateixos que no es creuen que som molt més que una ciutat dormitori de València.

L'estiu es veu en rosa

2008-06-27T09:23:00.000+02:00

Ja portem algunes setmanes amb imatges tranquil·les per al cap de setmana....i aquest divendres no preteníem fer una excepció. Ens hem reservat aquesta fotografia, que per cert demà complirà una setmana, per tal d'il·lustrar el meravellòs aspecte que té aquesta planta al principi de l'estiu. Tot i que en més d'una ocasió ens ha molestat i, fins i tot, hi ha qui diu que és verinosa, ens agraden els seus colors. Durant les properes setmanes veurà moltes coses i, algunes d'elles, apareixeran a aquest bloc. Gaudiu...

Doncs no, no estem somniant

2008-06-26T18:55:00.000+02:00

A principi de setmana parlàvem d'un estrany tub metàl·lic en un lloc que ens cridava prou l'atenció: al costat mateix d'un creament indegudament indicat amb senyals de tràfic, que ja vam denunciar fa poc més de dues setmanes. La veritat que no volíem fer-nos il·lusions. I sense saber massa bé com, aquesta setmana hem desdejunat amb allò que demanàvem. No volem pensar que algú de l'Ajuntament llig aquest bloc i ha decidit solucionar aquest greu problema, que afectava la seguretat d'aquells que convivim entre la vorera i l'asfalt (no tenim ni de bon tros tanta influència). Però és cert que fa vora 15 anys que vivim ací i no res s'havia fet per tractar de corregir aquesta carència, fins ara. I vos podem assegurar que el problema era igual d'evident i s'han realitzat obres al Camí Vell de Torrent que podien haver millorat la seguretat d'aquest creuament.

En qualsevol cas, estem molt contents perquè des d'ara ja creuem amb major seguretat. I tot gràcies a 4 semàfors de peatons i unes línies blanques a la carretera. Així sí dóna goig parlar a aquest bloc i fer posts possitius. Un altre dia ja parlarem de la resta de demandes que encara tenim pendents...

Sembla que tot torna a ser com abans

2008-06-24T08:58:00.001+02:00

Fa algunes setmanes vam veure com unes obres trencaven el Camí Vell de Torrent i nosaltres ens preguntàvem per la falta de previsió "de qui corresponga". A més, suggeríem que faríem un seguiment i ens plantejàvem, amb molts dubtes, que pot ser no tot tornaria a ser com abans. Alguns de vosaltres, fins i tot, ens mostràveu la vostra percepció de la situació i dubtàveu de com quedaria finalment l'avinguda. De fet, fins i tot aquell post va servir per fer-nos saber, de forma anònima i mitjançant un comentari que es repetia per tots els blocs locals, que Alaquàs Parla havia tancat el seu espai (i ja sabeu que eixe fet va suposar un moment de reflexió i debat a la nostra activa blogosfera local).

Doncs avui, quasi un mes després d'aquell post, hem de fer justícia i dir que la vorera del Camí Vell de Torrent, a la zona on s'han fet les obres, ha quedat completament restaurada. Fins i tot sembla difícil adonar-se per on va travessar la radial les rajoles. Així, de veritat, sí dóna gust fer entrades en aquest post (perquè tot i la nostra façana contundent, som un sentimentals en açò de la informació de proximitat). S'agraeix contar bones notícies...tot i que açò ens fa plantejar-nos per què no es va optar per fer el mateix al Camí Vell, a l'altura de les noves VPO, com podeu veure en la imatge. Estranyes situacions...

Estem somniant?

2008-06-23T08:07:00.001+02:00

Què serà aquesta imatge? Per què l'estem publicant sense cap tipus d'explicació? És un senzill tub metàl·lic o tindrà algun tipus de poder màgic? On estarà? Tindrà res a veure amb alguna cosa de què hem parlat? Pot ser algú ha escoltat alguna de les nostres reclamacions? Quines coses més estranyes passen a aquest bloc...en uns quants dies, la solució.

Lluna ben gran...

2008-06-20T11:08:00.000+02:00

Fem un paró aquesta setmana tan carregada d'històries de transports i d'anàlisis per tal de recordar que, a sovint, la natura ens regala coses ben boniques. Com alguns aficions a l'astronomia sabran, la nit del dimecres i del dijous van ser un bons moments per tal de veure la lluna més gran que mai.

El cas és que, des del nostre barri i com no podia ser de cap altra manera, la lluna es veia gran, tot i que no tan exageradament gran com alguns afirmàvem. En ocasions la natura ens regala espectacles amb una lluentor tan gran com aquests i, l'Ajuntament, ens obsequia els seus fanals amb alta contaminació lumínica. I després diran que l'home no s'estima allò que li envolta...si nosaltres fins i tot l'imitem!

El transport públic a Alaquàs III: la comarca inconnexa i l'estructura radial

2008-06-19T09:15:00.001+02:00

Encetem aquesta tercera entrega del nostre monogràfic sobre el transport públic a Alaquàs i ho fem agraïnt especialment a tots aquells que ens heu mostrat la vostra estima i interés pel nostre treball. D'altra banda, hem de dir que aquesta tercera entrega té la intenció de ser l'equador del nostre treball i sols en tenim previst publicar cinc. També volíem dir que si algú de l'Ajuntament llig aquest bloc, estem oberts a ofertes laborals si milloren les nostres condicions actuals...i com diu Ascolti treballem del que siga (sempre al servei del poble!).

Però recuperant la seriositat que requereix aquest post, envegem profundament els serveis de transport públic amb què compten ciutats com Madrid i Barcelona. Revisant el plànol integrat del transport metropolità de Barcelona resulta viable moure's per pobles a 25 quilòmetres de la capital catalana sense xafar-la ni de lluny. En eixe cas, existeixen un bon grapat de línies amb una vocació vertebradora i amb ganes de treure cotxes fora de la carretera. I tornant al nostre cas, allò més semblant pot ser Bonaire, que uneix les línies de bus de Torrent, València i Quart de Poblet, (que inclouen a Alaquàs, Aldaia, Mislata i Xirivella) o Silla, que permet connectar Gandia i Xàtiva sense passar per València (això sí, a canvi de duplicar la distància en cotxe). La resta de parades o estacions en què coincideixen mitjans amb diferent destinació estan al terme municipal de València (com són València-Sant Isidre o Empalme).

I açò apunta unívocament a un fet: si totes les línies s'inicien a València, cal anar a València per agafar-les.I açò pot ser normal i comprensible si volem viatjar de sud a nord o al contrari, però no si la nostra intenció és qualsevol altra. O dit d'altra manera: per tal d'anar d'un poble que està deu quilòmetres al sud-oest de València (com és Alaquàs) fins un altre que està a deu quilòmetres al sud de València (com podria ser Silla), s'han d'agafar dos transports públics (en l'actualitat tres, si tenim en compte el tall a València-Sant Isidre) i no és factible tardar menys d'una hora. Un trajecte, per cert, que ens pot costar 15 minuts en cotxe, ja que la distància és de 15 quilòmetres.

Nosaltres, que vivim a Alaquàs, no podem entendre cap tipus de sentit comarcalista en els nostres transports públics quan sols ens connecten sense passar per València (de forma directa o indirecta) amb 10 dels quasi 50 municipis que formen la comarca (Aldaia, Torrent, Xirivella, Mislata, València, Torrent, Picanya, Paiporta, Quart i Manises). No es pot entendre, doncs, una veritable vertebració del territori, ni tan sols una mínima intenció per unir municipis que comparteixen molt en comú i són generadors de fluxes (i podrien ser-ho més). Queda clar que gran part dels viatges es realitzen entre aquests pobles i València, però això no és excusa per no potenciar cap altra estructura més que la radial.

La prova definitiva a açò que diem, a la nostra idea de la Comarca Inconnexa, basada en la imatge radial (que tantes vegades s'ha criticat quan s'inverteix en infrastructures que afecten a Madrid i s'obliden de totes aquelles que no travessen la capital), acaba de reforçar-se amb el gràfic que adjuntem (demanem disculpes si pot ser algun poble no coincideix exactament amb el seu terme municipal o si ha hagut alguna errada). Sols tres pobles estan a menys de 20 minuts en transport públic del nostre municipi i vora la meitat estan a més d'una hora (totes aquestes dades parlen de temps efectiu en dies laborables). Açò cobra especial rellevància si apuntem que, en cotxe, Alaquàs està a menys de mitja hora de qualsevol punt del mapa.

És evident que el transport públic no de ha de ser, a priori, tan eficient com el transport privat en qüestió de temps (tot i que a la llarga pot ser sí), però ens sentim estafats quan els temps s'unflen d'aquesta manera. I, fins i tot, podem dir que la comarca de l'Horta ha deixat d'existir en termes de transport públic i ha estat engolida per uns precaris vincles amb "la ciutat".

El transport públic a Alaquàs II: eixos de comunicació i zones d'influència

2008-06-17T10:20:00.003+02:00

Fa un parell de dies parlàrem del com el transport públic al nostre poble, especialment el que ens connecta amb la capital, és molt poc satisfactori per a les demandes de la majoria de gent. És cert que es pot utilitzar, però també és cert que molts ho fan perquè no tenen cap més alternativa.

Més enllà d'açò, troben una realitat que encara fa més complicada la situació: la distribució dels mitjans de transport al nucli urbà del nostre poble crea illes molt desateses i allunyades d'un o ambdós mitjans públics. No parlarem, en aquest cas, de les zones industrials, ja que l'absolut oblit per part de totes les institucions implicades fa que s'hagen de meréixer un post sencer.

El cas de l'estació de tren és especialment cridaner: al tractar-se de l'estació del poble veí, l'accés per a tots els alaquasers està a més de 250 metres, tot i que pot arribar a estar a quasi dos quilòmetres d'algunes parts del nucli urbà. Si les freqüències no són del tot idònies, els horaris no són massa flexibles i el temps de viatge ha estat "temporalment" augmentat, cada vegada resulta menys atractiva aquesta opció (molt especialment si es viu al sud de l'eix format pel Carrer Conca, el Carrer Major i l'Avinguda Miguel Hernández).

El bus no és una molt millor opció. Ben és cert que travessa el nucli urbà per un parell d'eixos molt més cèntrics, però deixa algunes zones al nord i sud del poble totalment desateses. Tot i comptar amb sis parades per anar a València i set per tornar-hi, no és difícil trobar-se a mig quilòmetre del bus. Això, unit a la resta de qüestions innerents al mitjà (imprecissió, possibilitat de col·lapse, saturació, lentitut...), acaben per no fer-lo tampoc atractiu.

D'altra banda, i molt relacionat, tal vegada Alaquàs no és un nucli suficientment gran com per crear alguna mena de transport públic intern (tal i com sí ha fet Torrent o va intentar Aldaia abans de les eleccions municipals). Però és un fet molt notable que l'actual sistema de transport públic sols ens connecta -i de forma deficient- amb València (i molt poc més). El que sí està clar és que el transport públic que passa pel nostre poble té vocació, més que d'unir-nos, de travessar-nos sense considerar les nostres condicions. O això demostra.

El transport públic a Alaquàs I: les carències de la comunicació amb València

2008-06-15T14:27:00.001+02:00

Aquells que hem de baixar tots els dies a València per diferents motius sabem com d'interessant és treballar o tindre el teu lloc d'estudis prop de casa. Malauradament, Alaquàs no sempre dóna respostes a tot i cal anar a la ciutat (i no de forma eventual). Aquest viatge, si ben és cert que no resulta un camí inabastable, va restant minuts al nostre temps lliure i en moltes ocasions es perlloga per molts anys.

A partir d'una certa edat, quan ja s'ha obtés el carnet de conduir i es compta amb cotxe propi, els alaquasers que baixen a València es divideixen, fonamentalment, en dos tipus: aquells que empren el cotxe i aquells que opten pels mitjans de transport públics. Com en totes les observacions, també hi ha grups que opten per un model intermig i es desplacen fins Torrent o altres pobles propers i hi agafen el metro.

Aquells que opten pel transport privat han de retre comptes a l'escalada del preu dels carburants, però també a la compra del vehicle, al pagament de les diverses taxes, impostos i assegurança, al manteniment i reparacions, a més de possibles eventualitats o accidents. Molts comparteixen el pagament de la benzina, però res més. Tot açò permet, almenys en teoria, reduir el temps de viatge, guanyar en comoditat i flexibilitat i oblidar-se dels horaris. Amb tot, però, segons l'horari i la zona, aparcar el cotxe es converteix en una odissea o en un fet, directament, paranormal.

En canvi, qui tria (o es veu obligat a triar) el transport públic com la seua opció per baixar a València, té dues opcions: bus (amb una de les dues línies que creuen el nostre poble) o tren (a l'estació del poble veí, Aldaia). Queda clar que la despesa és menor, però també augmenta el temps de viatge i la dependència d'horaris. Tot i això, en ocasions es guanya temps, ja que no cal aparcar l'autobus o el tren, ni tampoc haver de suportar algunes retencions.

A la imatge que hem adjuntat, hem realitzat una comparació senzilla entre els tres mitjans esmentats, per tal de cobrir la distància entre l'avinguda de l'Horta del nostre barri i la Plaça d'Espanya de València. El lloc escollit, a priori, resulta favorable per als tres mitjans, ja que actualment tots van directes fins aquest enclau.

D'aquesta comparació hem obtés que el cotxe, és unes 2,5 vegades més ràpid que el transport públic en cobrir el trajecte (un altre tema és l'aparcament, que penalitzarà el transport públic). L'altra dada que ens ofereix aquesta comparació és la de despeses, que en aquest cas és incompleta: tot i que a primer colp d'ull podria semblar que el cotxe és més barat, hi ha tot un seguit de despeses que queden fora d'aquesta taula (i són ben considerables), a més d'haver obviat els descomptes dels quals es poden beneficiar els usuaris de transport públic.

Fora d'aquest quadre, es pot veure que el transport públic entre València i Alaquàs no respon a totes hores (especialment de bon matí i a última hora de la nit, sobretot el tren), no dóna servei per a l'oci (amb la qual cosa es depén del cotxe propi o del taxi) i les freqüències no són massa elevades (entre un i tres serveis a l'hora, en el cas del tren; i entre dos i tres en el cas del bus). Això acaba impulsant la perillosa innèrcia d'agafar el cotxe perquè el transport públic no em dóna respostes.

En tot cas, el transport públic que ens apropa a València és molt poc eficient i no aconsegueix temps competitius amb el cotxe, almenys en l'actualitat (que pot ser ve marcada per l'arribada de l'AVE a València). Veiem que als municipis de la comarca que compten amb línies de rodalies més modernes (i amb majors freqüències) o servei de metro, el panorama canvia. D'altra banda, els horaris del transport públic aconsegueixen que queden buits inexplicables al llarg del dia i persones abocades a conviure amb el cotxe. I això entre els qui fan vida a València, perquè un altre dia parlarem d'aquells que han de buscar-se la vida a la resta de la comarca.

L'AVE avança a tot ritme (III)

2008-06-14T10:33:00.005+02:00

Fa un parell de dies publicàvem una entrada en la qual comentàvem l'avanç de les obres de l'AVE en l'últim mes i ens mostràvem sorpresos per com havia canviat tot en tan poc de temps. Sens dubte és una grata notícia (que tot es fa tal i com està plantejat) i que desperta certa intriga entre alguns dels qui entreu cada dia a llegir-nos. Ens permetreu que ens centrem en aquesta obra, ja que sembla que en alguns mesos va a ser l'única que anem a tindre prop. Pot ser quan finalment el PGOU acabe el seu periple per l'aparador del Castell i s'hagen revisat totes les esmenes, podrem parlar de noves obres a uns quants metres del nostre barri.

Tornant al tema, val a dir que ahir mateix un lector del bloc, en un comentari, ens demanava fotos amb més de detall sobre l'obra. I, com som previssors, tenim moltes més fotos de les que publiquem (de fet, encara no hem decidit què farem amb totes elles, perquè és una llàstima que es perguen). En qualsevol cas, ací teniu dues imatges que pertanyen a les mateixes dates que les anteriors: la primera al 7 de maig, mentre que la segona al passat 12 de juny. Com no podia ser d'altra manera...l'AVE vola, tot i que esperem que sota terra.

Quasi estiu...en groc!

2008-06-13T19:28:00.000+02:00

Tornem de nou amb la flora i ho fem amb una imatge agradable i plena de color, típica d'aquesta època. Si fa mig mes els dies es pintaven de violeta, ara és el torn del groc. Ací teniu una imatge quasi-estiuenca que ens fa eixir de colp de l'hivern a què estàvem sotmesos i ingressar de front en l'estiu. Com alguns reconeixereu, es tracta del carrer Manises i us volem desitjar un bon cap de setmana...

L'AVE avança a tot ritme (II)

2008-06-12T12:26:00.006+02:00

Com ja hem contat en més d'una ocasió, l'AVE ja està amb nosaltres. No anem a insistir en les molèsties que puga ocasionar, ni en els beneficis que tindrà a curt termini. Però creiem que sí és la nostra obligació fer un seguiment més o menys intens de l'evolució de l'obra (ja ho vam fer fa un parell de mesos), al seu pas per Alaquàs i, especialment, les rodalies del nostre barri. Com bé sabeu, per ací passarà soterrat i, almenys en teoria, no ens ocasionarà cap tipus de mal de cap. La data definitiva d'inauguració de l'AVE entre València i ponent serà al 2010 (que tocarà de rebot a Albacete i Conca), juntament amb l'AVE entre Barcelona i la frontera francesa (i res es diu de l'AVE entre València i Tarragona, que ens connectaria a Barcelona i Europa).

Ací vos adjuntem dos imatges: la primera va ser pressa el passat 7 de maig, mentre que la segona és d'avui mateix. Com podeu veure, hi ha dues grans diferències: d'una banda ha desaparegut la terra sota el Camí Vell de Torrent (sols queden un parell de canonades) i, d'altra, les empreses constructores ens han fet una piscina (si encara existira Alaquàs Parla, ací aniria una enllaç a la seua memorable rotonda "En este poble no hi ha piscina"). En qualsevol cas, la primera qüestió era previsible i més si observem al fons com s'apropa la màquina que construeix el túnnel. Sobre la segona, segons han contat a Fòrum Ciutadà, les inundacions d'aigua han estat per tal d'evitar un mal major (de fet, encara que l'aigua ha baixat, es poden veure les tasques d'extracció). El cas és que entre aquestes dos imatges ha passat poc més d'un mes i el panorama és aclaridor: si deixa de ploure en aquest final de primavera tan atípic, en unes quantes setmanes tindreu més fotos amb el túnnel pràcticament al costat de La Puríssima. I aleshores serà quan, finalment, ens creurem que l'AVE passarà al nostre costat soterrat.

Plou, plou, plou...

2008-06-09T19:23:00.004+02:00

Després d'uns quants anys agraïnt al cel tot allò que ens tirava en forma de precipitacions i maleïnt els mesos sense pluja, podem dir que el passat mes de maig ha estat un dels més generosos als darrers 25 anys en quant a aigua arreplegada a les nostres comarques. Açò ens complau i ens fa preguntar-nos si tindrà res a veure el titular del butlletí del PP d'Alaquàs, que en la seua edició de maig obria la portada amb un "Agua para todos". Des d'ací els encoratgem a que el seu proper butlletí obriguen amb alguna de les nostres reclamacions, a veure si els astres ens coincideixen una solució tan ràpida.

Qüestions de casualitat a banda, quan plou uns quants dies o de forma intensa, Alaquàs demostra que no està preparada per desaiguar tot el que cau, tal i com ja hem contat en alguna ocasió. Però no som els únics. Aquest matí, tant quan anavem a treballar, com aquesta vesprada quan tornàvem, l'aigua era la protagonista a la ciutat de València. I aquells que emprem diàriament el canvi de tren a Sant Isidre, hem de patir un bon tram sense cobrir (perquè la marquesina que han instal·lat és poc pràctica i ineficaç) i una estació de FGV amb poques possibilitats d'acabar sense banyar.

Per a aquells que heu patit aquesta situació durant les últimes setmanes, sabreu de què parlem. Per als que no...millor no comprovar-ho. Com a mostra deixem una imatge de la parada d'Hospital (la primera coberta després de Sant Isidre), amb poals per enlloc. A Sant Isidre caldrien uns quants poals més i un grapat de fulls de reclamació. Paciència i un eixugador...

Qui ens dóna pas?

2008-06-08T18:09:00.005+02:00

Deixem de banda, almenys de moment, el tema d'Alaquàs Parla i ens tornem a centrar en la nostra tasca comunicativa fonamental: parlar del Barrri La Puríssima. Ho fem novament per denunciar una situació que ens afecta especialment: la inseguretat en la circulació.

Ens ajudem d'un gràfic com el que teniu a continuació i s'ubiquem al creuament del Camí Vell de Torrent amb el Carrer Fleming i el Carrer Bisbe Cervera (al costat mateix del Poliesportiu Bovalar i una vegada travessat l'antic cementeri, en direcció Torrent, abans d'arribar al nostre barri). La veritat és que aquest creuament és emprat per molts que, en cotxe, van o venen de Torrent i eixen del Poliesportiu, a més d'aquells que viuen al nostre barri. D'altra banda, és un dels nexes fonamentals de connexió a peu entre La Puríssima i el centre urbà. I la realitat és que pateix un clar estat d'abandonament.

Hem parlat en ocasions de la falta de llum, neteja i en altres espais han tingut temps per reflexionar sobre l'accessibilitat. Però aquesta entrada serveix per denunciar l'incorrecta senyalització viària. Com és comprensible, el creuament està regulat per semàfors per a cotxes, però sols dos dels quatre estan adaptats també per a peatons (concretament el que creua Camí Vell de Torrent a la part més propera al poble i Dr. Fleming). Açò acaba provocant que molts veïns hagen de prendre com a referència el semàfor de cotxes, amb els perills que això comporta.

A més, s'ha de dir que no hi ha cap tipus de màrca viària a l'asfalt que delimite un espai protegit per al peató, això és, un pas de peatons. Amb la qual cosa, en més d'una ocasió, tot i sabent que tenim preferència, molts cotxes no tenen cap problema en girar el carrer a tota velocitat i sense tindre'ns en compte (per no parlar quan cau la nit o fa mal oratge).

I la nostra pregunta és ben senzilla: tant costaria instal·lar semàfors per a peatons als quatre creuaments entre carrers i pintar uns passos de peatons? La despesa no serà massa gran i segurament molts guanyariem en tranquil·litat a l'hora de travessar Bisbe Cervera. I ni som pocs, ni són en ocasions comptades.

Nocions de dret bàsic

2008-06-04T15:06:00.003+02:00

Sabem que portem uns quants dies "fora" del barri, però ens ho permetreu per les circumstàncies de la blogosfera local. I entre tantes i tantes patades que s'estan pegant al Dret en alguns comentaris, voldríem fer unes aclaracions jurídiques. I sabem de què parlem. Ho fem perquè uns quants creuen que el Dret té limits infinits i, totjust, recolza el que pensen ells (i punt). Ho lamentem, però les lleis estan fetes per protegir-nos a tots i no sols a uns quants.

A aquells que acusen a Alaquàs Parla d'escriure "injúries", tal vegada haurien de dignar-se a mirar un diccionari jurídic. Volem ficar especial èmfasi en que no és el mateix "calúmnia", que "difamació", que "injúria". Per favor, si no ho teniu clar, no acuseu a Alaquàs Parla pel simple fet d'emprar mots jurídics (que sí, queden molt bé, a alguns els esglaien molt...però no és just amollar-los al vent). Si teniu alguna prova, mostreu-la ja. Si no, no continueu generant brossa.
La llibertat d'expressió està recollida per la totalitat dels estats de dret. Com exemple, la podeu trobar l'Article 20 de la Constitució Espanyola, a l'Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Trobareu sentències que la defenen i reafermen a totes les Audiències Provincials, al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i, fins i tot, al Tribunal Europeu dels Drets Humans (amb una ràpida recerca per bases de sentències s'adonareu que no es tracta d'un dret menor).
Per cert que també existeix una cosa anomenada llibertat de premsa que permet als ciutadans crear mitjans de comunicació no controlats per l'Administració. Perquè sí, no sols són ens comunicatius els mitjans convencionals, sinó també els blocs personals i, per tant, estan protegits.
Ací s'està denunciant una confrontació de drets: dret a l'honor, intimitat i pròpia imatge i dret a la lliure informació i expressió. En aquests casos el que decideix què prioritzar és sempre el fet de la rellevància pública (i açò ho decideix un jutge). Per supost, les institucions públiques tenen rellevància pública suficient com per avantposar el dret a la lliure informació i expressió, sempre i quan el que es diga no constituisca delicte. Està assumit que els mitjans de comunicació són eines que supervisen les tasques dels polítics.
La LSSI protegeix els moderadors dels blocs dels comentaris que allí s'insereixen, sempre i quan actuen amb diligència (o si es produeix un avís). En aquest cas, quan un comentari és presumptament injuriós (perquè ho descobreixen els moderadors o perquè algú ho sol·licita) s'elimina. En cas de denúncia formal (i no especulacions), els moderadors han de facilitar a qui corresponga les eines necessàries perquè es busque el veritable responsable de l'acció. Val a dir que nosaltres, com a cas particular, vigilem ben de prop els comentaris i en un termini màxim de 48h des que els detectem o se'ns avisa, els eliminem. I en més d'una ocasió hem vist com els companys d'Alaquàs Parla tenien en marxa el mateix patró.

I aquesta és sols una xicoteta recerca jurídica per demostrar que sabem de què parlem, davant de possibles "farols jurídics". Per tant, preguem que qui demana respecte i acusa a Alaquàs Parla, diga com i quan han faltat a l'honor. Però amb fets concrets. Perquè la resta és tractar de seguir fent gran la pilota i, de pas, veure si s'emporta algun bloc més al camí. La resta seran comportaments més propis d'altres temps en blanc i negre.

Pregunta retòrica

2008-06-03T18:37:00.004+02:00

Ens ha tocat un poc els nassos el tancament "per nassos" d'Alaquàs Parla i suposem que a uns quants de vosaltres encara vos escalfarà més el tema quan llegiu aquesta entrada. Perquè creiem que s'està produint un agravi comparatiu.

Com podeu veure en imatge, aquesta és una enganxina de la formació ultradretana Aliança Nacional, que s'ha fet molt popular al nostre poble els darrers dies (en aquest cas la image està pressa enfront de l'Olivar I). De fet, des de la setmana passada hem comptat més de mig centenar sols al Camí Vell de Torrent i la Carretera d'Aldaia (i, per supost, hem llevat i tractat de llevar totes les que les nostres ungles ens han permés). A hores d'ara ningú dubtarà que aquest partit polític recolza obertament la xenofòbia i la confrontació entre persones sota pretextos de naixement. I som uns quants qui ens preguntem per què la Llei de Partits no els il·legalitza ja.

El cas és que van portar a terme una manifestació a Torrent contra la immigració i han estimat adequat plenar el nostre poble d'enganxines. I la nostra pregunta és absolutament retòria i del tot innocent: per què aquells que lleven malaltissament cartells de "Salvem La Casita Blanca" no se sumen als que llevem cartells que de debó atempten contra qualsevol estat de dret? I, millor encara, per què la gent destina recursos en tractar de silenciar missatges anticonstitucionals i constitutius de delicte i sí en canvi en blocs informatius i atessos a la legalitat.

Les persones som una caixa de sorpreses...

Llibertat per atemorir

2008-06-03T16:39:00.004+02:00

Anit ho sospitàvem però no podíem dir-ho al 100%: Alaquàs Parla no ha caigut pel seu pes, sinó perquè hom o quelcom l'ha fet tremolar. Ara sembla que tenim dades més que fiables per fer-nos una idea i qualsevol les pot conéixer amb una ràpida fullejada pels posts que han publicat tots els companys. El pes de la llei és gran i una maquinària administrativa al servei de la intimidació, a vegades, pot llevar la son. I per tal d'evitar qualsevol acció repressiva, millor tancar la paradeta. No estem acusant de res a ningú i, qui se senta acusat, pot ser hauria de visitar el seu metge (es veu que a partir d'ara haurem d'escriure els posts amb peus de plom).

Els companys d'Alaquàs Parla van començar en aquesta aventura més o menys quan nosaltres, al final del passat any. Ràpidament van crear-se un espai propi i una fidel audiència, que superava uns quants centenars cada dia (de fet, portaven vora 45.000 visites totals!). A més, tractaven tots els temes amb el seu particular sentit de l'humor. Per dir-ho d'alguna manera, treien punta i somriures a la vegada. Però inclús anaven més enllà i creien en la reivindicació democràtica, amb totes les seues paraules i conseqüències.

Per tant, la blogosfera d'Alaquàs era la més rica de la comarca i, pot ser, una de les més actives en molts quilòmetres. En poc temps vam passar de ser lectors esporàdics de Fòrum Ciutadà i dels esforços del Bloc per estar a Internet, a créixer com rovellons. I en uns mesos vam deixar de ser decenes les persones que sabíem d'aquest canal, per convertir-se en uns quants centenars. I això, amics, dóna por. Perquè a vegades es tracten temes tan frívols com un concurs de rotondes...però d'altres es denuncia la clavada de pota sistemàtica d'alguna administració oficial.

Davant açò sempre hi ha dos opcions: admetre-ho o negar-ho. L'alternativa fàcil és negar-ho i sobrevolar el món amb elegància i omnipotència. La difícil, reconéixer que ho estem fent malament. Siga com siga, el culpable no és el missatger, sinó el missatge. I d'això, amics, no en podem fer res. Perquè nosaltres simplement contem el que veiem i no decidim en com s'ha de veure. Els fets són els que uns quants decideixen i nosaltres patim les conseqüències.

L'únic que tenim clar és que el que publiquen els blocs d'Alaquàs (inclòs Alaquàs Parla) s'atén a la legalitat i no hi ha cap tipus de fonament jurídic que puga substentar una demanda d'injúries ni difamació. I això és un fet jurídic demostrable. La resta, per supost, llibertat per atemorir. Des d'ací el nostre recolzament explícit a Alaquàs Parla i als seus components, un clar exemple de com la gent d'Alaquàs creu en la democràcia.

Alaquàs ja no parla?

2008-06-02T22:34:00.002+02:00

Un llarg dia de treball no sempre és sinònim d'arribar a casa i relaxar-se: acabem de veure com els xics d'Alaquàs Parla no tenen la seua paradeta activada. No tenim informació de primera mà per dir si ha estat un problema tècnic, algun tipus d'inconvenient temporal amb Blogger, falta d'ànims o temps (que ho dubtem, especialment la primera) o, directament, amenaça. Creiem que per ací estan passant coses molt sospitoses i, si finalment es confirmara aquesta pèrdua, la nostra blogosfera quedaria ferida.

Però siga com siga, continuarem igual d'actius o més. Perquè segueixen els mestres de Fòrum Ciutadà, tots els colors polítics (un altre tema és que cadascú amb la seua implicació ja demostra com es pren aquest canal de comunicació), les ganes de fer coses d'Alaquàs Fotodenuncia, les Converses al Carrer Major, els moviments associatius, les reivindicacions...

A hores d'ara, sols ens queda dir: amaguem els teclats o seguim? Nosaltres, ho tenim clar.

Tot tornarà a ser com abans?

2008-05-31T09:56:00.000+02:00

Darrerament estem publicant moltes notícies que, estrictament, no afecten exclusivament al nostre barri, sinó a zones properes. Uns bons exemples són les VPO, les obres de l'AVE o algunes coses curioses que hem trobat al Camí Vell de Torrent.

I precissament volem parlar d'això: a principis de setmana vam desdejunar amb unes obres misteriores, que ben bé ningú ens ha sabut aclarir. Pensàvem que es quedarien a l'altre costat del Camí, però han botat a la vorera més propera al casc urbà. De fet, ahir mateix ja havien començat les obres i una rasa havia aparegut al mig.

Molts pensareu que açò no té res de notícia...però volem fer una prova i juguem amb les cartes descobertes: quan acaben de fer les obres penseu que tot quedarà exactament com estava o, per contra, ho taparan amb ciment i prou? Perquè és prou significatiu que una avinguda que ha estat feta no molt més de fa deu anys haja de veure com s'excava i es fiquen parxes. La nostra sensació és que haurem de recuperar molt prompte aquest post...Ja ens agradaria haver de rectificar i dir que ens hem equivocat.

En ocasions veig doble...

2008-05-30T08:32:00.003+02:00

Ens han arribat cants de sirena que diuen que el nostre Purissimet té un bessó i no el coneixia fins ara. Açò ens recorda massa a una notícia que va aparèixer la setmana passada en premsa. Més enllà de l'humor amb què tractem el tema, la realitat és que el Purissimet fet amb Illustrator per l'Ajuntament no té res a fer contra el nostre Purissimet original i cassolà fet, precàriament, amb Photoshop. Els que entenen de dibuix i disseny sabran de la diferència entre el dibuix vectorial i el de mapa de bits...però nosaltres llavors no sabíem massa del primer programa.

El nostre dibuix va nàixer com un homenatge als amigs d'Alaquàs Parla, ja que ens semblava simpàtic poder donar un tractament més distés a algunes notícies. I sense voler, s'ha convertit en la nostra signatura i imatge (cal mantindre l'anonimat). A més, portem unes quantes setmanes amb algunes reformes (de moment ens hem centrat en la signatura a les imatges i la creació de nous mapes i temes) i, aviat, presentarem una versió 2.0 de Purissimet.

No ens volem acomiadar sense fer una comparació directa entre l'un i l'altre. Per supost, tots són molt lliures d'incorporar els símbols públics del poble a allò que desitgen...però resulta "curiós" que ho facen amb alguns ara. Sempre ens preguntarem si ha estat una inspiració divina o una inspiració més bitacolera. Curiós...

Històries d'una correspondència

2008-05-29T22:24:00.008+02:00

Pel que sembla ja ha arribat a les nostres mans la carta més famosa del poble en les últimes hores. Com bé sabeu, per ací per La Puríssima tot arriba tard, però si tens paciència arriba. Encara que aquesta vegada, pel que ens han contat, s'han donat pressa en què tothom la tinga en les seues mans totjust abans de la gran fita: el dissabte és el gran dia i hem d'estar ben informats.

Prou s'ha parlat de fets -per dir-ho d'alguna manera- menors: tot s'ha fet a última hora, no hi ha res de veritable participació ciutadana (perquè ensenyar al Castell unes maquetes no es voler que la gent s'implique, sinó entreteniment i faroleig), poc a dir sobre l'absència del valencià o les inspiracions en personatges il·lustres de la blogosfera.

Nosaltres ens volem quedar amb unes quantes idees que es sintetizen a aquesta frase del fullet: "En definitiva, la nova etapa que s'inicia amb el Pla es caracteritza per la consecució d'un objectiu fonamental: la cerca de la qualitat en el seu sentit més ampli, la qualitat urbana, la qualitat dels serveis, la qualitat ambiental, la qualitat de vida". Així siga. I no que siga una altra era de pèrdua de serveis, de patrimoni, de democràcia i de prosperitat, així com de prepotència recolzada en majories, de defendre els interessos de molt pocs i de pensar que a Alaquàs sols estem per fer caixa. Esperem, doncs, que aquest PGOU done respostes a les necessitats de tots, que ens faça a tots iguals de ciutadans d'Alaquàs i que les paraules no queden soterrades per fullets de disseny.

Perquè hem de ser sincers...quan hem obert el sobre ens hem emocionat. Des de diferents llocs del nostre barri hem pensat que aquest post va a ser referència d'altres que vindran al nostre bloc, perquè esperem un canvi morfològic al barri La Puríssima. Aquest PGOU té l'oportunitat de connectar-nos definitivament amb el poble, d'envoltar-nos de veïns, de fer-nos útils amb serveis de veritat i de restaurar tot allò que ha envellit i ningú ho ha evitat. Però també pot continuar perllogant-nos a l'ostracisme local, juntament amb altres barris oblidats quan passen les eleccions. Direu que som uns sentimentals...però el sobre ens ha emocionat.

Falses il·lusions

2008-05-26T08:38:00.003+02:00

Aquest matí, camí de les nostres obligacions diàries, hem vist unes obres al Camí Vell de Torrent, tot just al costat del Poliesportiu del Bovalar. Pensàvem que finalment l'Ajuntament havia decidit dignificar un poc la part menys urbana d'aquesta gran avinguda, però tot sembla indicar que ens hem equivocat. Per un moment hem tingut la creença que es tractava de les obres per millorar l'enllumenament o l'acessibilitat.

Els propers dies veurem si ens hem equivocat del tot o si realment es tracta d'una nova rassa per tal de passar algun cable més. Tal vegada seria un bon moment per unir obres i fer allò que demanem.

Primavera en violeta

2008-05-23T08:30:00.001+02:00

Tornem a deixar per al cap de setmana una ullada relaxada. Una imatge val més que mil paraules...i la primavera és una d'eixes paraules que necessitarien milers d'imatges per començar a descriure's. Si a la tardor cauen les fulles, a la primavera tot torna a florir. I encara que la flor acabe fent-se mústia i caiguent a terra, d'aquests tapissos tampoc en tenim cap queixa.

Els jardins estan en flor i, com no podia ser d'altra manera, l'Avinguda de l'Horta mostra una imatge digna de qualsevol paissatge sorollenc i que ens recorda la idoneïtat del seu nom. Perquè sense voler caure en tòpics, la primavera -encara que dos mesos després d'haver començat- ens senta bé a tots. Esperem, però, no haver d'escriure un post d'ací unes setmanes per dir que les flors pansides hi continuen.

Ja arriben...o quasi!

2008-05-22T15:33:00.006+02:00

Amb expectació, des de fa alguns mesos, esperem l'arribada dels nostres nous veïns. Com qui diu, fa ben poc unes naus industrials i un descampat ocupaven el que avui ja és una finca a bon ritme...Segurament la gent que viurà dins ja porta uns quants mesos fents plans (perquè el sorteig ja té algun temps) i l'Ajuntament també pensa en les contribucions que pagaran. Per cert que han pensat en tot i ja s'han instal·lat els contenidors soterrats (una bona idea, però un poquet prompte, i més tenint en compte que la gran majoria del poble encara els té en superfície).

Agafem el testimoni dels nostres companys d'Alaquàs Parla per veure si les VPO estan quasi acabades (és a dir, "molt avançades") o si realment els joves afortunats hauran de veure a casa dels pares les olimpiades. Pel que sembla, ja tenim cinc altures acabades i ens enfilem cap a la sisena (que pot ser ja estiga mig feta, ja que la imatge és de finals de la passada setmana). I sense voler ser massa optimistes, a aquesta obra no li queda molt més d'un any i poc. Pot ser entre unes coses i unes altres encara hauran de veure l'Eurocopa a la casa dels pares, però el que està clar que a finals del proper any serà diferent la història.

Clar, que un altre parlar és el de les següents VPO, les que ocupen l'antic recinte de Toval Japón al Camí Vell...Pot ser veuran les olimpiades, però de Londres 2012!

Doble forma de mesurar

2008-05-21T08:29:00.005+02:00

Com hem dit alguna que altra vegada, el Camí Vell és un bon lloc al qual mirar on comença i acaba el poble de manera, si més no geogràfica, sí política. I no és que ens agrade explotar aquest sentiment de maltractament, sinó que simplement som testimonis d'algunes imatges que sacsen amb molta força les nostres retines.

Com bé sabeu els que ens seguiu des de fa temps, sembla que el terme muncipal d'Alaquàs acaba amb el Carrer Lanjarón. D'ací cap a Torrent...ja ens enrecordarem quan la situació siga massa molesta o quan necessitem traure cap tipus de benefici. Aquesta tesi que defenem al bloc no té massa explicació, tot i que tampoc ens agrada descartar, directament, que gran part del govern municipal mira amb cert recel cap al sud del poble.

Però la realitat és clara: en qüestió de 50 metres (que és l'espai que dista entre una imatge i l'altra) hi ha una diferència ben gran. Al Camí Vell de Torrent, cap al nord del Carrer Lanjarón, trobem que -tot i que no sempre- s'intenta mantindre una certa neteja, poda, serveis ciutadans (com ara bancs, papereres, enllumenat adequat...)... D'aquest carrer cap al nostre barri, seguint el Camí Vell de Torrent, res a veure: problemes amb la neteja, inseguretat per culpa de la deficient il·luminació, projectes per acabar, carència total de mobiliari urbà, voreres sense fer, espais verds descuidats...Queda clar que hi ha una part del Camí Vell de primera...i altra de de primera regional.

Lògic

2008-05-19T18:04:00.004+02:00

Després d'un cap de setmana amb ruixats intermitents i d'intensitat considerable en alguns moments, tornem al dilluns. I ho fem relacionant temes gràcies a una imatge que hem pogut trobar al Camí Vell de Torrent aquest mateix migdia. Com podeu observar, es tracta d'un d'aquells desaigües que xuplen l'aigua del carrer quan plou i la condueixen per les canonades del clavegueram. En més d'una ocasió la blogosfera local ha denunciat la ineficàcia d'alguns d'ells. Però nosaltres volem anar un poc més enllà: com bé sabeu, ací l'Ajuntament no té massa temps per netejar els carrers i jardins. Al remat, i quan plou, això provoca que aquests desaigües municipals acomplisquen la seua funció fins que arriben les fulles, deixalles del polígon i bosses de plàstic. Com és lògic, tot s'uneix, tapona i dóna per bloquejada l'única possibilitat d'evitar que l'aigua ens arribe als genolls. Encara sort que el nivell del sól de La Puríssima és un poc major al de la resta del poble (un fet que nosaltres tampoc ens créiem, però que vam comprovar in situ i amb un GPS no fa molt).

Per supost, l'Ajuntament no té la culpa de la pluja. De fet, a tots ens agrada que ploga, encara com que produeix un empreny considerable. Però l'Ajuntament sí té la culpa de no acomplir les seues tasques en neteja, no fer les gestions oportunes per tindre més contenidors i no portar a els jardins municipals amb una bona poda. Clar, sempre li quedarà fer desaigües més grans i així oblidar-se del problema fins que siga més gros...

Ho sabíem

2008-05-16T07:54:00.000+02:00

El que des de fa algunes setmanes és una sospita...sembla que s'ha confirmat completament: la línia C-3 de Rodalies perd viatgers a un ritme inversament proporcional al temps que tarda en arribar al centre. Una notícia apareguda a Levante, tot i que fent referència a Requena, ens ho diu clarament: la davallada d'usuaris pot superar el 40%. Fa algun temps ja observàrem l'experiència de Vicent Forment i la seua nova tria de mitjà de transport, que no era més que un exemple del que havien decidit fer molts usuaris habituals d'aquesta línia. I, si som rigorosos, abans del tall resultava del tot impossible seure a alguns dels trens si arribaves massa just d'hora (especialment pels matins direcció València i de tornada a migdia i vesprada), però ara quasi mai ens quedem sense seient.

Si una població com Requena, que compta amb menys d'una dotzena de serveis amb València al dia en autobus (una xifra similar al tren), ha optat per la carretera...què estarà passant a Alaquàs i Aldaia? No hem d'oblidar que, en l'actualitat, en temps de viatge estem en xifres molt similars entre ambdós mitjans, però el bus ofereix tres freqüències a l'hora i des d'una hora i mitja abans que el tren. I si parlem de cotxes...

Sincerament esperem que, tot i la pèrdua evident de viatgers (i aviat segur que ixen xifres més properes geogràficament igual de desfavorables), les freqüències es mantinguen, es tracten d'eliminar els buits i es millore la connexió amb MetroValència. Però seguim sospitant, perquè nosaltres esperem no deixar marxar el tren del transport públic.

Som el barri blau d'Alaquàs?

2008-05-14T08:02:00.001+02:00

Ens hem trobat darrerament alguns comentaris que donen per clar que el Barri de la Puríssima és un districte on guanya la dreta o, almenys, el nombre de votants socialistes és inferior als de la mitjana del municipi. Per a alguns, aquesta teoria tal vegada justificaria la tranquil·litat que l'actual govern municipal té en executar millores a aquest indret d'Alaquàs. Molts creuen que el perfil de vot conservador està unit a un cert nivell econòmic i una determinada imatge social. I tot i que discrepem en què aquest siga l'habitant mitjà del nostre barri, val a dir que sí és prou normal trobar molts empresaris entre els nostres veïns. Però val a dir que no som el barri blau que alguns pinten ni de lluny.

La primera cosa que volem assenyalar és que hem tracat d'obtinde els resultats electorals de les dos darreres eleccions municipals i ens hem trobat amb la nul·litat de la plana web municipal. D'altra banda, hem de dir que els partits que no governen estan més acostumats a açò d'Internet i a la plana web del Bloc hem trobat un interessant estudi. De fet, d'ací hem agafat les dades per fer la nostra anàlisi.

El primer que hem de dir és que el vot socialista al nostre barri és sempre inferior a la mitjana d'Alaquàs, tot i que ha pujat als darrers quatre anys. Açò varia dels 14 punts de diferència de les eleccions municipals de 2003 als 8 punts de les municipals de 2007. En aquesta mateixa línia, el vot popular és superior al de la mitjana del municipi: 13 punts de diferència al 2003 i 8 punts al 2007. Val a dir que els votants del PP estan molt consolidats. La resta de partits mostren unes actuacions similars a la mitjana.

Vist açò, tot semblaria indicar que ens trobem davant d'un barri que, si ben és cert no vota majoritàriament al PP, tampoc dóna el mateix recolzament que la resta del poble al PSPV. Però aquesta afirmació s'ha d'acotar amb moltes cometes. És una realitat, és clar, tot i que val a dir que en les darreres eleccions municipals han aparegut altres nuclis dins la població on el percentatge de vots als populars és major que al nostre barri (com es poden veure als gràfics adjunts). Per tant, no som el barri més blau, ni de fet som un barri blau.

I sense voler apuntar res d'especial, sí tenim algunes sospites per justificar el creixement en 2007 del vot popular (i la baixada del vot socialista) als barris que s'observen al gràfic:

Es tracta del centre històric del poble, pot ser una altra de les zones oblidades (i on també és més car viure), amb una població envellida.
Creix el descontent envers l'actual govern municipal socialista (o cap a la persona que el representa).
La força del PP a la nostra comunitat fa que poc a poc tot acabe assimilant-se al missatge popular.

Tot açò ens permet denunciar amb més confusió la situació de marginació que patim tots aquells que vivim de La Sequieta cap a Torrent. Perquè si és incomprensible que es tracte menys bé a aquells que no et recolzen, és molt contraproduent tractar malament a aquells que sí et recolzen. I açò, a la llarga, acaba provocant que et deixen de votar...o temps al temps. Esperem que l'Ajuntament guanye en sensibilitat si vol seguir guanyant en vots per aquesta zona...

Parlant de contenidors...

2008-05-13T08:43:00.005+02:00

A sovint açò de tindre una àmplia blogosfera local fa que els diversos espais coincidim en temàtica i temps. I ahir vam veure un cas: els amics de Alaquàs Foto Denuncia i nosaltrem parlàrem sobre contenidors. Però amb una gran diferència: nosaltres demanàvem i ells oferien. I ves per on, la resposta als nostres requeriments estava prou més prop del que pensàvem: a 100 metres.

Com podeu veure a aquest enllaç, al Poliesportiu Bovalar hi ha un bon grapat de contenidors sense ús. Però la situació no és nova, tal i com ens conten des d'Alaquàs Parla, ja que ells van denunciar la situació ara fa mig any. Patètic en qualsevol cas...

Esperem que tots aquests contenidors acaben al carrer ben prompte i, si és possible, algun pel nostre barri, per fer-li companyia als dos que tenim de vidre. Perquè sense contenidors de reciclatge prop, no hi ha reciclatge massiu.

Una distribució poc lògica

2008-05-12T16:38:00.007+02:00

Si una cosa canvia al nostre barri són els contenidors. No és que varie el seu nombre, sinó la ubicació: quan te n'adones i vas amb les diverses bosses del fem no orgànic...ja no res és on era. En les darreres setmanes hem vist com han canviat de lloc alguns contenidors cap a situacions amb molt poc trellat.

I ja que algú ha decidit que canvien els contenidors de plàstics i cartó de lloc, també podria anar pensant en ficar més i en millor localització. I té molt de trellat: com podeu observar al mapa, a aquesta part del Camí Vell de Torrent no es veu ni un contenidor de residus especials, i això que un bon grapat de cases es troben de l'Avinguda de l'Horta cap ací, a més d'unes quantes fàbriques. Seria una meravellosa oportunitat perquè tots aquells que no reciclen "per gosseria" ho feren. Som realistes: sols uns pocs de nosaltres estem disposats a caminar 7 minuts amb una bossa plena de llandes o de papers quan va cap al centre del poble...la majoria opta per tirar-ho tot al mateix contenidor. I això, a és de ser poc adequat mediambientalment, genera altres problemes dels que parlarem prompte.

Per això, i amb molta senzillesa, volem fer una crida a qui corresponga perquè de debó recolze el reciclatge i ubique nous contenidors en llocs amb més seny. Mireu si demanem poc que no els volem ni soterrats...

Imatge tranquil·la

2008-05-09T08:15:00.001+02:00

Després de moltes entrades d'actualitat dura i prou reivindicatives...també és necessari trobar temps per a les imatges curioses. Per exemple, ací teniu una. Simplement capta les diferències entre l'antiga retolació de les plaques dels carrers i la nova.

Queda clar que la vella és la que trobem a la dreta, ja que sense imaginació no es pot llegir "Avinguda". A més podem trobar l'antic logotip del poble als senyals, és a dir, la façana de l'Ajuntament abans de la renovació. També es pot llegir "Vila d'Alaquàs", quan ara sabem que estem a una ciutat. Podem traure punta fins a un senyal...

Obres, encara més obres

2008-05-08T13:06:00.005+02:00

Ahir anàvem direcció València, buscant l'Autovia de Torrent i ens trobàrem amb una sorpresa que sospitàvem des fa uns quants dies. Gràcies al Ministeri de Foment i les seues obres de l'AVE a la comarca, estem descobrint que, pot ser, tenim unes grans capacitats com a conductors de Rally. I és que això és el que passa quan construeixes un túnnel i avantposes les despeses al benestar ciutadà i el seny.

En qualsevol cas, paciència, molta cura...i qui sap si algú de la blogosfera local s'animarà a fer un recorregut fictici de Rally al nostre poble, aprofitant les obres i carreteres mal projectades.

Flora molesta

2008-05-06T08:55:00.003+02:00

Després del pont, tornem a la rutina i ho fem ficant especial atenció en la flora que ens envolta. Perquè més enllà de la caiguda de fulles de la tardor i els creixements desorbitats de plantes de finals d'hivern, també tenim els nostres problemes a meitat primavera. Tal vegada motivats per una especial tria de la vegetació que acompanya els nostres espais verds i carrers. I el gran culpable és un arbre del qual no sabem el nom, però sí coneixem allò que deixa caure a terra: aquestes boletes de la imatge.

No ho podem negar, per plaer o necessitat, ara és un bon moment per recòrrer de dalt a baix les nostres alberedes i avingudes. I no tota la gent té les capacitats o el calçat adequat per evitar xafar aquestes boletes. A més de provocar caigudes, embruten les sabates i incomoden al vianant, especialment quan s'acumulen (fet molt habitual).

És per això que els responsables de jardineria del nostre poble s'haurien de passar més a sovint pel Camí Vell de Torrent per veure que aquest arbre dóna més problemes que avantatges. I tal vegada decidir si és necessari canviar la vegetació. Perquè sempre cap la possibilitat de netejar més a sovint...però això ja sabem que no és possible.

Què fem amb el nostre temps?

2008-05-01T08:02:00.003+02:00

No sabem si convocar alguna mena de concurs interblocaire (és genial crear paraules a Internet) al més pur estil Alaquàs Parla o simplement abocar algunes de les reflexions que hem anat desant en les quasi tres setmanes que portem amb açò del tall de la C3. I és que viatjar i fer canvis de trens per arribar al treball, a més de fer-nos perdre temps, també ens fa perdre neurones. Pot ser serà allò de còrrer com una ànima que fuig del dimoni o les sessions de sol o pluja. No ho sabem però allò ben cert és que, des d'ací, volem proposar un passatemps: Què fer mentre esperem el metro a Sant Isidre. Així que ja podeu desvetllar a aquest post què feu vosaltres per minvar la sensació de crema de temps. Ací vos oferim algunes de les nostres:

Llegir i revisar tot allò que es troba a l'estació tractant d'obtindre nova informació: plànols, indicador d'arribada del tren, cartells...

Mirar el cementeri i meravellar-se del tamany que té. Després, pensar "quines vistes més fotudes tenen els veïns d'enfront".

Inspeccionar els principals trets de l'edifici d'enfront: veure quants tipus de colors tenen els tendals, comptar el nombre d'aparells d'aire condicionat, calcular quan van a florir els gesmilers del tercer...

Comptar la quantitat d'ajudants que Renfe i FGV han contractat per tal d'informar (tot i que aquesta ja no és possible, perquè sols tenien contracte de dues setmanes).

Fer hipòtesis al voltant del descampat de darrere de l'estació: "sóc al·lèrgic al pel d'animal, hi haurà rates?" o "si busque molt, pot ser trobe una moneda de l'época de Felip V?".

Tractar de furtar un 20 Minutos que algú ha deixat oblidat a una barana.
Creuar al quiosc d'enfront i comprar un gelat, un paquet de pipes o el diari.

De veritat que la farmàcia té eixe horari? Mira, està bé saber-ho en cas de necessitat...

Voler anar a Terra Mítica (aquesta té nivell, sols apta per als que passen moltes hores esperant metros).

Projectar l'estat de situació fictici si no s'hagueren fet les obres: "ja estaria a l'Ajuntament?"

Revisar l'estat de les obres a la distància: doncs ja no queden travesses i el talud encara està sense moure...quines ganes de molestar.

Especular, amb dades reals o falses, sobre la durada de les obres. Frases com "a mi m'ha dit un cosí que tinc treballant a Renfe que s'oblidem del tren per a sempre" o "he llegit al periódic que Rita diu que tenen dos anys o els denunciarà" són genials per tal de crear polèmica.

Especular...pot ser alguna d'aquestes persones està darrere d'Alaquàs Parla, Fòrum Ciutadà, Alaquàs Foto Denuncia, La Quarta Torre, El bloc dels socialistes d'Alaquàs, Els Verds d'Alaquàs, el de Rubén Molina, el de Vicent Forment...òsties! Sí està ací al costat Vicent Forment!

Tractar de desxifrar les aturades de l'endemà. "Com que hauré d'esperar 45 minuts?".

Conspirar obertament per un lloc on seure. I tot just quan ho aconsegueixes, arriba el metro.

Feu alguna cosa més? No serà per qüestió de temps, que sé més d'un que li dóna temps a fer-se els dos sodokus de l'ADN mentre espera un tren de la línia 5. Paciència...i penseu que els propers dies no haureu de pensar en tot açó. Bon pont i ens veiem a la tornada.

Una reflexió

2008-04-30T14:19:00.003+02:00

Avui tenim un dia de reflexió. No es greu, ni cal anar al metge, però és un dia "especial", per així dir-ho. I és que fa algunes setmanes que aquesta imatge ens colpeja fort en les nostres retines quan passem camí del tren. La podeu trobar tal qual a les portes de l'antic cementeri que hi havia al Camí Vell de Torrent.

Com podeu veure en un segon plànol (perquè en un primer plànol teniu un solar amb ganes de ser alguna cosa), ací roman l'escola pública Ciutat de Cremona. Per cert que podeu visitar la web de la seua AMPA, ja que té informació molt interessant. Com veieu, es tracta d'un recinte format per diverses casetes prefabricades al qual donen classe des de fa un parell de cursos els més joves del poble.

Al fons, no cal dir-ho, es troben els vestigis del que seran unes grans finques, totjust darrere del Sulya. Ací hi haurà espai per a VPO municipals i autonòmiques, però també per a altres de renda lliure.

I precissament aquesta és la paradoxa que volem destacar. Perquè quan una societat recolza més activament el creixement de la rajola i no de les idees, atorga i nega mitjans d'aquesta manera i ho fa tan descaradament, acaba per passar el que passa. I de moment, siga la culpa de qui siga, la realitat és que les finques creixen i les escoles es queden baix.

Aturat per manteniment

2008-04-28T22:55:00.005+02:00

Abans de res, hem de demanar disculpes. Però sembla com si uns quants factors s'hagueren ficat d'acord contra La Casita Blanca i la iniciativa que vol conservar-la. D'una banda tenim que els cartells que s'han penjat aquest cap de setmana s'han caigut de forma sobtada (es veu que la cinta adhesiva era de baixa qualitat o que el vent amb pudor inclosa de Fervasa ha fet molt de mal). Però d'altra, trobem que http://www.firmasonline.com/ està en ple procés de millora dels seus servidors i algunes vegades és més que impossible signar. Res greu, però que emprenya molt.

En qualsevol cas, vos convidem a anar passant per l'enllaç i provar sort. Així podrem aconseguir que, només siga possible, s'arribe a un bon grapat d'amics que recolzen la iniciativa. Sort i paciència...

Sonen trompetes (II)

2008-04-27T17:13:00.002+02:00

Si l'altre dia deiem que ens resultava prou estrany veure autobusos de Fernanbus per la part final del Camí Vell de Torrent, avui ens estranya encara més l'aparició d'un cartell al creuament entre el propi Camí Vell de Torrent i el Carrer del Bisbe Cervera. Suposem que s'està planificant una nova ruta entre Torrent i Alaquàs pel Mas del Jutge, ja que pot ser les dos carreteres més directes quedaran inservibles en pocs dies (Camí Vell de Torrent i Doctor Gómez Ferrer). Aquest anunci fa mesos que es va realitzar, però encara no hem sabut res de nou.

La qüestió fonamental és si es tractarà d'un caos tan gran com el de rodalies. O es creuen que amb eixos cartells bastarà per a tot tipus de circulacions (amb pluja, de nit, amb boira...)? Esperem estar equivocats i que aquests cartells siguen per qualsevol altra cosa...

Has signat?

2008-04-25T08:21:00.002+02:00

Ens recolzes? Creus que la nostra visió del PGOU i el seu tracte a les casetes de paper coincideix amb la teua? Veus més vàlua a aquesta casa que quatre parets? Penses que seria una llàstima perdre l'oportunitat de reconvertir-la en un servei social, en lloc de deixar que desaparega? Per què les autoritats mostren tanta estima pel Castell i tan poca per La Casita Blanca? Si et preguntes açò o molt més, pot ser trobes respostes ací, al bloc de Salvem La Casita Blanca. Si estàs d'acord amb les nostres reivindicacions, pots expressar-te de moltes maneres:

Fent còrrer la notícia entre els teus contactes.

Visitant el bloc Salvem La Casita Blanca i diguent la teua.

Signant a favor de la proposta ací.

Difonent i penjant cartells com aquest.

Presentant l'al·legació a l'Ajuntament, com la del model.

Tens moltes formes de no quedar-te de costat, quina tries?

Definitivament...campanya

2008-04-24T18:13:00.004+02:00

Tal i com es ve anunciant des de fa alguns dies a la xarxa de blocs locals (almenys a aquells que no estem a favor del que el nou PGOU permet amb La Casita Blanca), encetem una campanya. Nosaltres hem fet ben poc, la veritat...però tota pedra fa camí. De moment us volem informar que ací teniu un bloc creat per a la campanya. Allí trobareu tota la informació relativa a La Casita Blanca, a allò que diem els blocs i diuen els mitjans i diversos documents (com el model d'al·legació al PGOU o els cartells). De fet, a aquest altre lloc podeu descarregar el cartell que anem a utilitzar i, qui tinga forces i ganes, el podrà penjar. I pot ser a les properes hores trobeu alguna novetat més. Però des d'ara la nostra intenció es unir esforços en el bloc abans esmentat.

L'associacionisme i el seny bullen al nostre poble, t'ho vas a perdre?

Sonen trompetes

2008-04-23T09:07:00.002+02:00

Sempre diuen que sols cal mirar un poc al nostre voltant per adonar-nos del que vindrà en un futur proper. I nosaltres hem notat aquesta mateixa setmana un fet que s'ha repetit -almenys que nosaltres hagem vist- un parell de vegades. Res d'intriga: un autobús dels taronges sense servei, d'eixos que pertanyen a la línia que ens apropa a Torrent i València, fora del seu recorregut, concretament per la part final del Camí Vell de Torrent. I no, no es tractava de cap situació peculiar, ni per obres, ni per la Fira del Porrat, ni per mercadet. A més, en una de les ocasions amb conductor, però en l'altra amb conductor i un home al costat que semblava prendre anotacions.

Pot ser estem davant l'anunciat tall de la nostra comunicació amb Torrent degut a les obres de l'AVE. O pot ser simplement ha estat una casualitat i es dirigia a les cotxeres. Però que conste que aquesta casualitat no l'havíem vista mai als quasi 15 anys que vivim a aquest indret, més enllà d'algun moment de Falles. Fem cas als indicis?

Avis...en obres!

2008-04-22T17:52:00.002+02:00

Com que açò dels blocs a Alaquàs ja fa temps que ha deixat de ser un simple joc, cal ficar-se "ben arreglats" perquè ara la blogosfera apareix a la premsa seriosa i en paper. Així que durant les properes setmanes anem a fer alguns canvis, però poca cosa. Per això pot ser en alguns moments puntuals trobeu seccions que apareixen i desapareixen i dissenys horribles. No passa res...de fet, us encoratgem a què ens feu arribar suggerències de disseny al nostre correu barrilapurissima@yahoo.es. Val a dir que no anem a aturar la nostra activitat i tractarem no deixar de banda alguns temes per als quals estem treball com el dels senyals de tràfic, els talls de carreteres per les obres de l'AVE, anàlisi del PGOU, alguns aspectes del fem, jardineria, carrils bici... Com diria Foment, "estem treballant per millorar el seu futur, disculpe les molèsties". Ens seguim llegint.

Ens sumem també

2008-04-21T19:43:00.005+02:00

Sols es pot qualificar com "impressionant" l'acollida que ha tingut tot açò de la Casita Blanca a la nostra blogosfera. Nosaltres mateixos hem de reconéixer que quan va eixir a la llum la polèmica, tant a Levante (gràcies a una meravellosa periodista) com a la resta de blocs germans del poble, vam adquirir coneixement de la gravetat.

Doncs com ha fet la majoria de la gent de bé d'aquest espai digital, sense importar -quasi- el seu color polític i atenent a qüestions de patrimoni, cultura i respecte al que som, ens sumem formalment a la Campanya Salvem La Casita Blanca. Agafem el logo que ja apareix a algunes webs i el fem també nostre.

Per no dividir els esforços, ens sumem a la campanya ja encetada i us remetem al que teniu, i tindreu, a llocs de gran qualitat com Fórum Ciutadà, Alaquàs Parla, Vicent Forment, Els Verds d'Alaquàs, Alaquàs Fotodenuncia, Rubén Molina... Tots ells, ja sabeu, teniu el nostre recolzament i seguiment. Som plurals i forts, no és suficient?

Censurem, sense saber-ho

2008-04-21T17:17:00.004+02:00

Revisant alguns paràmetres del bloc, per tal de sumar-nos a la Campanya Salvem La Casita Blanca, ens hem adonat que censuràvem. Per alguna raó que no havíem descobert al darrer mig any d'activitat, aquest bloc no permetia deixar comentaris a cap persona que no fóra del propi bloc. És a dir, tècnicament no es podíen deixar comentaris. I com que aquest no és el nostre tarannà i estem més que orgullosos de les vostres opinions, val a dir que des d'ara mateix tots podeu dir la vostra a les nostres entrades.

El bloc del Barri La Puríssima ja ha deixat de ser un lloc on se censura.

Una de felicitacions!

2008-04-17T17:12:00.007+02:00

Aquesta setmana, hem de reconeixer-ho, teníem un tema amb cert record als orígens del bloc, a les darreries de novembre de 2007. Tornàvem a parlar de botànica i dels problemes que sembla tenir qui planifica les tasques de jardineria amb els jardins del nostre barri. L'any passat, a la tardor, ens passàrem dos mesos recollint fulles fins i tot dins dels nostres cotxes i ara tocava parlar de l'efecte contrari, la primavera. Una estació que havia fet créixer plantes i fulles per enlloc i, ja se sap, ningú pot lluitar contra la força de la natura.

Però hem de plegar i reconéixer que, el fet d'haver tardar uns dies de més en escriure el post, ha fet que l'Ajuntament i el seu servei de manteniment de jardins ens hagen guanyat la partida. Això o coses pitjors com ara que espien els correus interns dels membres d'aquest projecte (que ja seria trist, per cert) o ens llisquen el pensament. Bromes a banda, a veure si definitivament renoven la jardineria per una més funcional, alegre i decorativa i regada amb degoteig, que no estan els temps per a pèrdues innecessàries. Per cert que les imatges que trobeu en aquest post estan fetes al Camí Vell de Torrent, totjust on comença el nostre barri en aquesta avigunda, i són un frondòs abans i un després més net.

Un poc menys agaviats (però sols un poc)

2008-04-13T12:58:00.004+02:00

Hem tornat fa una estona de l'Estació del Nord de València (que pot ser no vos sone, però antigament era el final de la línia C3 de rodalies) i hem trobat una bona notícia: des de demà mateix el transbordament entre rodalies i metro també serà possible a l'estació de Colon. Això vol dir que podrem baixar no sols a Plaça d'Espanya i Bailén, sinó també a una parada que beneficiarà a uns quants usuaris més. Aquesta és una gran notícia per a tots aquells que estudien o treballen per la zona de Mestalla i Blasco Ibáñez, ja que pràcticament no perdran temps respecte a l'anterior situació. Fins i tot aquells que vagen a passetjar o comprar al centre ho tindran més fàcil.

Tanmateix, tots aquells que estudien, treballen o simplement van cap al sud de la ciutat, continuaran tenint els mateixos problemes d'horaris. I especialment mentre MetroValència continue amb la seua vaga. Deixarem d'estar un poc menys agraviats quan totes les institucions responsables parlen de la tarificació conjunta. Però no tots tenim clar que hi haja voluntat per fer-ho...

L'AVE avança a tot ritme

2008-04-09T11:38:00.004+02:00

Que l'AVE avança a tot ritme d'un any ençà és un fet del que ens hem adonat en els darrers mesos. I com que ja no ho fa a l'ampla Castella o per paratges intransitables per a nosaltres, el patim. I, veient el panorama futur, encara ens queda molt més per patir.

De moment, estava anunciat per a fa unes setmanes el desmantellament de la rotonda que uneix de forma més directa Torrent i Alaquàs, però encara no sabem res. El que sí sabem és que avancen les obres d'una manera indubtable i, en poc menys de dos mesos, s'ha avançat molt al tram i tot ens fa sospitar que en un sospir haurem d'agregar aquest problema a la resta dels que ja patim en matèria de transports. Aquestes dues imatges, una de principis del febrer i l'altra de la setmana passada. Si ara ja sabem com de difícil és arribar a València en transport públic...quan sabrem com de difícil és arribar a Torrent en transport públic o privat?Estarem pendents...

Pitjor...segurament possible

2008-04-08T23:23:00.006+02:00

Dos dies de servei de rodalies amb la nova configuració per temps indefinit i dos dies que ens han servit per descobrir els grans problemes que s'estaven anunciant per molts llocs. Molts ens ho pensàvem des que teníem coneixement i suposàvem que tothom tragaria sense dir gaire. Però no ha estat del tot així: la gent està calenta, s'esvalota quan li parlen de perdre trens, vagues, transbordaments i polítics que fan poc. Allò que importa és que molts han de matinar més o arribar tard.

I és que ens ho pinten molt bonic amb allò de "continuem apropant-te al centre", però la realitat és que ningú ha eixit beneficiat i pràcticament tothom perd temps. Les xifres no ixen en comparació amb abans: fins fa una setmana el viatge costava 15 minuts i, segons Renfe, en l'actualitat costa entre 12 i 18 minuts més (això vol dir vora mitja hora en total de mitjana).

Aquestes xifres són irreals ja que el temps d'entrada en València Sant Isidre (a sovint el tren queda aturat a l'altura de l'antiga estació de Vara de Quart, fins que queda lliure una via), el camí d'una estació a l'altra, la pèrdua de temps esperant, el viatge en metro (i les seues inquietants aturades en la foscor entre Bailén i Jesús) i el camí de pujada a València Nord ens ho demostren. La realitat és que perdem vora 25 minuts envers l'anterior situació. I això, si som sincers, ens deixa amb una situació de desavantatge i que molts començarem a aplicar demà mateix: el transbordament intel·ligent. Què és això? Ni més ni menys que haver de matinar mig hora més per arribar al mateix lloc a la mateixa hora que ara fa 5 dies, i avisar que arribarem mitja hora més tard a casa per la vesprada. I per què ho fem? Perquè ja estem farts d'arribar tard, còrrer sense parar d'un lloc a un altre i calcular horaris fins embogir.

Això sí. La propera setmana farem dues cartes de queixa, una per a Renfe (qui presta el servei de rodalies) i una altra per a Adif (qui gestiona les vies). Exposarem la situació amb tot tipus de dades basades en la nostra experiència, denunciarem que encara es mantenen els horribles horaris de la línia C3, que s'acumulen retards i que estem en una clara situació d'inferioritat en comparació amb la resta de línies de la xarxa. Pot ser no ens faran cas, però si tots aquells que protesten a les andanes ho feren, alguna cosa canviaria. Fins eixe moment, li regalarem a Renfe 5 hores a la setmana. Enyorem el desterrament que significaven les vies 7, 8 i 9...perquè almenys allí estàvem de debó al centre i sense mal de caps.

I demà açò?

2008-04-06T22:24:00.004+02:00

Fa uns quants dies vam fer una projecció de durada de viatge, tenint en compte el problema afegit del canvi de tren, però oblidant alguns aspectes que pot ser sí siguen importants. D'una banda vam pensar que passar d'una estació a l'altra anava a ser ràpid, ja que ens han venut la moto de que estan "juntes". Doncs com magistralment hem vist en aquest post (sense cap tipus de dubte "el post del mes" en els blocs locals), les coses no són tan senzilles: els trens no arriben sempre a hora (excepte els que hem de perdre, que eixos sempre són puntuals), el viatge no sempre és curt i el pas de metros no sempre és tan freqüent com volem.

Però sembla que ens haurem d'acostumar a eixir de casa mig hora abans fins que uns o altres aconseguisquen traure alguna cosa de profit. Perquè des d'ací tenim seriosos problemes per creure que la Generalitat, el Govern central i els diversos ajuntaments de l'àrea metropolitana de València poden aconseguir alguna cosa de trellat, com ara el bitllet integrat.

I mentre es fiquen d'acord, la realitat és que demà mateix comencen a desmuntar les vies que molts vam emprar fins fa dos dies. I quasi sense creure'ns la història, aquest metro comença a ser el nostre nou amic (novament gràcies per la fotografia a l'amic que ens està il·lustrant aquest tema tan ferroviari). Demà pensarem el mateix? O haurem de buscar nous amics?

Història d'un tall anunciat (i III)

2008-04-04T09:00:00.003+02:00

Avui tanquem la paraeta. València - Sant Isidre es converteix en el final d'una línia que no ens agrada, que no és suficient moderna ni competent, però que és nostra. Una línia plena de trens a gas-oil amb 25 anys, sense via doble més enllà de Vara de Quart i que esquerda els possibles lligams entre Alaquàs i Aldaia. Una línia a la que els nostres alcaldes s'havien pujat per tal de reclamar més inversions, ja que resulta paradigmàtic que la major inversió en 15 anys haja estat la de construcció de la nova estació per facilitar el transbordament. Però era la línia que ens apropava a València en 15 minuts i que ens connectava directament amb la resta de la xarxa ferroviària valenciana i espanyola. I des d'aquesta nit a les 22.52h no tornarà a veure un tren en servei fins d'ací uns quants anys (un temps que, per cert, ningú aclara).

El nostre sentit homenatge als prop de 6 quilòmetres de vies que van a desaparèixer i que aconseguiran apropar-nos més a Madrid en AVE, però allunyar-nos dels nostres quefers diaris. En imatge trobem un document cedit gentilment al bloc per un amic que ens indica que "es tracta de una de les últimes circulacions entre Vara de Quart i l'Estació del Nord". Adéu, tren, adéu...

Història d'un tall anunciat (II)

2008-04-03T19:40:00.004+02:00

Un nou dia d'aquesta darrera setmana abans del tall. Avui, el que fa quatre. I, com tots sabem, al que fa cinc s'acaba el viatge en el tren i, malauradament, no és el de la bruixa. La nostra "atracció de fira" no sols ens porta al centre de la ciutat, sinó que també ens permet arribar mínimament puntuals i de forma còmoda al treball i estudis.

I avui ha estat el dia que, finalment, Renfe ha donat la cara. I ho ha fet de manera espectacular, però poc eficaç. Ha penjat cartells per totes les estacions afectades i les ha plenades de pamflets, ha deixat Aldaia inundada de més tríptics i, finalment, ha repartit els nous horaris. També anunciava a tota hora per megafonia (amb la mateixa veu de sempre) i en alguns diaris. Tot amb un interessant lema: "Seguim acostant-vos al centre". "Un poc menys al centre, però en 15 minuts més i sempre i quan no pergues el metro previst o MetroValència estiga de vaga com és costum", podrien haver afegit. Una gran campanya de màrqueting que, unit a l'enllestiment de Vara de Quart II (ara coneguda com València - Sant Isidre), han fet que el tall siga un "servei que s'interromp temporalment". Que així siga, ja que uns quants tenim clar que amb assumptes per resoldre com l'entrada de l'AVE i l'Estació Central, açò de temporalment serà sinònim "dels propers cinc anys", si som optimistes (altres creuen que demà serà el darrer cop que la línia C3 arriba al centre).

En qualsevol cas, i amb un horari a la mà, ens hem aventurat a fer càlculs. Hem mirat el tren que emprarem el proper dilluns i hem obtingut un resultat prou interessant: 16 minuts de diferència entre la situació vella i la nova. Sempre i quan, com hem dit adés, el tren no es retrase o MetroValència tinga "problemes interns", per no parlar de la poca operabilitat física de l'espai entre ambdós estacions a transbordar. No entrarem de moment en més hipòtesis i, això sí, us deixem amb una dada fiable. Aquells que encara no heu renovat l'abonament mensual...penseu-s'ho!

Història d'un tall anunciat (I)

2008-04-02T20:34:00.005+02:00

El tall de l 'únic vincle de qualitat pel que fa al transport públic entre València i Alaquàs és la crònica d'un tall anunciat. Però no per això deixa de ser especialment preocupant o alça menys pols entre els afectats. I dos mostres són la prova: d'una banda els comentaris entre la gent del tren (que gràcies als periòdics sabem que som vora 10.000 al dia) i, d'altra, la gran quantitat d'entrades que es publiquen als blocs locals que tracten aquest tema. A més d'açò, també és una bona mostra de la temperatura del conflicte observar el nombre de planes que dediquen els diaris darrerament a la notícia (que per cert té molt poques novetats) i les declaracions dels polítics dels nostres pobles, els afectats.

I és que en poc més de 50 hores deixaran de travessar trens, tant de la línia C3 com de la C4 més enllà de Vara de Quart. Ens haurem de baixar, com tantes vegades ens han contat, i confiar en què el sustitut siga mínimament satisfactori. Sinó, poc es podrà fer. Alguns diuen que es passaran al bus, d'altres que aniran a Torrent a pel metro i, uns més intrèpids, insisteixen en què aniran en transport privat (que ja són ganes). Però l'estricta realitat és que ens costarà el doble de temps un trajecte que abans podíem resoldre en 12 minuts si no passava res extrany.

Aquest tall és la història més anunciada que hem vist als darrers anys. L'arribada de l'alta velocitat a Madrid, Sevilla, Ciudad Real, Toledo, Puertollano, Valladolid, Segòvia, Guadalajara, Osca, Saragossa, Lleida, Tarragona, Barcelona, Còrdova, Antequera, Calatayud i Màlaga, no va significar cap tipus de tall del servei, més enllà d'alguna incidència puntual. És clar que el cas barceloní va acabar malament, però sols es va interrompre el servei quan no res més era possible. És València una ciutat ferroviàriament més complicada que la resta i això implica que resulta del tot impossible aconseguir cap altra solució? Segurament la resposta és no, però sí som els més pacífics i menys sol·lícits a fer denúncies.

Queda clar quins són els inconvenients de l'alta velocitat i quins són els patiments que haurem de suportar cada matí quan anem a treballar o estudiar. I no em vull oblidar del que pot suposar aquest tall d'ací poc més d'un any, quan s'apropen les Falles. Però llavors farem una entrada.

Ara sols ens queda comptar, fer-nos les últimes fotos, debatre sobre quan pensar informar Renfe als seus trens...Perquè ja no queda res. En imatge es pot veure un dels cartells de Renfe al voltant de l'estació de Bailen de MetroValència que informen del transbordament, pressa avui mateix (encara sense desprotegir). Moltes gràcies a eixa persona que ens l'ha cedida amablement.

Por

2008-02-27T10:00:00.007+01:00

Cada dia, quan tornen a casa de treballar i són més de les nou, tenim por. No és una por infundada i irracional, sinó una por plena d'arguments, de foscor i d'experiències ràncies. Una por plena de desídia i que tempteja la irresponsabilitat de "qui corresponga". I és que cada dia ens fem un bon tros del Camí Vell de Torrent més enllà de les 21h.

Com molts sabreu, el Camí Vell de Torrent, especialment des de la configuració actual de La Sequieta, és un lloc molt bonic, ple de llum i gent que passetja per eixe gran boulevard que vertebra la part oest del nostre poble. Un lloc on xarrar en primavera, passar les nits en estiu, observar pacient la tardor i estrenar els joguets a l'hivern. Sense perill i amb espai per a tots.

Almenys pel que respecta a la part inicial i fins el cantó on s'estan construint algunes VPO municipals. Travessat eixe tram, s'acaba el Camí Vell de Torrent cívic i acurat i comença el Camí Vell sense bancs, gent, cura ni llum. És cert, a cap dels dos costats hi ha cases. Però al fons està el nostre barri i aquesta avinguda és un dels nexos principals de connexió, a més de trobar a un costat el Poliesportiu Bovalar i, a l'altre, un espai per als gossos i diferents espais d'educació. Raons més que suficients per pensar en donar-li més dignitat a aquest tram.

Molts podran dir que papereres en tenim: sí, una. Inclús que durant tot el recorregut hi ha fanals: sí, a un costat, molt separats i alts i enllumenant la carretera, no la vorera i la inquietant foscor de l'esquerra. Algú pot ser diga que tenim un bon paviment: tenir-ne sí, però en gran part és ciment o fa bosses d'aigua quan plou un poc.

I aquesta situació és heretada de temps cap ací. Quan estava el cementeri antic, no res era diferent. Fins i tot era més fàcil imaginar que algú et podria sorprendre. Quan el Camí Vell es feia un bonic boulevard, molts pensàvem que arribaria fins la Casa d'Exercicis Espirituals de La Puríssima. Greu error, que esperem solucione el nou PGOU. Però mentre, nosaltres tenim por quan hem de travessar aquests 300 metres de nit. De fet, disculpeu la qualitat de les imatges, però estan presses amb el mòbil, ja que nosaltres no ens aturem a traure una càmera normal

Minut i marcador (I)

2008-02-25T20:25:00.004+01:00

Si fa alguns mesos ho advertíem, avui és una gran realitat: l'AVE ja ens toca de ben prop. Fa poc més de dos mesos, innocentment, es deia a aquest bloc que les úniques molèsties eren el fang i algun camió que travessava el poble. A més, qualsevol molèstia era mínima pensant el que podia suposar un AVE en superfície.
El panorama 70 dies després ha canviat molt: tenim fang, tenim molts més camions, tenim un accés a Torrent tallat i l'amenaça d'una redona a desmantellar que afectarà de forma imprevista el tràfic. A partir d'ara tractarem d'apropar-nos a les obres de l'AVE a Alaquàs, especialment al tram que passa al costat del nostre barri, i ho farem d'una forma dinàmica. Serà el nostre "minut i marcador", al qual ficarem fotos, estat dels talls i la circulació, molèsties i suggerències. Us deixem amb l'estat actual i, ben aviat, imatges de les obres.

Moltes gràcies!

2008-02-25T20:08:00.003+01:00

Hem comentat moltes voltes que la nostra blogosfera, la d'Alaquàs, és la més activa de la comarca. I açò no és un farol. La quantitat, varietat i salut dels nostres espais web és més que evident i molts són els pobles que desitjarien gossar de tanta riquesa a la Xarxa (i més d'un ajuntament, el contrari).
Tot açò ens agrada: s'estableixen interessants converses per ací, ens influim, peguem voltes i arribem a conclusions. La democràcia ja ha deixat de ser una paraula ampla, per esdevindre una realitat que tothom pot gaudir.
I quan açò passa, que trobem un fet comunicatiu ressenyable, ja està llest per parlar-ne un dels millors estudiosos de la comunicació i la història de la comarca: Rafa Roca. Ací teniu l'article que hem aconseguit gràcies als companys d'Alaquàs Parla, sense cap tipus de dubte el millor espai web local. Sols podem agrair aquesta deferència i proposar-li que continue amb un estudi açò que apunta a La Fulla de l'Olivar.

Disculpes...

2008-02-25T19:56:00.002+01:00

Encara estem en Nadal? Ja s'han acabat les festes? No hi ha cap possibilitat de fer un pont amb Falles? Doncs no. Si atenem al nostre darrer post, que porta més de 2 mesos penjat ací, quasi no hem començat el Nadal. Malauradament (o afortunadament per a la nostra butxaca i salut), ja estem a les darreries de febrer. Un moment especialment interessant i ben segur que apasionant informativament. I nosaltres tornem.
Es cert, durant un temps hem fet un alt en el camí involuntari. Primer va ser el torn de les festes, després les complicacions habituals de gener i, finalment, l'ordinador que ens connecta a Internet va estar de reparació. Excuses per a una realitat ben diferent del que sembla: tornem, 2 mesos després, i amb moltes ganes. Tornem en un moment molt dolç de la nostra blogosfera local i totjust quan s'enceta la recta final de la campanya electoral.
Sigueu benvinguts de nou...

Però que ja ha arribat el Nadal?

2007-12-19T19:53:00.000+01:00

Portem algunes setmanes creient que la gent s'havia tornat boja i s'havia deixat portar per l'espiral consumista dels grans magatzems. Teníem la certesa de que les festes nadalenques no havien començat i que algú volia que consumírem ja, tan prompte.

Però estàvem errats: el Nadal ja ha arribat i en 5 dies serà la Nit de Nadal. I, tot i que encara queden un parell de setmanes llargues per a Reis, cal anar creant il·lusió.

I amb eixe criteri es fiquen llums als carrers. Algunes d'elles, per les pròpies comissions falleres i, la majoria, per l'Ajuntament. No discutirem que s'encenguen uns centenars de peretes de colors durant un mes, al caure la nit. Es tracta d'un fet que il·lusiona a molta gent i que fa més boniques les nostres ciutats. És més, enguany els llums han estat molt ben escollits i resulten agradables a la vista.

Clar, sempre i quan els tingues. Perquè si no, a veure com expliques la mancança. És una qüestió senzilla: els hi ha a totes les grans avingudes de la ciutat on viu gent. Per això mateix, creiem que se'ns ha tornat a deixar de costat. O...tant costava col·locar uns llums a l'Avinguda de l'Horta? No tenim dret a gaudir de l'ambient nadalenc? No es tracta d'unes quantes peretes, que molt bé podem suplir amb llums a les nostres llars, amb ninots o arbres decorats. Es tracta de no tenir-nos en compte ni per a ficar uns llums. I encara així, nos ens segrestaran el Nadal.

L'AVE pren forma

2007-12-17T20:10:00.000+01:00

Alguns anys després de la polèmica sobre l'AVE i el seu pas per la comarca, comencem a veure com es construeixen aquelles vies que vam seguir atentament des que eren sols papers (vaja, encara no hi ha vies, però tampoc trigarà molt més d'un any en haver-hi). L'AVE València-Ponent, en la seua variant directa per Conca, travessa Alaquàs, i això no és cap novetat. Tot i que al principi d'aquesta lluita el pas semblava que anava a ser en superfície, i així ho volia el Ministeri de Foment aleshores comandat per Cascos, al remat es va aconseguir un AVE soterrat. Al nostre terme, almenys, perquè a la resta de la comarca encara ploren per l'esquerda que va a suposar...

Però el que ens interessa: les obres ja fa algun temps que ens envolten, però no ens ho volíem creure. Ara que fa algunes setmanes que tenim les línies de la carretera grogues i restes de fang per enlloc, ens comencem a creure açò de l'AVE soterrat. Pot ser encara no és massa tard per demanar una estació al costat del nostre barri, veient l'estat de degradació de la línia C-3.

Des del privilegiat espai d'observació que ens ofereix el nostre barri, veiem com les obres avancen i el túnel s'enfonsa i, amb ell, les molèsties que podria haver ocasionat un AVE en superfície, divisor i més irrespectuós encara. Comencem a respirat alleujats perquè aquell "barri de 400 unifamiliars" ja no haurà de suportar un talús de vuit metres al costat. És per això que avui no ens anem a queixar ni de la terra procedent de les excavacions que embruta les rotondes...

Un nou amic...Purissimet

2007-12-17T13:11:00.001+01:00

Fa temps que des d'aquest bloc som seguidors de tot allò que passa a Alaquàs, del que diuen els periòdics grans, però també aquelles publicacions quasi familiars. Ens agrada el poble, vaja. I amb la proliferació d'espais bloc, molt més. Tot allò que està viu a Alaquàs, té el seu aparador a la Xarxa: partits polítics, persones amb inquietuts, associacions...Tots volem contar la nostra, siga dit de pas.Açò dels blocs, com diem, és nou per aquestes terres i en aquests àmbits. Però la senzillesa ha permés que siga "normal". I en poc més d'un any han aparegut blocs i blocs: en 2006, Fòrum Ciutadà, un eix fonamental d'informació d'Alaquàs; i Vicent Forment, el primer polític a crear el seu espai personal. Ja a 2007, va arribar l'explosió: Ruben Molina, un polític que mescla la política i les vivències al seu espai; la Quarta Torre, amb notícies de primícia; Els socialistes d'Alaquàs, una miscelània política socialista; i, per últim, Alaquàs Parla, una oferta d'entreteniment i informació.
Per sort, tots ens influím, comentem, citem, vinculem, emprenyem i agafem idees. Cada bloc les desenvolupa com vol i qualsevol diria que hi ha talent de sobra per fer qualsevol cosa.
Doncs ara és el nostre torn. Ens sumem a Castellet, Lanjarito, Cremonetto, Aldaiet, Fervaseta, Ricardet...Molt més humil en pretensions...ací està Purissimet. Gaudiu-lo!

Fulles...final

2007-12-12T17:25:00.000+01:00

Un dia després del promés (per allò de deixar més temps), ací estem. No ens havíem oblidat de la nostra creuada particular contra les fulles i volíem saber si elles estaven encara per ací. Ahir en havíem quedat amb el dubte gairebé existencial, mentre des d'altres parts del poble ens han dit que la recollida de fulles tampoc està essent tan gratificant com més d'un ens estimaríem.

Les fulles han desaparegut del parc, és cert. Però on estan? Als poals? Fent de fertilitzant? Doncs no, segurament no. Estan perdudes pels carrers i embrutant-ho tot. Mesclades amb borses de plàstic i deixalles de fusta. Així, fins que algú, algun dia decidisca canviar-les de lloc.

I mentre això arriba, o es teletransporten al barranc de Torrent, ens clavem a l'hivern. Època de fred, llums i torrons...o no? A la propera entrada ja veurem.

Hi haurà fulles?

2007-12-10T20:16:00.000+01:00

Demà sabrem si el pont ha servit perquè les fulles marxen de vacances, o els que han marxat de vacances són els encarregats de recollir-les. Sabrem si estan totes al seu lloc, o el vent les ha escampades. Sabrem si les fulles entren a les cases, corren pels carrers o tapen claveguerams, o si són "netes". I sabrem també si cal deixar de fer posts tan monotemàtics perquè s'ha solucionat el problema, o si cal seguir parlant-ne, ja que ningú fa res. Però el que sí sabem és que hi ha molts més temes per tractar els propers dies. O algú pensava que sols anàvem a protestar de fulles?

Incongruències als senyals de tràfic

2007-12-04T15:04:00.000+01:00

En l'era dels GPS amb advertència de controls de velocitat i indicacions al mil·límetre, els senyals de tràfic han quedat un poc antiquats. A sovint desconfiem d'ells per ésser plaques que tenen més anys que nosaltres i estan a llocs pels quals hem passat centenars de vegades. Però no per això deixen de ser necessaris i seria impensable viure i circular sense els "prohibit", "stop", "obligatori", "atenció", "recomanació" o d'altres. Però quan aquests senyals es superposen entre ells i arriben a confondre, han de ser ràpidament substituïts.

A Alaquàs, amb molt bon criteri, fa uns anys es va decidir que la velocitat màxima de circulació era 30 km/h, en lloc dels 50 km/h estàndards. I així consta, mitjançant unes plaques, a quasi totes les entrades del poble. Un encert perquè aquests 20 km/h menys equivalen a aturar abans el cotxe i poder salvar vides al casc urbà.
I llavors, per què encara trobem senyals tan curiosos com aquests? O a les zones escolars hem d'anar a major velocitat que a la resta del poble? O a les zones en obres hem de vigilar la nostra velocitat...perquè és la mateixa que a qualsevol altra part? Aquests senyals cal actualitzar-los o no estarem fent res.

Arriba la tardor! (segona part)

2007-12-04T13:47:00.000+01:00

I com semblava previsible, les fulles ací continuen. El vent encara no ha bufat el suficient i les fulles han decidit no marxar pel moment a Torrent. Qui sap quant de temps trigaran a fer-ho...Mentre, ens deixen amb una estampa de campinya francesa o de tardor als camps de la Toscana, que ens fa goig fotografiar.
És més, una setmana després de la primera part del nostre capítol tardorenc, quasi amb un peu a l'hivern, ens adonem que abans ens queixàvem per vici. Sí, ho reconeixem. Encara caben moltes més fulles als nostres parcs i voreres (o això sembla si mirem les que encara resten a les branques dels arbres). Ens acostumarem a viure amb elles, tot i que és prou fastigòs haver de travessar aquest sòl heterogeni amb el pensament de "veges tu a saber que hi ha baix d'açò".
Des d'ací preguem a qui mana que faça alguna cosa, concretament recollir les fulles. Que amb aquesta situació ens adonem de l'estima que ens tenen, la cura que ens profereixen i, de rebot, cada quant ens visiten els serveis de neteja i jardineria. I si el que volen és no recollir fulles, que planten arbres de plàstic (vaja, açò últim no ho direm massa alt, que encara ens quedarem sense arbres...).
Mentre se'n van les fulles, romanem a l'aguait...

Arriba la tardor!

2007-11-27T22:00:00.000+01:00

Quasi dos mesos després, arriba la tardor de debó a Alaquàs. Segurament tots l'heu notada des de fa unes setmanes i tots ens hem enllestit amb noves capes de roba, calefaccions a bona temperatura i idees quasi-nadalenques.
Som a finals de novembre i més d'un arbre de fulla caduca es preguntava quan podria deixar caure les fulles, per a cabreig de jardiners i agranadors. I això passa des de fa poc més d'una setmana o deu dies.
Tal vegada, molts ni us heu adonat, però sí, cauen les fulles. Segurament no teniu coneixement perquè allí on viviu els serveis de neteja i els de manteniment de jardins s'encarreguen de recollir les fulles. Però al nostre barri, encara, no. I eixe és l'aspecte que presenten els "jardins" que s'estenen entre Camí Vell de Torrent i el Barri de La Puríssima. Ara sols caldrà veure si aquest mant de fulles caduques ens acompanya fins les festes, desapareix per efecte del vent o per efecte dels serveis de l'Ajuntament. Seguirem informant fotogràficament...

Una d'estadístiques

2007-11-26T22:00:00.000+01:00

Retornem. Mai marxàrem, però és cert que la nostra cadència d'actualitzacions no és comparable a la d'altres bitàcoles del poble: no tenim tantes notícies, ni som capaços de traure tot el temps necessari. Gràcies, abans de res, als centenars de visitants que heu entrat, tot i que iniciàvem el nostre lloc i poc de profit es podia traure. Especialment agraïts estem dels espais amics que ens han citat, referenciat o agregat a les seues llistes, com són Alaquàs Parla, Vicent Forment i Ruben Molina. Però també estem agraïts a altres llocs que són claus a la nostra xicoteta xarxa local: Fòrum Ciutadà, La Quarta Torre o el Blog dels socialistes d'Alaquàs. És tot un èxit comptar amb una blogosfera tan rica i plural al nostre poble, que és molt més del que poden dir uns quants pobles dels voltants. I precisament d'això volíem parlar, de la pluralitat. Ja siga d'idees, de llocs, de vots. Especialment de vots, perquè ens estimem la democràcia.

En més d'un moment, en converses diverses hem debatut sobre moltes coses del nostre barri. Però moltes vegades hem caigut als mateixos llocs comuns. Els tractem d'evitar, ho podem prometre, però no es pot. Creiem que som un dels llocs més abandonats del poble. I ja sé que aquesta frase sonarà frívola i més d'un pensarà que farcida de fal·làcies de nous rics. Però és el que veiem i sentim.

Però allò ben cert és que, fins fa alguns mesos, havíem de tirar els nostres papers i envasos a contenidors instal·lats fora del barri (i pot ser aquest no siga un bon exemple, ja que la ubicació d'aquests no depén exclusivament d'un poder i això implica coordinació i lentidut). Però sí depén de persones amb nom i cognoms que el Barri de la Puríssima no compte amb panells d'anuncis públics, amb jardins amb natura (i no sols pedres), parcs infantils que es poden utilitzar, voreres transitables, serveis bàsics o atenció ciutadana.

I pensàrem en hipòtesis per tal d'explicar aquest "oblit municipal". Alguns pensaven que es devia a què érem un barri massa jove i no necessitàvem encara cap millora; altres, que la nostra ubicació (als afores) ens feia quasi invisibles; la majoria, que els resultats electorals no ens feien beneficiaris de grans premis.

Ho esbrinàrem tot. És cert, som un barri jove i per això no tindrien trellat rehabilitacions com la d'altres barris de la ciutat. I, és cert, estem relativament lluny de l'epicentre local i això ens obliga a recordar que existim. I, per què no, la nostra tendència de vot pot no agradar als actuals propietaris del govern local.

Una ràpida ullada als darrers resultats electorals locals de 2007 (gràcies a l'excel·lent anàlisi dels xics del Bloc d'Alaquàs, ja que aquestes dades no han estat trobades a la plana oficial municipal) ens ho mostren: estem entre el 25% de les demarcacions en què menys percentatge de vots aconsegueixen els socialistes (concretament un 47,19% front el 54,69% de mitjana local). És cert, les demarcacions del centre històric han oferit pitjors resultats als interessos socialistes, però comparant aquestes dades amb les de 2003 i anteriors, veiem com aquest resultat ha estat circumstancialment desfavorable, tot i que aquesta no és la tendència habitual. No obstant, els resultats al nostre barri no són remarcablement diferents.

I, clar, no podem més que escriure els nostres pensaments: els resultats electorals determinen el tractament post-electoral? Si és així, tan malament ens hem portat? O és coincidència l'abandonament?

Comencem!

2007-10-16T20:07:00.000+02:00

Comencem. Semblava mentida, que no hi hauria temps a furtar als nostres quefers diaris, però la blogosfera encara pot suportar un nou bloc. I ja en són més de 100 milions arreu de tot el planeta. Portem en contacte amb les bitàcoles personals o d'organitzacions des de fa prop de cinc anys, quan encara costava trobar serveis que no foren en anglès. Hem vist enlairar-se molts projectes abans i avui, finalment, és el dia en què presentem un nou espai web que pretén fer palesa de les situacions quotidianes d'un barri qualsevol d'un poble més; però que és el que ens cau més prop.

Aquest projecte es crea gràcies a un nucli reduït de gent, que considera que pot fer molt més pel lloc en què viu i que creu que hi ha coses millorables i d'altres meravelloses, a dos pams del seu llit. És una història anònima, reivindicativa, lliure, desinteressada i participativa que parlarà, quan les condicions així ho permeten, dels assumptes més rellevants d'aquests 0,13 quilòmetres quadrats que formen el nostre barri, el Barri de La Puríssima d'Alaquàs.

Esteu, doncs, convidats a participar de la forma que estableix aquest blog: mitjançant els comentaris. Però també teniu la possibilitat de fer-nos arribar informacions, denúncies, felicitacions o tot allò que puga ser d'utilitat. Comencem, doncs, el nostre camí als dominis d'Internet. Ben trobats...